Estudiar l’efecte d’un programa d’exercici físic en persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista, aquest ha estat l’objectiu del projecte VITACTIVA’T, impulsat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), del qual s’han presentat els resultats aquest dijous. Les conclusions s’han donat a conèixer en una jornada celebrada al Reus Deportiu, l’espai que ha acollit les sessions esportives del projecte VITACTIVA’T, i que ha reunit més d’una vintena de participants, familiars i professionals de salut mental.
Pel que fa als resultats de l’estudi, l’equip investigador ha exposat que la pràctica regular d’exercici pot contribuir a millorar diversos indicadors de salut en aquestes persones. En aquest sentit, algunes de les principals troballes que destaquen són:
L’equip investigador també ha identificat que els participants consumeixen una proporció elevada d’aliments ultraprocessats. “Es tracta d’un hàbit relacionat amb pitjors indicadors de salut metabòlica i amb factors psicosocials desfavorables, cosa que reforça la necessitat de treballar per reduir-ne el consum en aquesta població”, assenyala Bernat Ballvé, nutricionista i investigador del projecte.
En conjunt, aquests resultats confirmen el paper de l’exercici físic, juntament amb la nutrició i altres factors d’estil de vida, com una eina complementària amb potencial per millorar la salut física i mental de les persones amb trastorns mentals greus. Tot plegat ha motivat l’equip a donar continuïtat a aquesta línia de recerca, posant en marxa el VITACTIVA’T 2.
Una nova etapa centrada en l’exercici físic
Durant la jornada s’ha presentat també la nova edició del projecte, el VITACTIVA’T 2, que iniciarà un nou programa d’exercici el pròxim mes d’octubre. Aquesta nova fase centrarà la intervenció exclusivament en l’activitat física i es dirigirà a persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
Alba Valiente, psiquiatra i investigadora també del projecte, ha explicat que “el programa d’exercici físic tindrà ara una durada de sis mesos i inclourà tres sessions setmanals, augmentant tant la durada de la intervenció com la freqüència de les sessions per ajustarse a la pauta recomanada per l’Organització Mundial de la Salut”. Pel que fa als resultats, Lourdes Martorell, investigadora principal del projecte, explica que “els investigadors implicats confiem que aquesta intensificació de l’exercici generi nova evidència sobre el seu paper com a teràpia complementària al tractament habitual de les persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, a partir de l’estudi de la cognició, la qualitat de vida i diversos biomarcadors. El projecte també buscarà identificar factors específics, genètics, clínics i metabòlics que permetin fer recomanacions personalitzades”.
La jornada ha posat punt final a la primera edició del projecte en un ambient de retrobament i il·lusió. L’equip investigador ha volgut agrair la confiança i el compromís de totes les persones participants, així com de les seves famílies i dels professionals que han fet possible aquesta iniciativa. Així mateix, s’han mostrat optimistes de cara al VITACTIVA’T 2 i han destacat la seva voluntat de continuar generant evidència científica que contribueixi a consolidar l’exercici físic com una estratègia complementària per millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus.
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.