L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) ha estat present al Japó amb motiu d’una conferència en el camp de la comprensió i el tractament de les malalties hepàtiques. I és que el cap del grup d’Hepatologia d’IRBCatSud, Jordi Gracia-Sancho, va participar com a ponent convidat al 62è Congrés de la Societat Japonesa d’Hepatologia, celebrat a la ciutat de Niigata (Japó) els dies 18 i 19 de juny.
Durant el congrés, Gracia-Sancho va impartir una conferència centrada en els mecanismes fisiopatològics de la hipertensió portal i el racional terapèutic de les estratègies emergents, una de les principals complicacions de les malalties hepàtiques cròniques. La seva intervenció va permetre compartir els darrers avenços en aquest camp i generar un enriquidor debat científic amb investigadors i clínics de referència internacional.
Aquesta activitat, a ulls de l’investigador, “reforça la projecció internacional e l’IRB CatSud i consolida la seva presència al Japó, un país amb una llarga tradició d’excel·lència en recerca biomèdica i amb el qual l’institut manté vincles científics cada vegada més estrets”.
El pròxim 12 d’agost tindrà lloc un dels fenòmens astronòmics més destacats dels últims anys. La foscor de l’eclipsi pot donar una falsa sensació de seguretat, però la radiació solar continua arribant a l’ull en les fases parcials. Durant l’eclipsi, doncs, mirar directament al sol sense protecció, pot causar una lesió retinal i, com que la retina no té receptors del dolor, el dany es pot produir sense que percebem molèsties. De fet, aquestes molèsties es poden manifestar hores després en forma de visió borrosa o una taca fosca al centre del camp visual. Davant d’aquests riscos, la prevenció és, per tant, essencial. Pere Romero, responsable del grup d’Oftalmologia RETIPROGRAM de l’IRB CatSud i cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, recorda que cal tenir en compte les següents consideracions per tal de no posar en risc la nostra vista:
1. Utilitzar només ulleres d’eclipsi homologades
Han d’indicar la norma ISO 12312-2, el marcatge CE, el fabricant i les instruccions d’ús.
2 . Revisar els filtres abans de posar-nos-les
No s’han d’utilitzar si estan ratllades, perforades, trencades o deteriorades.
3. Descartar solucions improvisades
Les ulleres de sol, les radiografies, els vidres fumats o altres filtres casolans no protegeixen la retina.
4. No combinar les ulleres amb instruments òptics
Prismàtics, telescopis i càmeres necessiten filtres solars específics instal·lats correctament. Les ulleres, per si soles, no són suficients.
5. Mantenir-les posades durant les fases parcials
Només es poden retirar en plena totalitat, dins de la franja de totalitat i quan el sol està completament ocult. Al primer punt de llum, cal tornar-les a posar i, en cas de dubte, millor mantenir-les sempre posades.
INFANTS: SUPERVISIÓ CONSTANT
Cal comprovar que mirin sempre a través del filtre i que no intentin observar el sol per damunt o pels laterals de les ulleres. Tampoc s’ha de caminar amb les ulleres posades.
Quan cal consultar un especialista?
Després de l’eclipsi, si apareix visió borrosa, distorsió de les imatges o una taca fixa al centre de la visió, cal sol·licitar una valoració oftalmològica. Cal tenir en compte que els símptomes poden aparèixer entre dues i sis hores després de l’exposició. En tot cas, per evitar danys, cal tenir presents les recomanacions que s’han donat per gaudir d’aquest fenomen amb total seguretat. En aquest sentit, des de l’IRB CatSud es repartiran ulleres homologades entre el personal de la institució per tal que tothom pugui gaudir de l’experiència amb total seguretat. A través d’una comunicació interna, s’informarà sobre el procediment de lliurament d’aquestes ulleres.
Més informació aquí
Estudiar l’efecte d’un programa d’exercici físic en persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista, aquest ha estat l’objectiu del projecte VITACTIVA’T, impulsat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), del qual s’han presentat els resultats aquest dijous. Les conclusions s’han donat a conèixer en una jornada celebrada al Reus Deportiu, l’espai que ha acollit les sessions esportives del projecte VITACTIVA’T, i que ha reunit més d’una vintena de participants, familiars i professionals de salut mental.
Pel que fa als resultats de l’estudi, l’equip investigador ha exposat que la pràctica regular d’exercici pot contribuir a millorar diversos indicadors de salut en aquestes persones. En aquest sentit, algunes de les principals troballes que destaquen són:
L’equip investigador també ha identificat que els participants consumeixen una proporció elevada d’aliments ultraprocessats. “Es tracta d’un hàbit relacionat amb pitjors indicadors de salut metabòlica i amb factors psicosocials desfavorables, cosa que reforça la necessitat de treballar per reduir-ne el consum en aquesta població”, assenyala Bernat Ballvé, nutricionista i investigador del projecte.
En conjunt, aquests resultats confirmen el paper de l’exercici físic, juntament amb la nutrició i altres factors d’estil de vida, com una eina complementària amb potencial per millorar la salut física i mental de les persones amb trastorns mentals greus. Tot plegat ha motivat l’equip a donar continuïtat a aquesta línia de recerca, posant en marxa el VITACTIVA’T 2.
Una nova etapa centrada en l’exercici físic
Durant la jornada s’ha presentat també la nova edició del projecte, el VITACTIVA’T 2, que iniciarà un nou programa d’exercici el pròxim mes d’octubre. Aquesta nova fase centrarà la intervenció exclusivament en l’activitat física i es dirigirà a persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
Alba Valiente, psiquiatra i investigadora també del projecte, ha explicat que “el programa d’exercici físic tindrà ara una durada de sis mesos i inclourà tres sessions setmanals, augmentant tant la durada de la intervenció com la freqüència de les sessions per ajustarse a la pauta recomanada per l’Organització Mundial de la Salut”. Pel que fa als resultats, Lourdes Martorell, investigadora principal del projecte, explica que “els investigadors implicats confiem que aquesta intensificació de l’exercici generi nova evidència sobre el seu paper com a teràpia complementària al tractament habitual de les persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, a partir de l’estudi de la cognició, la qualitat de vida i diversos biomarcadors. El projecte també buscarà identificar factors específics, genètics, clínics i metabòlics que permetin fer recomanacions personalitzades”.
La jornada ha posat punt final a la primera edició del projecte en un ambient de retrobament i il·lusió. L’equip investigador ha volgut agrair la confiança i el compromís de totes les persones participants, així com de les seves famílies i dels professionals que han fet possible aquesta iniciativa. Així mateix, s’han mostrat optimistes de cara al VITACTIVA’T 2 i han destacat la seva voluntat de continuar generant evidència científica que contribueixi a consolidar l’exercici físic com una estratègia complementària per millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus.
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.
El que menja una dona durant l’embaràs no només influeix en la seva salut, sinó també en el desenvolupament futur del seu fill. En concret, la qualitat dels carbohidrats de la dieta -és a dir, com afecten els nivells de sucre en sang- pot tenir un paper clau en el desenvolupament cognitiu i motor dels infants.
Aquesta és una de les conclusions principals de dos estudis en què ha participat l’IRB CatSud, que apunten que les dietes amb un impacte més elevat sobre la glucosa en sang s’associen amb pitjors resultats en diferents àrees del neurodesenvolupament infantil.
No tots els carbohidrats actuen igual a l’organisme. Alguns provoquen augments ràpids de la glucosa en sang, mentre que d’altres ho fan de manera més progressiva. Aquesta diferència es mesura a través de l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica. En general, els aliments frescos i rics en fibra —com fruita, verdura, llegums o cereals integrals— tenen un efecte més moderat, mentre que els productes més refinats tendeixen a generar respostes més ràpides.
En un dels estudis, es va fer el seguiment de més d’un miler de dones embarassades i dels seus fills durant els primers anys de vida. Els resultats indiquen que una major ingesta de carbohidrats amb valors elevats d’índex i càrrega glucèmica durant la gestació s’associa amb puntuacions més baixes en llenguatge i habilitats motores en els infants petits.
Un segon treball, amb un seguiment més prolongat fins a l’etapa preescolar, reforça aquests resultats. En aquest cas, es van observar diferències en aspectes com la velocitat de processament, les habilitats no verbals o la coordinació visuomotora en funció de la qualitat dels carbohidrats consumits durant l’embaràs.
La coincidència entre ambdós estudis apunta a la necessitat de posar més atenció en aquest factor dins de les recomanacions nutricionals per a embarassades. Més enllà de la quantitat de carbohidrats, els investigadors subratllen la importància de prioritzar aquells que tenen un impacte més suau sobre la glucosa, amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament cerebral òptim des de les primeres etapes de la vida.
En aquesta recerca, hi han participat equips de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IRB CatSud, entre d’altres institucions, en el marc de cohorts de seguiment de mares i infants.
Referències bibliogràfiques
Panisello L, Mateu-Fabregat J, Novau-Ferré N, Ayala-Aldana N, Bernardo-Castro S, Ferrer M, Jiménez-Arenas P, Llurba E, Lassale C, Gómez-Roig MD, Vioque J, González-Palacios S, Contreras-Rodríguez O, Foraster M, Gascon M, Sunyer J, Awad C, Júlvez J, Bulló M. Exploring the relationship between maternal carbohydrate quality and quantity during pregnancy and early childhood neurodevelopment: a prospective cohort study within the BiSC cohort. Eur J Nutr. 2025 Dec 1;64(8):327. doi: 10.1007/s00394-025-03829-0.
Mateu-Fabregat J, Canals J, Jardí C, Hernández-Martínez C, Voltas N, Bulló M, Arija V. Associations of maternal dietary carbohydrate intake, glycemic index, and glycemic load during pregnancy with offspring neurodevelopment. Eur J Pediatr 184, 721 (2025). https://doi.org/10.1007/s00431-025-06519-5
Un estudi internacional troba indicis epigenètics -modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar l’ADN, sovint influïdes per factors ambientals com la contaminació o l’estrès-, associats al trastorn bipolar, una malaltia mental caracteritzada per canvis extrems de l’estat d’ànim, alternant depressió i eufòria, i que podrien contribuir a desenvolupar eines de predicció clínica més precises.
El treball, publicat a la revista científica EBioMedicine sota el títol DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models, representa la metaanàlisi sobre epigenètica en trastorn bipolar més gran realitzada fins ara a escala internacional. La participació de personal investigador vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha estat especialment rellevant, perquè han aportat una mostra de participants pròpia, una de les dotze que han contribuït a l’estudi. La recerca també ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’equip del Consorci Sanitari del Maresme -ambdós integrats a la xarxa estatal Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)-, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La recerca ha analitzat una mostra d’un total de 3.476 persones -de les quals 1.729 patien la malaltia i 1.747 eren sanes-, amb edats entre els 16 i 53 anys i un 56% de representació de dones procedents de 12 mostres internacionals de països diferents. L’objectiu ha estat identificar canvis epigenètics associats al trastorn bipolar.
Entre els resultats més destacats, l’equip investigador ha identificat 47 regions amb modificació epigenètica associades amb el diagnòstic de trastorn bipolar i, d’aquestes es va veure com diverses són regions genètiques implicades en processos relacionats amb la neurotransmissió, la resposta immune i la regulació cel·lular. A més, l’estudi també demostra que les puntuacions de poli-metilació, que són indicadors epigenètics que integren múltiples marques químiques a l’ADN que poden activar o desactivar gens, combinades amb els actuals models genètics, poden millorar la capacitat predictiva del trastorn bipolar, especialment en el trastorn bipolar tipus I.
“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica (més estable) i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Elisabet Vilella, una de les investigadores implicades a l’estudi.
L’estudi ha comptat, també, amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, en el marc d’una gran col·laboració internacional sota el paraigua del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group.
La publicació representa un nou reconeixement a la recerca impulsada des del territori en l’àmbit de la psiquiatria i la salut mental, i consolida el posicionament dels centres participants com a referents en recerca translacional i innovació biomèdica.
Referència bibliogràfica
Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284
L’IRB CatSud va acollir una sessió formativa, el passat 11 de juny, centrada en l’actualització del nou equipament de ressonància magnètica de la Unitat d’Investigació Clínica (UiC). Aquesta activitat va permetre donar a conèixer les característiques tècniques d’aquesta infraestructura i les seves aplicacions en el desenvolupament d’estudis clínics.
La formació es va adreçar a personal investigador, professionals sanitaris i equips de suport a la recerca, i va combinar continguts teòrics amb l’anàlisi de casos pràctics vinculats a l’àmbit de la investigació biomèdica. La sessió va anar a càrrec de l’especialista en imatge mèdica Gerard Blasco Solà, amb experiència en aplicacions clíniques i formació en ressonància magnètica, que va compartir coneixement aplicat sobre les possibilitats d’aquest equipament avançat.
Amb aquesta iniciativa, l’IRB CatSud va reforçar la capacitació dels professionals del territori i va impulsar l’ús de tecnologies capdavanteres per afavorir el desenvolupament de nous projectes de recerca clínica.
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.
Compartir coneixement, posar en comú línies d’investigació i fomentar noves col·laboracions científiques, aquests són els objectius de la primera jornada estatal sobre genètica en Psiquiatria que se celebrarà a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i en la qual hi participaran grups de recerca d’arreu de l’Estat especialitzats en la genètica dels trastorns psiquiàtrics. La trobada, que se celebrarà el dia 17 de juny, aplegarà grups de recerca altament competitius a nivell internacional, la majoria dels quals formen part de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental), finançada per l’Instituto de Investigación Carlos III, i del consorci internacional Psychiatric Genomics Consortium.
La jornada s’ha concebut amb un format dinàmic i participatiu, que combinarà presentacions breus dels diferents equips, on exposaran la seva estructura, els seus objectius i les seves línies de recerca. A més, en el marc de la trobada, també es faran tallers orientats a identificar prioritats comunes i oportunitats de treball conjunt. Així mateix, es presentaran els darrers avenços de genètica en psiquiatria descoberts per grups estatals.
Un dels elements centrals de la jornada serà la construcció col·lectiva de propostes de futur, incloent-hi la possible creació d’una xarxa estable o grup de treball de genètica en psiquiatria, així com el desenvolupament d’iniciatives compartides en àmbits com la recerca translacional o la transferència del coneixement cap a la pràctica clínica i la societat en general.
La genètica en psiquiatria és un camp que ha experimentat una autèntica explosió de coneixement en els darrers anys, impulsada per avenços en tecnologies genòmiques i en l’anàlisi de grans conjunts de dades. Aquests progressos han permès identificar les variants genètiques associades a trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o l’autisme, millorant la comprensió de les seves bases biològiques i obrint la porta a estratègies més precises i personalitzades de prevenció i tractament.
Amb aquesta primera edició, els organitzadors volen establir les bases d’una trobada periòdica de referència que contribueixi a consolidar la col·laboració entre grups i a reforçar l’impacte de la recerca en salut mental.
Roger Martínez, estudiant de segon curs de Gràfica Publicitària a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona és el guanyador de la ‘Beca Olympus’ 2026. La beca té com a punt de partida el sopar solidari que anualment realitza l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou i que enguany és a benefici de
l’IRB CatSud per a la recerca en cardiologia.
D’entre els projectes presentats per l’alumnat dins el mòdul de Gestió de Projectes Professionals, el cartell del Roger Martínez ha estat el seleccionat per unanimitat en primera posició per part del jurat. El jove vallenc de 21 anys aconsegueix així una beca amb una dotació econòmica de 500 euros i una estada completa de cap de setmana per 2 persones a l’Hotel Olympus Palace 4*. La proposta plantejada pel Roger va enfocada a «aquest cartell representa un collage del territori, on hi ha elements vinculats al món de la cardiologia, al menjar saludable i a tot allò que ajuda a tenir un cor fort. Tot plegat m’ha ajudat a conscienciar-me de com d’important és tenir salut», ha exposat el guanyador.
Recerca en cardiologia a l’IRB CatSud
L’IRB CatSud compta amb més de 40 grups de recerca. Un és el Grup de Recerca en Cardiologia Translacional i Clínica de Tarragona, grup que desenvolupa la seva activitat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i destinatari dels fons recaptats a l’edició d’enguany del sopar solidari de l’Hotel Olympus Palace. La seva missió és investigar i innovar a l’àmbit de les malalties cardiovasculars per desenvolupar estratègies que permetin tractaments més personalitzats i millorar el pronòstic dels pacients.
De manera més concreta, aquest grup estudia com identificar i utilitzar molècules o gens que ajudin a detectar i comprendre millor les malalties del cor. També treballa en l’avaluació de les característiques dels pacients que poden contribuir a augmentar la gravetat de diferents malalties cardiovasculars (infart de miocardi, insuficiència cardíaca, mort sobtada, etc.), amb l’objectiu de millorar-ne el pronòstic. A més, analitza per què algunes persones responen de manera diferent a determinats medicaments i com millorar les estratègies de tractament perquè siguin més eficaces i segures. Així mateix, investiga tècniques per tractar de manera poc invasiva, malalties coronàries i valvulars, corregir arrítmies i optimitzar el funcionament de marcapassos i desfibril·ladors, entre altres línies de treball.
Entrega al rooftop SUMMIT
La terrassa panoràmica de l’Hotel Olympus Palace 4* ha acollit l’acte formal de l’entrega de la ‘Beca Olympus’. Els membres del jurat, l’equip de l’Hotel Olympus Palace 4* i els estudiants, acompanyats per amics, amigues i familiars s’han donat cita per conèixer el veredicte final. A més de la guanyadora, també s’ha desvetllat que els cartell presentats per Alba Pocurull i Andrea Hernández han estat els finalistes de manera ex aequo. Totes dues aconsegueixen una estada d’una nit per 2 persones a l’Hotel Olympus Palace 4*. Tanmateix l’hotel també ha recompensat l’esforç de la resta d’alumnes obsequiant-los amb una jornada al SUMMIT per 2 persones amb un àpat inclòs durant aquest estiu.
El representant de la propietat de l’Hotel Olympus, Gil Cristià, ha destacat durant la seva intervenció «l’agraïment als alumnes participants pels treballs realitzats i per la seva dedicació. També vull donar les gràcies a la direcció i al professorat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona per la seva implicació i per la dedicació del jurat».
Des de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona s’ha posat èmfasi en que «aquest projecte ha estat tota una aventura, un procés carregat de moltíssimes emocions. Un repte que des del primer moment hem afrontat amb un entusiasme compartit. Ens hem sentit molt ben acollits i recolzats i us volem donar les gràcies» ha subratllat Laura Casas, professora del mòdul de Gestió de Projectes Professionals de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, acompanyada per la professora Itziar Solla, Silvia Iturria, Núria Anguren i Judith Guinovart, a més de Marcel Blázquez, director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Els estudiants s’han emportat una reproducció de la seva proposta i han gaudit d’un refrigeri al SUMMIT. L’acte d’entrega de la ‘Beca Olympus’ ha disposat de la presència de Gil Cristià i José Miguel Vilchez, representants de la propietat de l’Hotel Olympus Palace 4; Joel Segura, director de l’Hotel Olympus Palace 4; Marcel Blázquez, director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, de Laura Casas, Itziar Solla, Silvia Iturria, Núria Anguren i Judith Guinovart, professores de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, de Pau Brull i Esther Fernández, en representación del Rotary Club Tarragona, de Joan Vendrell, director de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud i de Maira Isaura Rojas, guanyadora de la Beca Olympus 2024.
El sopar solidari 2026 se celebrarà a l’Hotel Olympus Palace 4* el dijous 1 d’octubre a les 19 hores. Tota l’ajuda anirà destinada íntegrament a la investigació en la prevenció de malalties cardiovasculars de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.