La recerca en malalties cardiovasculars que es duu a terme a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) ha rebut un important impuls gràcies a la iniciativa solidària ‘Cor Batega’, organitzada per l’Hotel Olympus Palace de Salou. El sopar benèfic, celebrat aquest dijous 22 d’octubre al rooftop SUMMIT del complex hoteler, ha aconseguit recaptar més de 55.000 euros, una xifra rècord que es destinarà principalment a impulsar projectes d’investigació cardiovascular desenvolupats per professionals vinculats a l’IRB CatSud, al grup INVESCART, que treballa a l’Hospital Universitari Joan XXIII.
L’esdeveniment, ajornat fa unes setmanes a causa de l’alerta meteorològica, va reunir centenars de persones compromeses amb la recerca i la salut en una vetllada marcada per la solidaritat i la participació ciutadana. Gil Cristià, en representació de la propietat de l’Hotel Olympus Palace, va destacar l’èxit de la iniciativa: “Avui és d’aquelles nits on el cor s’accelera de felicitat i batega més intensament que mai. Tant per haver superat la xifra que ens havíem proposat en l’inici d’aquest projecte, com també per veure els ànims i la predisposició de la gent en sumar-se a aquesta festa de la solidaritat”.
Per la seva banda, el director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, va agrair el compromís de l’hotel i de totes les persones participants: “Més enllà de la recaptació de fons, aquesta iniciativa contribueix a conscienciar la ciutadania sobre la importància de la recerca biomèdica que es fa al territori. Les malalties cardiovasculars continuen sent una de les principals causes de mortalitat i necessitem avançar en la seva prevenció, diagnòstic i tractament. El suport de la societat és essencial per continuar generant coneixement que tingui un impacte directe en la salut de les persones”.
Durant l’acte, el cap de la Unitat de Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, José Luis Ferreiro, va fer valer la importància de la recerca per millorar l’atenció als pacients: “No tots els pacients presenten la malaltia de la mateixa manera ni responen igual als tractaments. Les nostres línies de recerca busquen entendre millor aquestes diferències per avançar cap a una cardiologia més precisa i personalitzada”.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va participar en la vetllada i va destacar el valor social de la iniciativa, tot assenyalant que projectes com aquest són una mostra del compromís i la solidaritat que caracteritzen el municipi.
Cultura, emoció i solidaritat en una nit especial
Els assistents van poder gaudir de la lectura del conte La festa dels mil batecs, una obra il·lustrada amb aquarel·les i creada per sensibilitzar sobre la importància de la solidaritat i la recerca. La lectura va anar a càrrec de Laia Monguió, fundadora de The British School of Costa Daurada i ambaixadora dels projectes solidaris de l’Hotel Olympus Palace. La vetllada també va comptar amb actuacions musicals, una subhasta solidària d’una obra de l’artista Myriam Arnol i un sorteig amb obsequis cedits per empreses i entitats col·laboradores.
El celler Mas Vicenç, de Cabra del Camp, destinarà els beneficis del seu Vi Novell Solidari 2026 a impulsar la recerca contra el càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud). En concret, els fons recaptats donaran suport al Grup d’Investigació Oncològica, Translacional, Epidemiològica i Clínica (GIOTEC) de l’Hospital Sant Joan de Reus, en la línia de recerca centrada en l’estudi genòmic i metabòlic del càncer.
La iniciativa solidària, que arriba enguany a la quarta edició, destinarà 0,50 euros per cada ampolla venuda a aquesta línia d’investigació. El Vi Novell collita 2026 s’elabora, a més, amb una novetat respecte d’edicions anteriors: la Garnatxa negra substitueix l’Ull de Llebre com a varietat protagonista. La presentació del vi s’ha celebrat al restaurant El Pòsit, al Serrallo de Tarragona, i ha comptat amb la participació de representants de Mas Vicenç i de l’IRB CatSud.
Durant l’acte, Laia Bertran i Maria Murphy, investigadores de l’IRB CatSud, han explicat algunes de les línies d’investigació que es desenvolupen en l’àmbit de l’oncologia, des dels programes de cribratge i els estudis epidemiològics fins a la recerca de laboratori i els assajos clínics amb nous tractaments.
Les investigadores han destacat especialment el treball en la identificació de biomarcadors que puguin contribuir a millorar la detecció precoç del càncer i avançar cap a una medicina més personalitzada. En aquest sentit, disciplines com la genòmica i la metabolòmica aporten noves eines per comprendre millor els tumors i avançar en la seva prevenció, diagnòstic i tractament. “Iniciatives com aquesta són fonamentals per apropar la recerca que fem a la societat i per continuar treballant amb el nostre objectiu final de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones”, han assenyalat.
Per la seva banda, Vanessa Roig, responsable de Comunicació de l’IRB CatSud, ha agraït el compromís de Mas Vicenç amb la recerca que es desenvolupa al territori: “Aquestes accions permeten sumar esforços entre la societat i els investigadors. Volem agrair especialment al celler Mas Vicenç l’impuls d’aquesta iniciativa i també la generositat de totes les persones que, amb la compra d’aquest vi, aportaran recursos reals per a la investigació”.
Una iniciativa solidària vinculada a una experiència personal
Des de Mas Vicenç han explicat que la iniciativa d’enguany neix d’una experiència personal propera amb el càncer i de la voluntat de contribuir a donar suport tant a la recerca com a les persones afectades per la malaltia i les seves famílies. “Creiem que, a través d’un petit gest col·lectiu, podem transformar una iniciativa en esperança, solidaritat i suport”, ha destacat Xavier Ferré, copropietari i sommelier de Mas Vicenç. El Vi Novell 2026 procedeix d’una de les finques més emblemàtiques del celler, situada a la partida de les Planes de Cabra del Camp. Enguany, Mas Vicenç ha apostat per la Garnatxa negra per elaborar un vi especialment aromàtic i afruitat.
Un miler d’ampolles solidàries
La producció del Vi Novell Solidari 2026 és d’un miler d’unitats i ja es pot adquirir a través del web de Mas Vicenç i en botigues especialitzades de la demarcació de Tarragona. La iniciativa compta també amb la col·laboració de GrupMicros, Gràfiques Darc i l’agència de publicitat TGDigital, responsable de la creació de l’etiqueta de l’ampolla.
Investigadors de diferents institucions de recerca i hospitals catalans han desenvolupat un nou model d’IA per detectar si hi ha metàstasi del càncer de mama en algunes de les zones properes al pit, concretament als ganglis de l’aixella, filtres essencials del sistema immunitari. Mentre que estudis previs havien considerat fonamentalment les dades clinicopatològiques del tumor (com la seva mida i característiques), el nou sistema d’IA s’ha desenvolupat en el marc del primer estudi que combina aquestes dades amb les de la resposta immunitària de les pacients.
La recerca constata que la resposta immunitària és un factor crucial per determinar si hi ha o no metàstasi del càncer de mama luminal, una de les tipologies més freqüents. Tot i això, els mètodes diagnòstics i tecnologies actuals no l’avaluen de forma rutinària en la pràctica clínica. Així doncs, el nou model d’aprenentatge automàtic pot servir per reforçar els actuals mètodes diagnòstics.
El desenvolupament tecnològic de la IA ha anat a càrrec dels investigadors de la UPF Alba Fischer Carles, Gemma Piella i Jérôme Noailly, de la Unitat BCN MedTech del Departament d’Enginyeria. La part clínica de l’estudi l’ha liderat Carlos López Pablo, vinculat a l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la Universitat Rovira i Virgili. També hi han participat altres investigadors d’aquestes mateixes institucions i de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. L’estudi s’ha divulgat en el marc del Dia Mundial contra el Càncer de Mama (19 d’octubre).
Aquesta recerca suposa un pas endavant en el coneixement dels mecanismes immunitaris implicats en l’extensió del càncer de mama als ganglis limfàtics. Segons les dades més recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), corresponents al 2024, aquell any més de 2,4 milions de dones van ser diagnosticades de càncer de mama arreu del món i en van morir 694.000. La taxa de mortalitat per aquesta malaltia augmenta significativament quan les cèl·lules tumorals es desplacen cap als ganglis limfàtics de l’aixella.
“En aquest context, hem desenvolupat un model d’aprenentatge automàtic que integra les dades de la resposta immunitària amb les de tipus clínic i patològic, amb l’objectiu d’explorar el seu potencial per determinar la presència de metàstasis als ganglis limfàtics axil·lars”, explica la investigadora de la UPF Alba Fischer Carles. Set de les nou variables immunitàries del model final provenen de l’estudi de teixits extrets dels ganglis axil·lars (sense metàstasi) d’aquest grup de pacients.
Abans de dissenyar el model definitiu, s’han provat tres models més. Dos d’ells s’han entrenat amb les dades clíniques i immunològiques del mateix grup de 83 dones diagnosticades amb el mateix tipus de càncer de mama luminal entre 1995 i 2008, i un tercer amb una sèrie més àmplia de 344 pacients (incloses aquestes 83), únicament amb dades clíniques. Amb el model final, que inclou les dades immunitàries, es redueixen els falsos positius de metàstasi de càncer de mama luminal respecte al sistema d’IA entrenat únicament amb dades clíniques. El model final d’IA no té un valor predictiu, és a dir, no permet anticipar si una pacient desenvoluparà o no metàstasi, però sí determinar quines variables clíniques i sobretot immunes -presents al tumor primari i als mateixos ganglis axil·lars- s’associen al fet de tenir metàstasis a l’aixella.
Identificat un nou possible biomarcador immunitari
La recerca també ha identificat un nou possible biomarcador de la metàstasi axil·lar del càncer de mama (CD21+ intratumoral). Els biomarcadors són característiques biològiques que permeten mesurar de forma objectiva alteracions patològiques. En aquest cas, un grup de cèl·lules situades dins del tumor primari (dendrítiques fol·liculars) podrien ser determinants per detectar l’extensió del tumor.
Carlos López Pablo explica que, fins ara, el gangli limfàtic s’ha analitzat sobretot per determinar si conté o no cèl·lules tumorals. “Aquest treball ens diu que els ganglis sense metàstasi també aporten informació: la manera com s’hi organitza la resposta immunitària, juntament amb la del tumor primari, es relaciona amb el comportament de la malaltia”, assegura. “És un pas per entendre millor per què uns tumors s’estenen als ganglis i altres no i quin paper hi pot tenir la resposta immune. No obstant això, abans d’arribar a la pràctica clínica caldrà confirmar-ho en sèries més àmplies i en pacients d’altres centres”, conclou.
Així doncs, l’eficàcia del CD21+ com a biomarcador s’haurà de continuar avaluant en futurs estudis i aquesta recerca obre la porta a explorar-lo com a possible diana terapèutica.
L’estudi s’ha finançat a través del projecte europeu BosomShield (MSCA Doctoral Networks, HORIZON-MSCA-2021-DN-01-01, GA 101073222), del projecte SCARLET (TED2021-130081B-C22, MCIN i NextGenerationEU).
Article de referència: Alba Fischer-Carles, Alessio Fiorin, Carlos López Pablo, Laia Reverté, Esther Sauras-Colón, Noèlia Gallardo-Borràs, Marylène Lejeune, Mikel Relloso Ortiz de Uriarte, Tábata Sánchez-Alcántara, Maria Ballester-Navarro, Ramon Bosch Príncep, Laia Adalid-Llansa, Elena Goyda, Daniel Mata Cano, Jérôme Noailly & Gemma Piella. Leveraging immune and clinicopathological profiles with machine learning to predict axillary lymph node metastasis in breast cancer patients. Breast Cancer Res 28, 121 (2026). https://doi.org/10.1186/s13058-026-02294-9
Encara no es coneixen prou bé els mecanismes que fan que s’origini i progressi la malaltia hepàtica crònica més freqüent al món: la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD). Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona, ha identificat un nou factor en el desenvolupament de la malaltia: la proteïna ENT1, que permet que entrin a la cèl·lula petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules del fetge. Els resultats del treball, dut a terme amb pacients i models animals, obren la porta a explorar futures teràpies.
La recerca, publicada a la revista Metabolism, la lidera la professora Sandra Pérez-Torras, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina (IBUB) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). En el treball també han tingut una participació destacada el catedràtic Marçal Pastor-Anglada (UB, IBUB i IRSJD); la investigadora postdoctoral Aida Mata-Ventosa (UB, IBUB i IRSJD), una de les primeres autores de l’article, i la investigadora Maria Isabel Hernández-Alvarez (UB i IBUB). Sonia Fernández-Veledo, de l’IRB CatSud, la Universitat Rovira i Virgili i l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM), també colidera el treball, que s’ha desenvolupat amb experts d’altres institucions nacionals i internacionals.
Protecció davant el greix, la inflamació i la fibrosi
Aquesta patologia crònica, que no està causada pel consum d’alcohol sinó per alteracions metabòliques com ara l’obesitat, es caracteritza per l’acumulació excessiva de greix al fetge i pot evolucionar cap a formes més greus, com la fibrosi avançada o el càncer de fetge.
Per esbrinar els mecanismes hepàtics que contribueixen a les primeres fases de la malaltia, els investigadors s’han centrat en ENT1, una proteïna transportadora que regula l’entrada a través de la membrana plasmàtica de les cèl·lules de petites molècules anomenades nucleòsids. Així, l’equip ha estudiat l’expressió d’ENT1, és a dir, fins a quin punt està actiu el gen que dirigeix la producció d’aquest transportador, i el seu impacte sobre el metabolisme del fetge i de l’organisme.
Experiments en ratolins amb i sense ENT1 han permès establir una relació entre aquest transportador, els nivells de nucleòsids —especialment l’adenosina, un nucleòsid que intervé en la regulació de la inflamació i en la resposta de les cèl·lules a l’estrès— i l’aparició de les alteracions característiques de la malaltia.
Els resultats mostren que la deficiència d’ENT1 redueix els nivells d’adenosina al fetge i protegeix els animals davant la inflamació, la fibrosi i l’acumulació excessiva de greix en aquest òrgan. A més, els ratolins sense ENT1 presenten una millor tolerància a la glucosa i una major sensibilitat a la insulina, cosa que apunta que els efectes del transportador podrien anar més enllà del fetge i afectar el metabolisme global de l’organisme.
Un paper diferent segons la fase de la malaltia
L’anàlisi de biòpsies hepàtiques de pacients i bases de dades d’expressió gènica han complementat els resultats dels models animals, i mostren que l’expressió hepàtica d’ENT1 varia al llarg de la MASLD. En les fases inicials, és més elevada (tant en humans com en ratolins), però disminueix a mesura que la malaltia progressa. Això suggereix que aquest transportador està regulat de manera diferent segons l’estadi de la patologia.
«La major expressió d’ENT1 en les fases inicials podria contribuir a transportar i internalitzar l’adenosina al fetge, fet que estaria en sintonia amb l’aparició i la progressió inicial de la malaltia», expliquen els autors.
Les dades de pacients també reforcen la possible implicació d’ENT1 en el metabolisme de tot l’organisme. En persones amb MASLD en fases inicials, una major expressió d’ENT1 al fetge s’associa amb nivells més elevats d’insulina i amb un índex HOMA-IR més alt, un indicador de resistència a la insulina.
«En conjunt, aquests resultats identifiquen ENT1 com un regulador del metabolisme sistèmic dels nucleòsids i de l’homeòstasi metabòlica, i posen en relleu el transport de nucleòsids com un eix fins ara poc valorat que contribueix al desenvolupament i la progressió de la MASLD», subratllen els investigadors.
Una via terapèutica amb molt potencial
Els resultats d’aquest estudi situen aquest transportador com una possible diana per explorar noves estratègies terapèutiques. A més, ENT1 presenta un interès especial perquè ja existeixen fàrmacs capaços d’inhibir-ne l’activitat, i alguns d’aquests compostos ja es troben en diferents fases de desenvolupament clínic. «Per tant, ENT1 no és una diana farmacològica desconeguda, tot i que el seu possible ús en la MASLD encara requereix molta més recerca, especialment en humans i amb cohorts més grans», conclouen els investigadors.
Article de referència:
Mata-Ventosa, Aida et al. «Equilibrative nucleoside transporter 1 deficiency protects against diet-induced MASLD and is stage-associated in human liver disease». Metabolism: Clinical and Experimental, 2026. DOI: 10.1016/j.metabol.2026.156710.
Com ja és habitual personalitats, professionals, entitats i empreses del territori s’han reunit per col·laborar en el vídeo promocional del concert solidari del Mamapop, el qual té com a objectiu recaptar fons per la investigació sobre el càncer de mama. Enguany, al ritme d’una versió en català del ‘Celebration’ dels Kool & the Gang, s’ha comptat amb la participació de: Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, Sandra Ramos, consellera de cultura de Tarragona, Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, el periodista Xavier Grasset, els actors Oriol Grau i Toni Albà, la cantant Mariona Escoda; així com dels jugadors del Nàstic de Tarragona Àlex Almansa i Oriol Subirats. L’Associació Dones de la Casa del Mar de Tarragona, part de l’equip de CaixaBank Tarragona i associats del Rotary Club Tarragona formen part també del vídeo promocional. Podeu accedir al vídeo complet a través d’aquest enllaç.
El concert solidari Mamapop Disco Remember! s’estrenarà a Tarragona amb una proposta que recorrerà grans temes de la música disco de diverses generacions amb èxits de Boney M, Kool & The Gang, Earth, Wind & Fire, Chic, Madonna, The Jacksons, Wham!, Cyndi Lauper, George Michael, A-ha, Kylie Minogue, Lionel Richie & Diana Ross o Jennifer Rush, entre altres. La nova producció manté l’essència de Mamapop: música en directe i una posada en escena de gran format amb una trentena de professional sobre l’escenari i una selecció de cançons reconegudes pel gran públic. Tots els beneficis aconseguits amb el concert es destinaran íntegrament a la investigació en càncer de mama a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud).
Mamapop col·labora amb la recerca en càncer de mama a Tarragona des de l’any 2023 i aquesta serà la quarta edició del projecte a la ciutat. Fruit d’aquest compromís i del finançament aportat en aquests anys, Mamapop i l’IRBCat Sud han pogut impulsar una Beca de Recerca Predoctoral dedicada a la investigació del càncer de mama.
El concert, que tindrà un únic passi al Palau Firal i de Congressos de Tarragona el dissabte 14 de novembre a les 20h, convertirà novament la música i l’espectacle en una eina per recaptar fons per a la investigació. Les entrades estan a la venda a través de www.mamapop.cat i, físicament, a Farma Tarraco (C/ de Pere Martell, 5). Mamapop compta aquesta edició amb el suport de les entitats solidàries Fundación Repsol, Fundació La Caixa, Port de Tarragona, Factor Energia i Rotary Club Tarragona. A més de la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona i la Diputació de Tarragona. Després de la seva estrena a Tarragona, el Mamapop Disco Remember continuarà el seu recorregut amb cinc concerts més a Lleida, previstos entre finals de novembre i el mes de gener.
Representants de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) participen aquests dies a les jornades anuals de la Red de Entidades Gestoras de Investigación Clínica (REGIC) a Espanya, que aquest 2026 se celebren a Cadis i estan organitzades per l’Institut d’Investigació i Innovació Biomèdica de Cadis (INiBICA). La trobada reuneix professionals de la gestió de la recerca i la innovació en salut d’arreu de l’Estat amb l’objectiu de compartir experiències, identificar necessitats comunes i actualitzar coneixements en àmbits estratègics per al desenvolupament de la investigació biomèdica.
La participació de l’IRB CatSud pren una rellevància especial en el context de la futura Unitat d’Investigació Clínica de l’institut. Durant les sessions d’aquest divendres 2 d’octubre, els representants del centre estan aprofundint en algunes de les qüestions que marcaran el futur de la recerca clínica, com ara la interoperabilitat dels sistemes d’informació, la governança de les dades i els models que permeten garantir una investigació segura, reutilitzable i basada en dades de qualitat.
Entre els continguts destacats de la jornada hi ha la taula rodona relacionada amb la dada com a nou motor de la investigació clínica, centrada en els reptes i les necessitats per desplegar models institucionals que assegurin una investigació interoperable, segura i reutilitzable. La sessió compta amb experts procedents de centres de recerca, institucions sanitàries, la indústria farmacèutica i iniciatives de gestió de dades biomèdiques, que comparteixen experiències i casos d’ús aplicats al context de la recerca clínica.
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) ha posat en marxa l’assaig clínic PERIVERSION (Multicenter, randomized clinical trial to evaluate the cardioverter capacity of amiodarone pre-electrical cardioversion in persistent atrial fibrillation), el primer estudi amb medicaments en què l’institut exerceix el paper de promotor. Es tracta d’un assaig acadèmic, independent i de baix nivell d’intervenció que té com a objectiu avaluar l’eficàcia de l’amiodarona per revertir la fibril·lació auricular persistent abans de la realització d’una cardioversió elèctrica.
“Tot i que aquest fàrmac és l’antiarítmic més utilitzat a Europa, encara no existeix evidència clínica sòlida sobre la seva utilitat ni sobre la pauta òptima d’administració en aquesta indicació”, afirma Josep M. Alegret, qui lidera l’assaig i és responsable del Grup de Recerca Cardiovascular de l’IRB CatSud i cap clínic del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
La fibril·lació auricular és l’arrítmia cardíaca més freqüent i afecta aproximadament entre el 4% i el 5% de la població major de 40 anys, una xifra que augmenta fins al 18% en les persones majors de 80 anys. Entre els principals factors de risc associats a aquesta patologia hi ha l’envelliment, la hipertensió arterial i determinades cardiopaties, com la insuficiència cardíaca o les valvulopaties.
Aquesta alteració del ritme cardíac pot provocar palpitacions, insuficiència cardíaca i un increment significatiu del risc de patir un ictus. Per aquest motiu, millorar les estratègies terapèutiques disponibles té un impacte directe sobre la qualitat de vida i el pronòstic dels pacients.
L’estudi compta també amb la participació de diferents centres hospitalaris de referència, entre els quals es troben l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Clínico de Santiago i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Properament, també s’hi incorporaran l’Hospital Universitari Joan XXIII i altres centres de l’Estat.
L’assaig compararà dues pautes diferents d’administració d’amiodarona: una iniciada cinc dies abans de la cardioversió elèctrica i una altra iniciada un mes abans. D’aquesta manera, els investigadors volen determinar si el tractament és capaç no només de prevenir noves recurrències de l’arrítmia, sinó també de revertir-la abans de la intervenció elèctrica programada.
Segons l’equip investigador, la posada en marxa d’aquest projecte representa un important repte organitzatiu per a l’IRB CatSud, ja que requereix una infraestructura específica i personal qualificat per gestionar els processos reguladors associats als assajos clínics amb medicaments. Al mateix temps, consolida la capacitat de lideratge i d’execució de l’institut en l’àmbit de la recerca clínica.
El projecte ha rebut finançament de la Societat Catalana de Cardiologia i de la Sociedad Española de Cardiología, dues entitats que han apostat per generar nova evidència científica sobre una malaltia que afecta centenars de milers de persones i per optimitzar el tractament d’una de les arrítmies més prevalents de la població.
El Govern de la Generalitat ha anunciat una inversió de 2’5 milions d’euros destinada a la millora i ampliació de les infraestructures de recerca biomèdica de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) al l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. El projecte té com a objectiu principal superar les limitacions d’espai actuals i dotar el centre d’instal·lacions modernes, sostenibles i funcionalment integrades per al desenvolupament de recerca bàsica, translacional i clínica d’avantguarda.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “aquesta inversió reafirma el compromís ferm del Govern amb una recerca biomèdica d’excel·lència a tot el país. El potencial científic de Catalunya es construeix i es desplega al llarg del territori i enfortir un pol de recerca de referència a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre és essencial per garantir la cohesió territorial i l’equitat en l’accés a la innovació en salut”. En paraules de la consellera, que ha presentat la inversió aquest matí a les instal·lacions de l’IRB CatSud, “apostar per la recerca des del territori i per al territori és apostar directament per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, accelerant el trasllat dels avenços científics a la pràctica clínica i als nostres hospitals”.
A més, la consellera ha posat en valor el fort creixement de la comunitat científica del centre en els darrers anys: “L’IRB CatSud ha demostrat una capacitat extraordinària d’atracció de talent i de lideratge científic. Amb aquestes noves instal·lacions dotem els equips investigadors de les eines més avançades per continuar fent aportacions decisives en àrees d’alt impacte per a la salut pública, com les malalties metabòliques, la diabetis o les malalties infeccioses”.
Per la seva banda, el director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, ha destacat la importància d’aquesta inversió: “Es tracta de la primera inversió en infraestructures que s’ha fet en els 20 anys d’existència de l’IRB CatSud a Tarragona, per tant, volem agrair aquest reconeixement a la tasca en recerca que fem des de l’institut i el compromís que suposa aquesta inversió per continuar impulsant el nostre institut”.
Ampliació d’espais i resposta al creixement científic
Les actuacions previstes inclouen l’ampliació de l’edifici modular existent, afegint una nova planta i augmentant la superfície total construïda fins als aproximadament 2.000 m², dels quals un 60% corresponen a la nova àrea d’ampliació. Així mateix, es construirà un nou nucli exterior de comunicació vertical dotat d’escala i ascensor accessible.
Les noves inversions permetran a més centralitzar plataformes cientificotècniques que actualment es troben fragmentades, com ara la unitat de microscòpia òptica i la unitat de cultius cel·lulars. En aquest sentit, es crearà una unitat de cultius cel·lulars d’alta tecnologia equipada per treballar amb nivells de bioseguretat BSL-2 i BSL-3. Aquestes instal·lacions d’alta seguretat obriran les portes a desenvolupar investigacions avançades sobre agents infecciosos d’elevat impacte en la salut pública com ara el VIH, la Covid-19 (SARS-CoV-2) o els virus de l’hepatitis B i C.
Els nous espais també impulsaran l’ús de tecnologies òmiques avançades (transcriptòmica, proteòmica, metabolòmica i epigenòmica) aplicades a l’estudi de diverses patologies complexes, entre les que figuren l’obesitat, la diabetis, les malalties metabòliques i les alteracions cardiovasculars. Actualment, l’institut acull cinc grups de recerca integrats en xarxes d’excel·lència CIBER en aquestes àrees.
Aquesta ampliació permetrà donar resposta al fort creixement de l’activitat de l’IRB CatSud en els darrers anys. Des de l’any 2021, el personal investigador adscrit a l’institut s’ha incrementat un 114%, mentre que el personal contractat directament ha crescut un 58%, arribant a 189 treballadors el 2025, dels quals 161 es dediquen de manera íntegra a la investigació. Paral·lelament, el nombre de projectes científics ha augmentat un 18% i el pressupost a executar un 48% en el mateix període.
Sostenibilitat i eficiència energètica
El projecte incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb actuacions que preveuen la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la renovació integral dels sistemes de climatització i ventilació i la construcció d’un nou envolupant per a la façana que renovarà la imatge arquitectònica de l’edifici.
A més de les obres d’ampliació, la inversió inclou la dotació de nou equipament científic i mobiliari especialitzat per als laboratoris, entre els quals s’inclouen cabines de bioseguretat, microscopis invertits, incubadors i equips informàtics d’última generació.
Aquesta inversió s’emmarca dins dels acords adoptats en la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals (CMAEF) entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya derivats de l’acord d’investidura a l’Estat entre el PSOE i ERC. A banda de l’aportació del Govern, el projecte contempla una inversió complementària de 2’9 milions d’euros a càrrec del centre i d’altres fons de finançament.
L’IRB CatSud és el centre de referència en recerca biomèdica de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Integrat a la xarxa de centres CERCA de la Generalitat, el centre promou la recerca translacional per traslladar els avenços científics directament a la pràctica clínica i a la millora de la salut de la ciutadania.
El Castell del Cambrer de Reus va acollir, aquest passat dilluns 21 de setembre, una nova edició de les microxerrades divulgatives ‘Recerca pel canvi’, organitzades en el marc de la Nit Europea de la Recerca per l’IRB CatSud i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Reus. La sessió va reunir prop de 80 persones, que van poder descobrir de manera amena i accessible alguns dels projectes de recerca que es duen a terme al territori.
Al llarg de la tarda, investigadors i investigadores de l’IRB CatSud, l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i la Universitat Rovira i Virgili van oferir xerrades breus sobre temes tan diversos com la salut cardiovascular, el patrimoni, la sostenibilitat o la nanociència, apropant la recerca a la ciutadania amb un llenguatge planer i entenedor.
L’activitat forma part de la programació de la Nit Europea de la Recerca a Tarragona, una iniciativa que té com a objectiu acostar la ciència i els seus protagonistes al conjunt de la societat i mostrar l’impacte de la recerca en la vida quotidiana.
La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment que es caracteritza per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i rendiment físic. El seu desenvolupament és multifactorial i hi intervenen aspectes com l’edat, el nivell d’activitat física, l’alimentació i els canvis en la composició corporal al llarg de la vida. Entre aquests últims, la quantitat i la distribució del greix corporal hi poden tenir un paper rellevant.
“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica Anna Pedret, investigadora del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) de la Universitat Rovira i Virgili. El grup estudia, juntament amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, i amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja, la relació entre aquesta distribució del greix i diferents indicadors de salut. En un treball anterior, ja s’havia analitzat la seva relació amb alteracions metabòliques, i ara n’ha estudiat l’associació amb diferents paràmetres relacionats amb la sarcopènia.
La nova recerca, publicada a la revista Frontiers in Endocrinology, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones. Les investigadores han estudiat la quantitat i la distribució del greix abdominal mitjançant ecografia, diferenciant entre el teixit adipós visceral (VAT), situat al voltant dels òrgans, i el teixit adipós subcutani (SAT), que es troba sota la pell. Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera signant de l’article, destaca els avantatges de l’ecografia respecte dels mètodes d’avaluació habituals: “Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme. Gràcies a la validació de l’ecografia per fer aquest tipus de mesures, tenim a l’abast informació molt més precisa”.
Per avaluar l’estat muscular i la capacitat funcional de les persones de la mostra, les investigadores van mesurar tres aspectes: la massa muscular, la força de prensió de la mà i el rendiment físic, amb el test de velocitat de la marxa.
Els resultats mostren que la distribució del greix abdominal s’associa de manera diferent amb els paràmetres relacionats amb la sarcopènia segons el sexe. Tant en homes com en dones, una major quantitat de greix visceral (VAT) es va associar amb una major massa muscular, però també amb una menor força muscular. En les dones, a més, el greix subcutani abdominal (SAT) va ser l’únic tipus de greix que es va associar amb un pitjor rendiment físic.
Aquests resultats posen de manifest que, més enllà de la quantitat de greix acumulada, també és important la seva distribució, sobretot en el context de l’envelliment i la salut muscular. Per això, l’equip defensa que tenir en compte la distribució del greix abdominal aporta informació rellevant per avaluar els diferents components de la sarcopènia.
Una manera accessible d’estudiar el greix abdominal
Un dels interessos de l’estudi és l’ús de l’ecografia per determinar la distribució del greix abdominal. Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són fàcilment accessibles en l’atenció primària.
L’ecografia, en canvi, és una tècnica no invasiva i més accessible que permet estimar el greix visceral i subcutani: “Ens permet diferenciar els compartiments del greix abdominal d’una manera no invasiva i més accessible que altres tècniques d’imatge. Aquesta informació pot complementar mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal, que no permeten saber on s’acumula el greix”, diu Jiménez-ten Hoevel.
Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Gironès I, Nicolás-Marzo J, Besora-Moreno M, Queral J, Valls RM, Pérez-Matute P, Motilva M-J, Llauradó E, Solà R and Pedret A (2026) Ultrasound-assessed abdominal fat distribution and its relation to sarcopenia parameters in community-dwelling young older adults: a cross-sectional study. Front. Endocrinol. 17:1888492. doi: 10.3389/fendo.2026.1888492