Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
Facebook 
Mail 
WhatsApp