Un estudi de l’IRB CatSud, el CIBERDEM i la URV identifica una proteïna hepàtica clau en la regulació de la resposta metabòlica al dejuni i a l’alimentació, amb implicacions en malalties metabòliques
Un estudi identifica un mecanisme clau en la manera com el fetge processa els sucres i els greixos, cosa que té implicacions directes en malalties com la diabetis, l’obesitat i la malaltia hepàtica metabòlica. Entendre el paper d’aquest mecanisme, que exerceix com a “sensor” clau durant la transició del dejuni a l’alimentació, i fer-ho des d’un punt de vista fisiològic, podria obrir noves vies terapèutiques per millorar el control de la glucosa i la capacitat del cos per adaptar-se als canvis entre dejuni i alimentació. Això és especialment rellevant en malalties com les descrites abans, ja que el fetge perd precisament aquesta capacitat.
L’estudi impulsat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i liderat per personal investigador de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), ha estat publicat a la revista científica Science Advances amb el títol amb el títol SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes. Investigadors de diverses àrees del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) del Instituto de Salud de Carlos III (ISCIII) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han participat en l’estudi.
El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB CatSud és el responsable de l’estudi que aporta coneixement rellevant per avançar en la prevenció i el tractament de trastorns metabòlics d’alt impacte en la salut pública a llarg termini. L’equip de recerca s’ha centrat en el succinat, que a banda de servir per obtenir energia, també actua com a senyal en altres cèl·lules a través d’un receptor anomenat SUCNR1. Aquest receptor és especialment abundant en una zona concreta del fetge i augmenta durant el desenvolupament d’aquest òrgan, cosa que suggereix un paper
important en la funció hepàtica.
A més, el personal investigador ha descobert que tant els nivells de succinat com l’expressió del receptor SUCNR1 al fetge varien en funció de si l’organisme està en dejuni o alimentat. Per entendre millor el seu paper, els investigadors implicats van estudiar ratolins que no tenen aquest receptor a les principals cèl·lules del fetge (els hepatòcits). En absència d’aquest receptor, el fetge “s’activa en excés” i acaba produint més glucosa de la necessària en condicions de dejuni. Això s’acompanya d’una capacitat més baixa de l’organisme per adaptar-se correctament als canvis que es deriven de l’estat nutricional, és a dir, en dejuni o després de dinar. A nivell cel·lular, la manca d’aquest receptor altera la manera com les cèl·lules del fetge utilitzen la glucosa per produir energia, cosa que provoca la dependència d’altres nutrients i n’altera la funcionalitat. En conseqüència, com a resposta a la ingesta, s’observa una recuperació incompleta de les reserves d’energia de les cèl·lules.
En conjunt, aquests resultats identifiquen el regulador SUCNR1 com a essencial en l’adaptació metabòlica del fetge, connectant els senyals energètics amb la capacitat de les cèl·lules per ajustar-se als canvis nutricionals.
L’estudi ha comptat amb la participació d’altres centres de recerca i universitats, com el Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS), la Universitat de Santiago de Compostel·la, l’Institut de Recerca Biomèdica Barcelona (IRB Barcelona), la Universitat de Barcelona (UB), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la University of Bern i el Bern University Hospital. També hi han participat investigadors del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Marsal-Beltran, A., Salmerón-Pelado, L., Ribas-Latre, A., Repollés-de-Dalmau, M., Rodríguez-Peña, M. M., Núñez-Roa, C., Badia, J., Madeira, A., Novoa, E., Beltrà, M., Plata-Gómez, A. B., Capellades, J., Escolà-Gil, J. C., Zorzano, A., Yanes, Ó., Efeyan, A., Nogueiras, R., Gracia-Sancho, J., Vendrell, J., Ceperuelo-Mallafré, V., … Fernández-Veledo, S. (2026). SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes. Science advances, 12(24), eaec8873. https://doi.org/10.1126/sciadv.aec8873
Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha seguit durant sis anys més de mil persones amb sobrepès o obesitat i altres indicadors metabòlics, com la hipertensió o nivells elevats de glucosa i colesterol
L’obesitat sarcopènica és a dir, la combinació d’un excés de greix corporal amb una massa i força muscular baixes— és un factor de risc per al deteriorament cognitiu en adults grans. Així ho indica un estudi longitudinal liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud, en col·laboració amb altres grups del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER).
La investigació ha seguit durant sis anys 1.097 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc de malaltia cardíaca i diabetis com la hipertensió, un colesterol elevat o nivells alts de glucosa en sang. L’equip investigador ha analitzat si les persones que presentaven obesitat sarcopènica a l’inici del projecte eren més propensos al deteriorament de diferents àrees de la funció cognitiva, avaluades periòdicament mitjançant proves neuropsicològiques estandarditzades.
La combinació de sarcopènia i obesitat, clau en el deteriorament cognitiu
Els resultats revelen que les persones amb obesitat sarcopènica van experimentar un major declivi en la funció cognitiva global i general després de sis anys i van presentar, a més, un major risc de patir un deteriorament cognitiu subtil, una fase inicial prèvia al deteriorament cognitiu lleu. En canvi, ni l’obesitat per si sola ni la sarcopènia aïllada es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, cosa que apunta que la combinació de totes dues condicions podria ser la responsable d’un impacte més negatiu sobre la salut cerebral.
“L’envelliment amb una composició corporal desfavorable pot tenir implicacions més profundes del que pensàvem”, assenyala Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi. “Les nostres dades mostren que l’obesitat sarcopènica pot accelerar el deteriorament cognitiu fins i tot abans que apareguin símptomes clínics”, afegeix.
Per a Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV, investigador ICREA Acadèmia i autor sènior de l’article, aquests resultats subratllen la importància de la detecció primerenca: “Identificar l’obesitat sarcopènica en adults grans podria ser clau per anticipar l’evolució cognitiva i permetre intervencions primerenques que ajudin a prevenir futurs casos de demència”.
Implicacions per a la salut pública
L’obesitat sarcopènica és especialment rellevant en contextos amb poblacions envellides, alts nivells de sedentarisme i una prevalença creixent d’obesitat. Detectar-la en la pràctica clínica podria facilitar intervencions més eficaces en les primeres fases del deteriorament cognitiu: “Comprendre com influeix la composició corporal en la salut cerebral és fonamental per dissenyar estratègies que frenin el declivi associat a l’edat”, apunta Salas-Salvadó. A més, el catedràtic reivindica que els resultats “reforcen la necessitat de promoure un estil de vida saludable que combini activitat física, una alimentació equilibrada i el control de l’excés de greix corporal per frenar l’augment de l’obesitat sarcopènica”.
Referència: Vázquez-Lorente H, Paz-Graniel I, Margara-Escudero HJ, Martínez-González MÁ, Romaguera D, Urbistondo DM, Estruch R, Sánchez VM, Vidal J, Fitó M, Goñi N, Chaplin A, Zulet MA, Sacanella E, de Paz Fernández JA, Altés A, García-Gavilán JF, Konieczna J, Martínez JA, Salas-Salvadó J. Sarcopenic Obesity and Longitudinal Trajectories on Cognitive Performance and Subtle Cognitive Impairment Over 6 Years in Older Adults. J Cachexia Sarcopenia Muscle. 2025 Dec;16(6):e70158. doi: 10.1002/jcsm.70158. PMID: 41361860.
Un equip de recerca internacional liderat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat 32 proteïnes a la sang que estan associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i a les seves fases inicials. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Brain, Behavior and Immunity – Health i els seus resultats podrien contribuir, en un futur, al desenvolupament d’una eina per facilitar la detecció i el diagnòstic d’aquestes patologies.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund sobre les persones i els seus cercles propers, tant a nivell personal, com social i econòmic. Aquest tipus de trastorns no tenen una causa única, ja que depenen en gran part de la genètica, però també de factors ambientals com el maltractament durant la infància, el context socioeconòmic, o el consum de substàncies psicotròpiques, entre d’altres. Més enllà de la prevenció de riscos que es pot fer promocionant els entorns saludables i els factors de protecció, no existeix cap altra manera d’evitar l’aparició d’aquests trastorns. Així doncs, en aquests casos la detecció precoç i la intervenció immediata són claus per a minimitzar-ne l’impacte.
Les 32 proteïnes identificades en sang podrien servir per determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic, i també per facilitar-ne el diagnòstic un cop ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes proteïnes, també estan associades a la gravetat de símptomes derivats del trastorn com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat. Aquestes proteïnes també es relacionen amb el funcionament cognitiu, és a dir, amb tasques “mentals” que fa el cervell com la capacitat de parar l’atenció, la memòria o el raonament. A més de facilitar-ne la detecció i el diagnòstic, doncs, podrien indicar l’abast dels símptomes i en quina mesura estan afectades les capacitats cognitives del cervell. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a 182 persones que han participat voluntàriament en el projecte, i és el primer en aquest àmbit que utilitza Proximity Extension Assay, una tecnologia que permet mesurar un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, explica que les proteïnes associades al risc o presència d’un trastorn psicòtic estan relacionades principalment amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal. “Aquests resultats reforcen la idea que els trastorns mentals tenen una base biològica complexa i que, en un futur, la detecció a través d’una simple anàlisi de sang podria ser una realitat”, afegeix.
Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració entre els grups de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (HUIPM, IISPV, URV) i Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi (Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Sabadell), ambdós membres de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental). També hi ha participat el grup Neurochemical pathophysiology and diagnostics (Gothenburg University – Sahlgrenska University Hospital, Suècia), en el qual Llaurador-Coll s’ha format en l’àmbit de l’anàlisi i interpretació de dades proteòmiques.
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Montalvo, I., Estrada, F., Sánchez-Gistau, V., Zetterberg, H., Labad, J., Benedet, A. L., & Vilella, E. (2025). Plasma profiles of neurology-related proteins in at-risk mental state and first-episode psychosis: Associations with psychotic symptoms and cognitive performance. Brain, Behavior, & Immunity – Health, 50. doi: 10.1016/j.bbih.2025.101134. https://doi.org/10.1016/j.bbih.2025.101134.