Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.
Amb l’objectiu de contribuir a la conscienciació per la prevenció de la malalties cardiovasculars i alhora donar suport a la investigació científica, l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou celebrarà el dijous 1 d’octubre una nova edició del seu tradicional sopar solidari al rooftop SUMMIT. Enguany els beneficis es destinen a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la donació contribuirà a l’impuls de projectes d’investigació en prevenció de les malalties cardiovasculars i, concretament, al grup INVESCART de l’IRB CatSud, que desenvolupa la seva tasca de recerca al’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Durant la compareixença pública de presentació d’aquest sopar solidari, Gil Cristià ,en nom de la propietat de l’Hotel Olympus Palace 4*, ha exposat que «el cor que tenim situat davant de l’hotel i al passeig de Salou simbolitzen el batec pel qual sumem esforços aquest 2026. Volem posar en valor els professionals del territori i tot allò que fan per vetllar pels nostres cors». Gil Cristià també ha destacat el cartell del sopar solidari, treballat per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona dins del projecte de la ‘Beca Olympus’.
Per la seva part, el doctor José Luis Ferreiro, Cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ha explicat que «en hospitals de màxima complexitat tecnològica com el nostre hi ha tres eixos principals: la feina assistencial, la de recerca i la de docència. I pel que fa a la recerca, tenim línies d’investigació en cardiologia molt potents dins de l’àmbit estatal i també a nivell internacional. Per tant el que s’aconsegueixi en aquest sopar solidari ajudarà a consolidar els projectes ja existents com, també, a crear-ne de nous. Els estem molt agraïts».
En aquest sentit el doctor Joan Vendrell, director de l’IRB CatSud, ha subratllat que «fent recerca i sobretot una recerca molt vinculada al territori millorem, per exemple, la part assistencial. En conseqüència això afecta a la nostra qualitat de vida i, per tant, aquest és un impacte molt important del que hem de ser conscients com a població. Aquest tipus d’iniciatives com la que projecta l’Hotel Olympus Palace són fonamentals com a societat».
Altres entitats també implicades a la iniciativa son Rotary Club Tarragona i l’Ajuntament de Salou. Esther Fernández, vicepresidenta del Rotary Club Tarragona, ha comentat que «des de la nostra entitat donarem tot el suport possible envers la causa i farem la màxima difusió entre la nostra massa social per ajudar a que sigui un èxit».
Finalment, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afegit que «iniciatives com aquestes de l’Hotel Olympus Palace demostren l’esperit de Salou i de de les seves entitats. Una solidaritat vinculada al cor de les persones, al cor de Salou i que és un benefici pel territori. Moltes felicitats».
Des del 2019 sumant aliances amb el territori
Aquest serà el sisè sopar solidari que organitza l’Hotel Olympus Palace. El primer va ser l’any 2019 per l’Associació Contra el Càncer de Tarragona; l’any 2022 a l’autisme (Todos en Azul); el 2023 a l’Alzheimer (Fundació Rosa Maria Vivar), el 2024 a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Finalment l’edició del 2025 es va fer per la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), aconseguint 16.190 euros.
L’Hotel Olympus Palace 4* també ha volgut agrair els patrocinadors implicats en la causa d’aquest 2026: Grup Oliva Motor, Global Talke, Supermercats Michelangelo, Porcelanosa, Fundació Damm, The British School of Costa Daurada, Tomas Llobet – Cuines Profesisonals Industrials, Bugamed – Bugaderia del Mediterrani, Frutas López Sánchez i Metalics Aleix SL.
Participació al sopar solidari
El sopar solidari se celebrarà el dijous 1 d’octubre, a les 19h, al rooftop SUMMIT de l’Hotel Olympus Palace 4*. El preu destinat a la causa solidaria és de 60 euros per persona. També hi ha una fila zero per totes aquelles persones i entitats que hi vulguin col·laborar. «Serà un sopar-còctel ple de sorpreses i sortejos. Tot en un espai incomparable, en una vetllada única i que agradarà als assistents, n’estic convençut». Les inscripcions pel sopar solidari s’han de formalitzar abonant els 60 euros al següent número: ES67 2100 8669 7702 0002 8168 (també fila zero). Per qualsevol consulta el telèfon de contacte és el 690 149 866.
Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions catalanes, conclou que la supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat de la registrada en els homes.
La investigació, publicada recentment a la revista científica Resuscitation Plus, conclou que les dones no només sobreviuen amb menys freqüència després d’una mort sobtada cardíaca, sinó que també presenten un perfil clínic diferenciat respecte als homes que pot condicionar la prevenció, el tractament i la supervivència.
Les diferències afecten aspectes tan diversos com l’edat en què es produeix l’episodi, els ritmes cardíacs inicials, les causes que originen la parada cardíaca i alguns antecedents clínics que poden tenir un paper rellevant durant la valoració i el tractament dels pacients.
L’estudi, realitzat en el marc del Registre D’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT) va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones, un 29,9% del total. Els resultats mostren una supervivència del 4,2% en les dones davant del 9,9% en els homes. El treball també conclou que les dones van presentar menys ritmes desfibril·lables —ritmes d’aturada cardíaca en què està indicada l’aplicació d’una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador— que els homes (21% davant del 36%) i van rebre menys intents de reanimació.
Aquests resultats indiquen que la mort sobtada cardíaca no és una patologia homogènia i que incorporar la perspectiva de sexe pot contribuir a millorar tant la prevenció com les estratègies diagnòstiques i terapèutiques.
«La mort sobtada cardíaca no es manifesta igual en dones i homes. Entendre aquestes diferències és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència», destaca el Dr. Youcef Azeli del Sistema d’Emergències Mèdiques i investigador principal de l’estudi.
L’anàlisi dels 639 casos de mort sobtada cardíaca mostra una menor incidència en les dones. Tot i això, la seva probabilitat de sobreviure és sensiblement inferior a la dels homes, aproximadament la meitat.
L’estudi posa de manifest que les dones arriben a l’episodi de mort sobtada amb unes característiques diferents. De mitjana, tenen una edat més avançada que els homes quan es produeix la mort sobtada (74 anys respecte a 66 anys), presenten amb menys freqüència ritmes desfibril·lables —els que ofereixen més possibilitats d’èxit amb una desfibril·lació precoç— i pateixen determinades causes de mort en una proporció més elevada.
Entre aquestes causes, destaca l’embòlia pulmonar, que és més de quatre vegades més freqüent en les dones que en els homes (13,3% davant del 3%). També s’observa una major càrrega de trastorns psiquiàtrics que en els homes (15% respecte a 9%),més antecedents de consum d’alcohol (25% respecte a 16%), i una major presència d’antidepressius (11% respecte a 2%)
Els autors destaquen que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació, cosa que limita l’ús del tractament trombolític en el moment de l’aturada. L’estudi subratlla també la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames, especialment per controlar l’interval QT, en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.
L’estudi ha estat liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya com a principal soci científic, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions.
La investigació s’emmarca en el Registre d’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT), que integra dades assistencials del SEM, informació clínica hospitalària, dades procedents de les autòpsies judicials i de la xarxa d’atenció primària. Aquesta aproximació permet reconstruir el procés complet de la mort sobtada cardíaca i obtenir una perspectiva única a Europa i molt més global.
Azeli Y., Barbería E., Solà-Muñoz S., Landín I., Fernández A., Rey-Reñones C., García-Gual C., Gomez-Tortosa A., Granado-Font E., Fernández-Sender L., García-Vilana S., Bonet G., Jiménez-Fàbrega X., Bardají A.
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, conclou que una dieta rica en fibra i cereals integrals redueix el risc de mort, especialment per càncer, en persones amb risc cardiovascular elevat
Durant anys, bona part del debat sobre els hidrats de carboni s’ha centrat en la quantitat que se’n consumeix. Però cada vegada hi ha més evidències que la qualitat dels aliments que n’aporten pot ser determinant per a la salut. Un estudi internacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el CIBEROBN conclou que les persones que consumeixen hidrats de carboni de més qualitat tenen un menor risc de mortalitat, especialment per càncer. La recerca, publicada a la revista Food & Function, destaca la importància de prioritzar aliments rics en fibra, com les fruites, les verdures, els llegums, els fruits secs i els cereals integrals, davant dels productes elaborats amb farines refinades o les begudes ensucrades.
L’equip investigador ha treballat amb dades de 7.210 participants del projecte PREDIMED, un dels assajos clínics més importants sobre dieta mediterrània i salut cardiovascular. Totes les persones participants —homes d’entre 55 i 80 anys i dones d’entre 60 i 80 anys— presentaven un risc cardiovascular elevat i van ser seguits durant una període mitjà de sis anys. Durant aquest temps es van registrar 425 defuncions, de les quals 169 van ser per càncer i 103 per malalties cardiovasculars.
Més enllà de la quantitat d’hidrats
Per valorar la qualitat dels hidrats de carboni de la dieta, l’equip investigador va utilitzar el Carbohydrate Quality Index (CQI), que combina quatre característiques dels aliments que en són rics: el contingut en fibra, la proporció de cereals integrals respecte dels refinats, l’índex glucèmic —és a dir, la velocitat amb què un aliment fa augmentar la glucosa en sang— i la proporció d’hidrats de carboni procedents d’aliments sòlids en comparació amb les begudes ensucrades. L’objectiu va ser valorar la qualitat global de la dieta i no limitar-se a comptabilitzar els grams d’hidrats consumits.
Els resultats revelen que les persones de la mostra que van seguir una pitjor dieta —pel que fa a la qualitat dels hidrats que consumien— van presentar un 28% més de risc de morir per qualsevol causa i un 48% més de risc de morir per càncer que aquelles amb un consum de carbohidrats de millor qualitat. “Tradicionalment s’ha prestat molta atenció a la quantitat d’hidrats de carboni de la dieta, però els nostres resultats indiquen que la seva qualitat pot ser encara més rellevant per preservar la salut i augmentar l’esperança de vida”, subratlla Jordi Salas-Salvadó, catedràtic distingit de Nutrició de la URV, investigador ICREA i coautor de l’estudi.
La fibra i els cereals integrals, responsables dels beneficis
L’anàlisi també ha permès identificar quins components dels hidrats de carboni de qualitat tenen més pes en aquesta associació. Els beneficis s’expliquen principalment per un consum més elevat de fibra i de cereals integrals. De fet, les persones amb una ingesta més baixa de fibra presentaven un 51% més de risc de morir per qualsevol causa i un 72% més de risc de morir per càncer. També es va observar un augment del risc entre els participants que consumien menys cereals integrals, mentre que l’índex glucèmic, analitzat de forma aïllada, no va mostrar una relació significativa amb la mortalitat.
Segons els investigadors, aquests beneficis podrien explicar-se perquè els aliments vegetals rics en fibra també aporten vitamines, minerals i altres compostos bioactius que contribueixen a millorar la salut metabòlica i a reduir el risc de malalties cròniques. Per això, conclouen que una estratègia senzilla per millorar la salut passa per prioritzar fruites, verdures, llegums, fruits secs i cereals integrals, i reduir el consum de begudes ensucrades i productes elaborats amb farines refinades.
Referència: Vázquez-Lorente H, Nishi SK, Shyam S, Martínez-González MA, Corella D, Estruch R, Ros E, Gómez-Gracia E, Fiol M, Lapetra J, Serra-Majem L, Esteve-Luque V, Babio N, Fitó M, Toledo E, Sorlí JV, Zazpe I, Salas-Salvadó J. Carbohydrate quality index and mortality risk in older adults at high cardiovascular risk. Food & Function. 2026;17:4404-4414.
Les variants genètiques que afavoreixen una fertilitat més elevada poden haver-se mantingut al llarg de l’evolució humana encara que també augmentin el risc de patir malalties i s’associïn amb una menor esperança de vida. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que contribueix a explicar per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants genètiques relacionades amb malalties comunes.
El treball, liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i amb la participació del l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), s’ha publicat a la revista científica Nature Ecology & Evolution. La recerca ha analitzat dades genòmiques a gran escala per estudiar la relació entre la fertilitat, la longevitat i la predisposició genètica a 62 malalties.
Els resultats indiquen que la selecció natural tendeix a maximitzar la fertilitat durant l’edat reproductiva. Per aquest motiu, afavoreix variants genètiques que incrementen l’èxit reproductiu, encara que aquestes mateixes variants comportin un risc més elevat de desenvolupar malalties o una menor longevitat en etapes posteriors de la vida.
“Els resultats ajuden a entendre per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants associades a malalties comunes que tenen un gran impacte sobre la salut”, explica el Dr. Arcadi Navarro, director general del Barcelonaβeta Brain Research Center, cap del Grup de Recerca en Genòmica, i investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF). “Algunes d’aquestes variants podrien haver estat afavorides perquè incrementaven l’èxit reproductiu dels nostres avantpassats, encara que això impliqués un cost en salut o una menor esperança de vida més endavant”, afegeix el també catedràtic i investigador ICREA de la UPF que és coautor corresponent de l’estudi.
Els investigadors han observat que les variants genètiques associades simultàniament amb una fertilitat més elevada i amb un major risc de malaltia presenten senyals clars d’haver estat afavorides per la selecció natural. Aquest patró s’observa tant en períodes recents com en escales evolutives que abasten els darrers 50.000 anys.
Les dades suggereixen, per tant, que els avantatges reproductius associats a algunes variants genètiques haurien pogut compensar, des d’un punt de vista evolutiu, els seus efectes perjudicials sobre la salut futura. De mitjana, els al·lels (és a dir, les diferents variants que pot presentar un gen) associats amb un risc més elevat de malaltia també s’associen amb una fertilitat més gran i una longevitat menor.
L’anàlisi a escala individual mostra que, entre les persones amb un risc genètic més elevat
de patir malalties, hi ha diferències segons si la malaltia apareix de jove (com l’autisme) o en l’edat adulta (com el glaucoma).
Durant l’etapa en què les persones poden tenir fills, les que tenen un risc genètic alt però no arriben a emmalaltir tendeixen a tenir-ne més. En canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, passa el contrari: les persones que acaben desenvolupant la malaltia són també les que han tingut més fills. “Això s’explica perquè emmalaltir de jove, durant els anys en què es pot tenir fills, té un cost reproductiu alt; en canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, aquest cost és menor, perquè en aquell moment la majoria de persones ja s’han reproduït”, assenyala Eva Brigos Barril, investigadora predoctoral de l’IBE (CSIC-UPF) i primera autora de l’estudi.
Això no significa que les malalties d’inici tardà augmentin la fertilitat, sinó que algunes de les variants genètiques que n’incrementen el risc també podrien haver afavorit l’èxit reproductiu durant la joventut.
Una nova perspectiva evolutiva sobre la salut humana
La recerca s’emmarca en la teoria de la història vital, que estudia com els organismes distribueixen uns recursos limitats entre funcions com el creixement, la reproducció i el manteniment de l’organisme.
“Una de les grans preguntes de la genètica és perquè continuen existint variants que augmenten el risc de patir una malaltia. El nostre treball aporta evidències que, en alguns casos, aquestes variants també proporcionen avantatges reproductius,” destaca el Dr. Gerard Muntané, Investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i investigador col·laborador i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
En aquest context, la teoria de la pleiotropia antagonista planteja que una mateixa variant genètica pot tenir efectes beneficiosos en una etapa de la vida i efectes perjudicials en una altra. Per exemple, una variant pot afavorir la reproducció durant la joventut i, al mateix temps, incrementar el risc de desenvolupar una malaltia durant la vellesa.
El nou estudi aporta l’anàlisi genòmica més àmplia realitzades fins ara en humans per posar a prova aquesta hipòtesi. Els resultats reforcen la idea que la selecció natural prioritza els efectes que es produeixen abans o durant l’edat reproductiva, mentre que té una capacitat menor per eliminar variants que provoquen conseqüències perjudicials en etapes posteriors.
Aquesta perspectiva ajuda a respondre un dels grans interrogants de la genètica evolutiva humana: per què continuen existint de manera tant massiva variants genètiques que incrementen el risc de patir malalties comunes i que tenen un cost important per a la salut.
Segons els resultats, la resposta es trobaria, almenys en part, en el fet que algunes d’aquestes variants també han aportat avantatges reproductius. Per tant, la seva persistència no seria una anomalia evolutiva, sinó el resultat d’un equilibri entre els beneficis durant l’edat fèrtil i els costos que apareixen més endavant.
Article de referència: Brigos-Barril E, Vasallo C, Farré X, et al. Genetic trade-offs in fertility and longevity explain the maintenance of disease-associated alleles in humans. Nature Ecology & Evolution (2026). DOI: 10.1038/s41559-026-03140-z.
Un estudi a càrrec de la URV i que ha comptat amb la participació de l’IRB CatSud, relaciona un consum més elevat d’aliments rics en colina i betaïna amb una evolució més favorable de l’atenció, el llenguatge i la funció executiva en persones grans amb sobrepès o obesitat
El deteriorament cognitiu és un dels principals reptes associats a l’envelliment. Tot i que forma part del procés natural de fer-se gran, factors com l’obesitat, la síndrome metabòlica o les malalties cardiovasculars poden accelerar la pèrdua de funcions com la memòria, l’atenció o la capacitat de planificar i prendre decisions. Cada vegada hi ha més evidència que l’alimentació pot contribuir a preservar la salut cerebral. Un nou estudi liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha observat que una ingesta més elevada de colina i betaïna s’associa amb una evolució més favorable d’algunes funcions cognitives en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.
L’estudi, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, s’ha dut a terme amb dades de 6.610 participants del projecte PREDIMED-Plus, un dels assajos clínics més grans d’Europa sobre alimentació i estil de vida. L’equip investigador va avaluar els hàbits alimentaris i la funció cognitiva d’homes i dones d’entre 55 i 75 anys durant un període de dos anys.
La recerca es va centrar en dos nutrients presents de forma natural en diversos aliments: la colina i la betaïna. La colina és un nutrient essencial implicat en la formació de les membranes cel·lulars i en la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor fonamental per a processos com la memòria i l’aprenentatge. És present principalment als ous, el peix, les carns magres i els productes lactis. La betaïna, que deriva de la colina, participa en diferents processos metabòlics i de protecció cel·lular i és especialment abundant als cereals integrals, els espinacs, la remolatxa i alguns mariscs.
Millor evolució de l’atenció, el llenguatge i la funció executiva
Els resultats mostren que les persones amb una ingesta més elevada de colina van presentar una evolució més favorable de l’atenció i del llenguatge al llarg dels dos anys de seguiment. Paral·lelament, una major ingesta de betaïna es va associar amb una millor evolució de la funció executiva —el conjunt de capacitats que permet planificar, resoldre problemes o prendre decisions— i també del llenguatge. Les associacions van ser especialment evidents entre els participants amb els consums més elevats d’aquests nutrients.
“Els nostres resultats suggereixen que nutrients presents en aliments habituals poden contribuir a preservar determinades funcions cognitives durant l’envelliment”, expliquen Héctor Vázquez-Lorente i José María Manzanares-Errazu, primers autors de l’estudi i investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV.
Per a Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del projecte PREDIMED-Plus i catedràtic de Nutrició de la URV, aquest treball reforça la importància de la dieta més enllà de la salut cardiovascular: “Cada vegada disposem de més evidència que l’alimentació també influeix en la salut cerebral. Els nostres resultats indiquen que nutrients com la colina i la betaïna podrien contribuir al manteniment d’algunes funcions cognitives durant l’envelliment.”
Els investigadors consideren que promoure patrons alimentaris rics en aliments que aportin colina i betaïna podria formar part de futures estratègies nutricionals orientades a preservar la salut cognitiva durant l’envelliment. Tot i això, remarquen que caldran estudis amb un seguiment més llarg per confirmar aquests beneficis i determinar fins a quin punt poden contribuir a prevenir el deteriorament cognitiu i la demència a llarg termini. L’estudi ha estat liderat per Héctor Vázquez-Lorente i José María Manzanares-Errazu com a primers autors, i per Lidia Daimiel i Jordi Salas-Salvadó com a autors sèniors. També hi han participat investigadors de nombroses institucions espanyoles integrades en el consorci CIBER-PREDIMED-Plus.
Referència: Vázquez-Lorente H, Manzanares-Errazu JM, Babio N, Ruiz-Canela M, Corella D, Hernando J, et al. Dietary Choline and Betaine Intake and 2-year Changes in Cognitive Function in Older Adults With Overweight or Obesity and Metabolic Syndrome: A Prospective Cohort Analysis. Am J Clin Nutr. 2026 May;123(5):101265. doi: 10.1016/j.ajcnut.2026.101265. Epub 2026 Mar 11. PMID: 41825530; PMCID: PMC13197923.
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) ha estat present al Japó amb motiu d’una conferència en el camp de la comprensió i el tractament de les malalties hepàtiques. I és que el cap del grup d’Hepatologia d’IRBCatSud, Jordi Gracia-Sancho, va participar com a ponent convidat al 62è Congrés de la Societat Japonesa d’Hepatologia, celebrat a la ciutat de Niigata (Japó) els dies 18 i 19 de juny.
Durant el congrés, Gracia-Sancho va impartir una conferència centrada en els mecanismes fisiopatològics de la hipertensió portal i el racional terapèutic de les estratègies emergents, una de les principals complicacions de les malalties hepàtiques cròniques. La seva intervenció va permetre compartir els darrers avenços en aquest camp i generar un enriquidor debat científic amb investigadors i clínics de referència internacional.
Aquesta activitat, a ulls de l’investigador, “reforça la projecció internacional e l’IRB CatSud i consolida la seva presència al Japó, un país amb una llarga tradició d’excel·lència en recerca biomèdica i amb el qual l’institut manté vincles científics cada vegada més estrets”.
El pròxim 12 d’agost tindrà lloc un dels fenòmens astronòmics més destacats dels últims anys. La foscor de l’eclipsi pot donar una falsa sensació de seguretat, però la radiació solar continua arribant a l’ull en les fases parcials. Durant l’eclipsi, doncs, mirar directament al sol sense protecció, pot causar una lesió retinal i, com que la retina no té receptors del dolor, el dany es pot produir sense que percebem molèsties. De fet, aquestes molèsties es poden manifestar hores després en forma de visió borrosa o una taca fosca al centre del camp visual. Davant d’aquests riscos, la prevenció és, per tant, essencial. Pere Romero, responsable del grup d’Oftalmologia RETIPROGRAM de l’IRB CatSud i cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, recorda que cal tenir en compte les següents consideracions per tal de no posar en risc la nostra vista:
1. Utilitzar només ulleres d’eclipsi homologades
Han d’indicar la norma ISO 12312-2, el marcatge CE, el fabricant i les instruccions d’ús.
2 . Revisar els filtres abans de posar-nos-les
No s’han d’utilitzar si estan ratllades, perforades, trencades o deteriorades.
3. Descartar solucions improvisades
Les ulleres de sol, les radiografies, els vidres fumats o altres filtres casolans no protegeixen la retina.
4. No combinar les ulleres amb instruments òptics
Prismàtics, telescopis i càmeres necessiten filtres solars específics instal·lats correctament. Les ulleres, per si soles, no són suficients.
5. Mantenir-les posades durant les fases parcials
Només es poden retirar en plena totalitat, dins de la franja de totalitat i quan el sol està completament ocult. Al primer punt de llum, cal tornar-les a posar i, en cas de dubte, millor mantenir-les sempre posades.
INFANTS: SUPERVISIÓ CONSTANT
Cal comprovar que mirin sempre a través del filtre i que no intentin observar el sol per damunt o pels laterals de les ulleres. Tampoc s’ha de caminar amb les ulleres posades.
Quan cal consultar un especialista?
Després de l’eclipsi, si apareix visió borrosa, distorsió de les imatges o una taca fixa al centre de la visió, cal sol·licitar una valoració oftalmològica. Cal tenir en compte que els símptomes poden aparèixer entre dues i sis hores després de l’exposició. En tot cas, per evitar danys, cal tenir presents les recomanacions que s’han donat per gaudir d’aquest fenomen amb total seguretat. En aquest sentit, des de l’IRB CatSud es repartiran ulleres homologades entre el personal de la institució per tal que tothom pugui gaudir de l’experiència amb total seguretat. A través d’una comunicació interna, s’informarà sobre el procediment de lliurament d’aquestes ulleres.
Més informació aquí
