Estudiar l’efecte d’un programa d’exercici físic en persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista, aquest ha estat l’objectiu del projecte VITACTIVA’T, impulsat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), del qual s’han presentat els resultats aquest dijous. Les conclusions s’han donat a conèixer en una jornada celebrada al Reus Deportiu, l’espai que ha acollit les sessions esportives del projecte VITACTIVA’T, i que ha reunit més d’una vintena de participants, familiars i professionals de salut mental.
Pel que fa als resultats de l’estudi, l’equip investigador ha exposat que la pràctica regular d’exercici pot contribuir a millorar diversos indicadors de salut en aquestes persones. En aquest sentit, algunes de les principals troballes que destaquen són:
L’equip investigador també ha identificat que els participants consumeixen una proporció elevada d’aliments ultraprocessats. “Es tracta d’un hàbit relacionat amb pitjors indicadors de salut metabòlica i amb factors psicosocials desfavorables, cosa que reforça la necessitat de treballar per reduir-ne el consum en aquesta població”, assenyala Bernat Ballvé, nutricionista i investigador del projecte.
En conjunt, aquests resultats confirmen el paper de l’exercici físic, juntament amb la nutrició i altres factors d’estil de vida, com una eina complementària amb potencial per millorar la salut física i mental de les persones amb trastorns mentals greus. Tot plegat ha motivat l’equip a donar continuïtat a aquesta línia de recerca, posant en marxa el VITACTIVA’T 2.
Una nova etapa centrada en l’exercici físic
Durant la jornada s’ha presentat també la nova edició del projecte, el VITACTIVA’T 2, que iniciarà un nou programa d’exercici el pròxim mes d’octubre. Aquesta nova fase centrarà la intervenció exclusivament en l’activitat física i es dirigirà a persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
Alba Valiente, psiquiatra i investigadora també del projecte, ha explicat que “el programa d’exercici físic tindrà ara una durada de sis mesos i inclourà tres sessions setmanals, augmentant tant la durada de la intervenció com la freqüència de les sessions per ajustarse a la pauta recomanada per l’Organització Mundial de la Salut”. Pel que fa als resultats, Lourdes Martorell, investigadora principal del projecte, explica que “els investigadors implicats confiem que aquesta intensificació de l’exercici generi nova evidència sobre el seu paper com a teràpia complementària al tractament habitual de les persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, a partir de l’estudi de la cognició, la qualitat de vida i diversos biomarcadors. El projecte també buscarà identificar factors específics, genètics, clínics i metabòlics que permetin fer recomanacions personalitzades”.
La jornada ha posat punt final a la primera edició del projecte en un ambient de retrobament i il·lusió. L’equip investigador ha volgut agrair la confiança i el compromís de totes les persones participants, així com de les seves famílies i dels professionals que han fet possible aquesta iniciativa. Així mateix, s’han mostrat optimistes de cara al VITACTIVA’T 2 i han destacat la seva voluntat de continuar generant evidència científica que contribueixi a consolidar l’exercici físic com una estratègia complementària per millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus.
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.
Compartir coneixement, posar en comú línies d’investigació i fomentar noves col·laboracions científiques, aquests són els objectius de la primera jornada estatal sobre genètica en Psiquiatria que se celebrarà a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i en la qual hi participaran grups de recerca d’arreu de l’Estat especialitzats en la genètica dels trastorns psiquiàtrics. La trobada, que se celebrarà el dia 17 de juny, aplegarà grups de recerca altament competitius a nivell internacional, la majoria dels quals formen part de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental), finançada per l’Instituto de Investigación Carlos III, i del consorci internacional Psychiatric Genomics Consortium.
La jornada s’ha concebut amb un format dinàmic i participatiu, que combinarà presentacions breus dels diferents equips, on exposaran la seva estructura, els seus objectius i les seves línies de recerca. A més, en el marc de la trobada, també es faran tallers orientats a identificar prioritats comunes i oportunitats de treball conjunt. Així mateix, es presentaran els darrers avenços de genètica en psiquiatria descoberts per grups estatals.
Un dels elements centrals de la jornada serà la construcció col·lectiva de propostes de futur, incloent-hi la possible creació d’una xarxa estable o grup de treball de genètica en psiquiatria, així com el desenvolupament d’iniciatives compartides en àmbits com la recerca translacional o la transferència del coneixement cap a la pràctica clínica i la societat en general.
La genètica en psiquiatria és un camp que ha experimentat una autèntica explosió de coneixement en els darrers anys, impulsada per avenços en tecnologies genòmiques i en l’anàlisi de grans conjunts de dades. Aquests progressos han permès identificar les variants genètiques associades a trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o l’autisme, millorant la comprensió de les seves bases biològiques i obrint la porta a estratègies més precises i personalitzades de prevenció i tractament.
Amb aquesta primera edició, els organitzadors volen establir les bases d’una trobada periòdica de referència que contribueixi a consolidar la col·laboració entre grups i a reforçar l’impacte de la recerca en salut mental.
Un equip de recerca internacional liderat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat 32 proteïnes a la sang que estan associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i a les seves fases inicials. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Brain, Behavior and Immunity – Health i els seus resultats podrien contribuir, en un futur, al desenvolupament d’una eina per facilitar la detecció i el diagnòstic d’aquestes patologies.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund sobre les persones i els seus cercles propers, tant a nivell personal, com social i econòmic. Aquest tipus de trastorns no tenen una causa única, ja que depenen en gran part de la genètica, però també de factors ambientals com el maltractament durant la infància, el context socioeconòmic, o el consum de substàncies psicotròpiques, entre d’altres. Més enllà de la prevenció de riscos que es pot fer promocionant els entorns saludables i els factors de protecció, no existeix cap altra manera d’evitar l’aparició d’aquests trastorns. Així doncs, en aquests casos la detecció precoç i la intervenció immediata són claus per a minimitzar-ne l’impacte.
Les 32 proteïnes identificades en sang podrien servir per determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic, i també per facilitar-ne el diagnòstic un cop ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes proteïnes, també estan associades a la gravetat de símptomes derivats del trastorn com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat. Aquestes proteïnes també es relacionen amb el funcionament cognitiu, és a dir, amb tasques “mentals” que fa el cervell com la capacitat de parar l’atenció, la memòria o el raonament. A més de facilitar-ne la detecció i el diagnòstic, doncs, podrien indicar l’abast dels símptomes i en quina mesura estan afectades les capacitats cognitives del cervell. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a 182 persones que han participat voluntàriament en el projecte, i és el primer en aquest àmbit que utilitza Proximity Extension Assay, una tecnologia que permet mesurar un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, explica que les proteïnes associades al risc o presència d’un trastorn psicòtic estan relacionades principalment amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal. “Aquests resultats reforcen la idea que els trastorns mentals tenen una base biològica complexa i que, en un futur, la detecció a través d’una simple anàlisi de sang podria ser una realitat”, afegeix.
Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració entre els grups de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (HUIPM, IISPV, URV) i Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi (Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Sabadell), ambdós membres de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental). També hi ha participat el grup Neurochemical pathophysiology and diagnostics (Gothenburg University – Sahlgrenska University Hospital, Suècia), en el qual Llaurador-Coll s’ha format en l’àmbit de l’anàlisi i interpretació de dades proteòmiques.
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Montalvo, I., Estrada, F., Sánchez-Gistau, V., Zetterberg, H., Labad, J., Benedet, A. L., & Vilella, E. (2025). Plasma profiles of neurology-related proteins in at-risk mental state and first-episode psychosis: Associations with psychotic symptoms and cognitive performance. Brain, Behavior, & Immunity – Health, 50. doi: 10.1016/j.bbih.2025.101134. https://doi.org/10.1016/j.bbih.2025.101134.