Com ja és habitual personalitats, professionals, entitats i empreses del territori s’han reunit per col·laborar en el vídeo promocional del concert solidari del Mamapop, el qual té com a objectiu recaptar fons per la investigació sobre el càncer de mama. Enguany, al ritme d’una versió en català del ‘Celebration’ dels Kool & the Gang, s’ha comptat amb la participació de: Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, Sandra Ramos, consellera de cultura de Tarragona, Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, el periodista Xavier Grasset, els actors Oriol Grau i Toni Albà, la cantant Mariona Escoda; així com dels jugadors del Nàstic de Tarragona Àlex Almansa i Oriol Subirats. L’Associació Dones de la Casa del Mar de Tarragona, part de l’equip de CaixaBank Tarragona i associats del Rotary Club Tarragona formen part també del vídeo promocional. Podeu accedir al vídeo complet a través d’aquest enllaç.
El concert solidari Mamapop Disco Remember! s’estrenarà a Tarragona amb una proposta que recorrerà grans temes de la música disco de diverses generacions amb èxits de Boney M, Kool & The Gang, Earth, Wind & Fire, Chic, Madonna, The Jacksons, Wham!, Cyndi Lauper, George Michael, A-ha, Kylie Minogue, Lionel Richie & Diana Ross o Jennifer Rush, entre altres. La nova producció manté l’essència de Mamapop: música en directe i una posada en escena de gran format amb una trentena de professional sobre l’escenari i una selecció de cançons reconegudes pel gran públic. Tots els beneficis aconseguits amb el concert es destinaran íntegrament a la investigació en càncer de mama a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud).
Mamapop col·labora amb la recerca en càncer de mama a Tarragona des de l’any 2023 i aquesta serà la quarta edició del projecte a la ciutat. Fruit d’aquest compromís i del finançament aportat en aquests anys, Mamapop i l’IRBCat Sud han pogut impulsar una Beca de Recerca Predoctoral dedicada a la investigació del càncer de mama.
El concert, que tindrà un únic passi al Palau Firal i de Congressos de Tarragona el dissabte 14 de novembre a les 20h, convertirà novament la música i l’espectacle en una eina per recaptar fons per a la investigació. Les entrades estan a la venda a través de www.mamapop.cat i, físicament, a Farma Tarraco (C/ de Pere Martell, 5). Mamapop compta aquesta edició amb el suport de les entitats solidàries Fundación Repsol, Fundació La Caixa, Port de Tarragona, Factor Energia i Rotary Club Tarragona. A més de la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona i la Diputació de Tarragona. Després de la seva estrena a Tarragona, el Mamapop Disco Remember continuarà el seu recorregut amb cinc concerts més a Lleida, previstos entre finals de novembre i el mes de gener.
Representants de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) participen aquests dies a les jornades anuals de la Red de Entidades Gestoras de Investigación Clínica (REGIC) a Espanya, que aquest 2026 se celebren a Cadis i estan organitzades per l’Institut d’Investigació i Innovació Biomèdica de Cadis (INiBICA). La trobada reuneix professionals de la gestió de la recerca i la innovació en salut d’arreu de l’Estat amb l’objectiu de compartir experiències, identificar necessitats comunes i actualitzar coneixements en àmbits estratègics per al desenvolupament de la investigació biomèdica.
La participació de l’IRB CatSud pren una rellevància especial en el context de la futura Unitat d’Investigació Clínica de l’institut. Durant les sessions d’aquest divendres 2 d’octubre, els representants del centre estan aprofundint en algunes de les qüestions que marcaran el futur de la recerca clínica, com ara la interoperabilitat dels sistemes d’informació, la governança de les dades i els models que permeten garantir una investigació segura, reutilitzable i basada en dades de qualitat.
Entre els continguts destacats de la jornada hi ha la taula rodona relacionada amb la dada com a nou motor de la investigació clínica, centrada en els reptes i les necessitats per desplegar models institucionals que assegurin una investigació interoperable, segura i reutilitzable. La sessió compta amb experts procedents de centres de recerca, institucions sanitàries, la indústria farmacèutica i iniciatives de gestió de dades biomèdiques, que comparteixen experiències i casos d’ús aplicats al context de la recerca clínica.
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) ha posat en marxa l’assaig clínic PERIVERSION (Multicenter, randomized clinical trial to evaluate the cardioverter capacity of amiodarone pre-electrical cardioversion in persistent atrial fibrillation), el primer estudi amb medicaments en què l’institut exerceix el paper de promotor. Es tracta d’un assaig acadèmic, independent i de baix nivell d’intervenció que té com a objectiu avaluar l’eficàcia de l’amiodarona per revertir la fibril·lació auricular persistent abans de la realització d’una cardioversió elèctrica.
“Tot i que aquest fàrmac és l’antiarítmic més utilitzat a Europa, encara no existeix evidència clínica sòlida sobre la seva utilitat ni sobre la pauta òptima d’administració en aquesta indicació”, afirma Josep M. Alegret, qui lidera l’assaig i és responsable del Grup de Recerca Cardiovascular de l’IRB CatSud i cap clínic del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
La fibril·lació auricular és l’arrítmia cardíaca més freqüent i afecta aproximadament entre el 4% i el 5% de la població major de 40 anys, una xifra que augmenta fins al 18% en les persones majors de 80 anys. Entre els principals factors de risc associats a aquesta patologia hi ha l’envelliment, la hipertensió arterial i determinades cardiopaties, com la insuficiència cardíaca o les valvulopaties.
Aquesta alteració del ritme cardíac pot provocar palpitacions, insuficiència cardíaca i un increment significatiu del risc de patir un ictus. Per aquest motiu, millorar les estratègies terapèutiques disponibles té un impacte directe sobre la qualitat de vida i el pronòstic dels pacients.
L’estudi compta també amb la participació de diferents centres hospitalaris de referència, entre els quals es troben l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Clínico de Santiago i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Properament, també s’hi incorporaran l’Hospital Universitari Joan XXIII i altres centres de l’Estat.
L’assaig compararà dues pautes diferents d’administració d’amiodarona: una iniciada cinc dies abans de la cardioversió elèctrica i una altra iniciada un mes abans. D’aquesta manera, els investigadors volen determinar si el tractament és capaç no només de prevenir noves recurrències de l’arrítmia, sinó també de revertir-la abans de la intervenció elèctrica programada.
Segons l’equip investigador, la posada en marxa d’aquest projecte representa un important repte organitzatiu per a l’IRB CatSud, ja que requereix una infraestructura específica i personal qualificat per gestionar els processos reguladors associats als assajos clínics amb medicaments. Al mateix temps, consolida la capacitat de lideratge i d’execució de l’institut en l’àmbit de la recerca clínica.
El projecte ha rebut finançament de la Societat Catalana de Cardiologia i de la Sociedad Española de Cardiología, dues entitats que han apostat per generar nova evidència científica sobre una malaltia que afecta centenars de milers de persones i per optimitzar el tractament d’una de les arrítmies més prevalents de la població.
El Govern de la Generalitat ha anunciat una inversió de 2’5 milions d’euros destinada a la millora i ampliació de les infraestructures de recerca biomèdica de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) al l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. El projecte té com a objectiu principal superar les limitacions d’espai actuals i dotar el centre d’instal·lacions modernes, sostenibles i funcionalment integrades per al desenvolupament de recerca bàsica, translacional i clínica d’avantguarda.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “aquesta inversió reafirma el compromís ferm del Govern amb una recerca biomèdica d’excel·lència a tot el país. El potencial científic de Catalunya es construeix i es desplega al llarg del territori i enfortir un pol de recerca de referència a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre és essencial per garantir la cohesió territorial i l’equitat en l’accés a la innovació en salut”. En paraules de la consellera, que ha presentat la inversió aquest matí a les instal·lacions de l’IRB CatSud, “apostar per la recerca des del territori i per al territori és apostar directament per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, accelerant el trasllat dels avenços científics a la pràctica clínica i als nostres hospitals”.
A més, la consellera ha posat en valor el fort creixement de la comunitat científica del centre en els darrers anys: “L’IRB CatSud ha demostrat una capacitat extraordinària d’atracció de talent i de lideratge científic. Amb aquestes noves instal·lacions dotem els equips investigadors de les eines més avançades per continuar fent aportacions decisives en àrees d’alt impacte per a la salut pública, com les malalties metabòliques, la diabetis o les malalties infeccioses”.
Per la seva banda, el director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, ha destacat la importància d’aquesta inversió: “Es tracta de la primera inversió en infraestructures que s’ha fet en els 20 anys d’existència de l’IRB CatSud a Tarragona, per tant, volem agrair aquest reconeixement a la tasca en recerca que fem des de l’institut i el compromís que suposa aquesta inversió per continuar impulsant el nostre institut”.
Ampliació d’espais i resposta al creixement científic
Les actuacions previstes inclouen l’ampliació de l’edifici modular existent, afegint una nova planta i augmentant la superfície total construïda fins als aproximadament 2.000 m², dels quals un 60% corresponen a la nova àrea d’ampliació. Així mateix, es construirà un nou nucli exterior de comunicació vertical dotat d’escala i ascensor accessible.
Les noves inversions permetran a més centralitzar plataformes cientificotècniques que actualment es troben fragmentades, com ara la unitat de microscòpia òptica i la unitat de cultius cel·lulars. En aquest sentit, es crearà una unitat de cultius cel·lulars d’alta tecnologia equipada per treballar amb nivells de bioseguretat BSL-2 i BSL-3. Aquestes instal·lacions d’alta seguretat obriran les portes a desenvolupar investigacions avançades sobre agents infecciosos d’elevat impacte en la salut pública com ara el VIH, la Covid-19 (SARS-CoV-2) o els virus de l’hepatitis B i C.
Els nous espais també impulsaran l’ús de tecnologies òmiques avançades (transcriptòmica, proteòmica, metabolòmica i epigenòmica) aplicades a l’estudi de diverses patologies complexes, entre les que figuren l’obesitat, la diabetis, les malalties metabòliques i les alteracions cardiovasculars. Actualment, l’institut acull cinc grups de recerca integrats en xarxes d’excel·lència CIBER en aquestes àrees.
Aquesta ampliació permetrà donar resposta al fort creixement de l’activitat de l’IRB CatSud en els darrers anys. Des de l’any 2021, el personal investigador adscrit a l’institut s’ha incrementat un 114%, mentre que el personal contractat directament ha crescut un 58%, arribant a 189 treballadors el 2025, dels quals 161 es dediquen de manera íntegra a la investigació. Paral·lelament, el nombre de projectes científics ha augmentat un 18% i el pressupost a executar un 48% en el mateix període.
Sostenibilitat i eficiència energètica
El projecte incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb actuacions que preveuen la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la renovació integral dels sistemes de climatització i ventilació i la construcció d’un nou envolupant per a la façana que renovarà la imatge arquitectònica de l’edifici.
A més de les obres d’ampliació, la inversió inclou la dotació de nou equipament científic i mobiliari especialitzat per als laboratoris, entre els quals s’inclouen cabines de bioseguretat, microscopis invertits, incubadors i equips informàtics d’última generació.
Aquesta inversió s’emmarca dins dels acords adoptats en la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals (CMAEF) entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya derivats de l’acord d’investidura a l’Estat entre el PSOE i ERC. A banda de l’aportació del Govern, el projecte contempla una inversió complementària de 2’9 milions d’euros a càrrec del centre i d’altres fons de finançament.
L’IRB CatSud és el centre de referència en recerca biomèdica de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Integrat a la xarxa de centres CERCA de la Generalitat, el centre promou la recerca translacional per traslladar els avenços científics directament a la pràctica clínica i a la millora de la salut de la ciutadania.
El Castell del Cambrer de Reus va acollir, aquest passat dilluns 21 de setembre, una nova edició de les microxerrades divulgatives ‘Recerca pel canvi’, organitzades en el marc de la Nit Europea de la Recerca per l’IRB CatSud i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Reus. La sessió va reunir prop de 80 persones, que van poder descobrir de manera amena i accessible alguns dels projectes de recerca que es duen a terme al territori.
Al llarg de la tarda, investigadors i investigadores de l’IRB CatSud, l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i la Universitat Rovira i Virgili van oferir xerrades breus sobre temes tan diversos com la salut cardiovascular, el patrimoni, la sostenibilitat o la nanociència, apropant la recerca a la ciutadania amb un llenguatge planer i entenedor.
L’activitat forma part de la programació de la Nit Europea de la Recerca a Tarragona, una iniciativa que té com a objectiu acostar la ciència i els seus protagonistes al conjunt de la societat i mostrar l’impacte de la recerca en la vida quotidiana.
La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment que es caracteritza per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i rendiment físic. El seu desenvolupament és multifactorial i hi intervenen aspectes com l’edat, el nivell d’activitat física, l’alimentació i els canvis en la composició corporal al llarg de la vida. Entre aquests últims, la quantitat i la distribució del greix corporal hi poden tenir un paper rellevant.
“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica Anna Pedret, investigadora del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) de la Universitat Rovira i Virgili. El grup estudia, juntament amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, i amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja, la relació entre aquesta distribució del greix i diferents indicadors de salut. En un treball anterior, ja s’havia analitzat la seva relació amb alteracions metabòliques, i ara n’ha estudiat l’associació amb diferents paràmetres relacionats amb la sarcopènia.
La nova recerca, publicada a la revista Frontiers in Endocrinology, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones. Les investigadores han estudiat la quantitat i la distribució del greix abdominal mitjançant ecografia, diferenciant entre el teixit adipós visceral (VAT), situat al voltant dels òrgans, i el teixit adipós subcutani (SAT), que es troba sota la pell. Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera signant de l’article, destaca els avantatges de l’ecografia respecte dels mètodes d’avaluació habituals: “Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme. Gràcies a la validació de l’ecografia per fer aquest tipus de mesures, tenim a l’abast informació molt més precisa”.
Per avaluar l’estat muscular i la capacitat funcional de les persones de la mostra, les investigadores van mesurar tres aspectes: la massa muscular, la força de prensió de la mà i el rendiment físic, amb el test de velocitat de la marxa.
Els resultats mostren que la distribució del greix abdominal s’associa de manera diferent amb els paràmetres relacionats amb la sarcopènia segons el sexe. Tant en homes com en dones, una major quantitat de greix visceral (VAT) es va associar amb una major massa muscular, però també amb una menor força muscular. En les dones, a més, el greix subcutani abdominal (SAT) va ser l’únic tipus de greix que es va associar amb un pitjor rendiment físic.
Aquests resultats posen de manifest que, més enllà de la quantitat de greix acumulada, també és important la seva distribució, sobretot en el context de l’envelliment i la salut muscular. Per això, l’equip defensa que tenir en compte la distribució del greix abdominal aporta informació rellevant per avaluar els diferents components de la sarcopènia.
Una manera accessible d’estudiar el greix abdominal
Un dels interessos de l’estudi és l’ús de l’ecografia per determinar la distribució del greix abdominal. Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són fàcilment accessibles en l’atenció primària.
L’ecografia, en canvi, és una tècnica no invasiva i més accessible que permet estimar el greix visceral i subcutani: “Ens permet diferenciar els compartiments del greix abdominal d’una manera no invasiva i més accessible que altres tècniques d’imatge. Aquesta informació pot complementar mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal, que no permeten saber on s’acumula el greix”, diu Jiménez-ten Hoevel.
Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Gironès I, Nicolás-Marzo J, Besora-Moreno M, Queral J, Valls RM, Pérez-Matute P, Motilva M-J, Llauradó E, Solà R and Pedret A (2026) Ultrasound-assessed abdominal fat distribution and its relation to sarcopenia parameters in community-dwelling young older adults: a cross-sectional study. Front. Endocrinol. 17:1888492. doi: 10.3389/fendo.2026.1888492
Durant la menopausa es produeixen canvis biològics rellevants que poden influir en la salut cardiovascular. Saps de quins es tracta? I, t’has preguntat mai si poguéssim aprendre el truc que fan servir les plantes per a generar energia? Aquestes i altres qüestions seran abordades de la mà d’investigadors i investigadores dels quatre centres de recerca del territori i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) el pròxim dilluns 21 de setembre al Castell del Cambrer de Reus, a partir de les 18 hores.
Tot plegat, serà durant una altra edició de les microxerrades ‘Recerca pel canvi’, un dels actes previs de la Nit Europea de la Recerca d’aquest 2026. Aquesta sessió d’intervencions breus és organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) amb col·laboració de la URV i l’Ajuntament de Reus. Els ponents que participaran en la trobada representen els centres de recerca IRB CatSud, ICIQ, IPHES i ICAC, i també n’hi haurà de la URV.
La salut cardiovascular, la nutrició, la microbiota, la nanociència, l’arqueologia i el patrimoni seran els temes protagonistes de les intervencions d’enguany. Les xerrades, d’uns 10 minuts de durada, tenen un format àgil, i els ponents utilitzen un llenguatge planer, divulgatiu i accessible. Aquest enfocament dona a l’acte un caràcter proper, distès i participatiu, ja que es fomenta que el públic assistent intervingui, comparteixi opinions i plantegi preguntes.
L’objectiu de la trobada és que els diferents centres de recerca participants puguin apropar la ciència que desenvolupen a la ciutadania, donant a conèixer els seus estudis i projectes d’una manera més entenedora i accessible per a tothom.
Els ponents i els temes de les xerrades seran els següents:
Actes de la Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca és una iniciativa divulgativa que té la seva activitat central amb la fira de tallers científics, que tindrà lloc a la plaça Corsini de Tarragona la tarda del divendres 25 i el matí de dissabte 26 de setembre. Entre els dos dies, 50 tallers posaran científics a l’abast dels assistents propostes molt experimentals, de diferents àmbits de coneixement, per apropar la ciència, en la seva varietat de disciplines, a petits i grans de forma lúdica i accessible.
La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic de divulgació científica que té lloc cada any simultàniament a 300 ciutats de 30 països del continent europeu. Des del 2018 la URV organitza a la demarcació de Tarragona aquesta iniciativa, que ha anat creixent i consolidant-se en aquests nou anys i que a l’edició anterior va comptar amb la participació de milers de persones a tota la demarcació. L’objectiu de la Nit Europea de la Recerca és apropar la investigació i els seus protagonistes a públics de totes les edats i donar a conèixer la recerca i la innovació en un llenguatge planer i comprensible.
La informació detallada amb totes les activitats de la Nit Europea de la Recerca es pot consultar a la web tarragona.nitdelarecerca.cat
Un estudi liderat per investigadors de l’àmbit clínic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i del Grup d’Autoimmunitat, Infecció i Trombosi de l’IRB CatSud i la Universitat Rovira i Virgili, identifica el perfil lipídic, determinat durant les primeres 24 i 48 hores després de l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), com un potencial marcador pronòstic de mortalitat en pacients amb sèpsia que han requerit un control invasiu precoç del focus infecciós.
El treball, publicat recentment a la revista BMC Infectious Diseases (2026) amb el títol “Admission lipid profile and outcomes in sepsis requiring early invasive source control”, és el primer que avalua de manera específica el valor del perfil lipídic en l’evolució dels pacients amb sèpsia. Els lípids, que inclouen el colesterol i altres greixos presents a la sang, tenen un paper important en la regulació de la resposta inflamatòria i immunitària i l’estudi analitza aquest paper en pacients que havien rebut un control precoç de la infecció mitjançant procediments invasius. A l’estudi es van incloure pacients amb diferents tipus d’infeccions greus, com ara infeccions urinàries, abdominals i de la pell.
Ingressats a la UCI entre 2016 i 2023
La investigació, de caràcter observacional i retrospectiu, s’ha dut a terme a partir de pacients ingressats a la UCI de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre els anys 2016 i 2023. En total, es van analitzar les dades de 150 pacients adults que complien els criteris diagnòstics de sèpsia i que disposaven de determinacions del perfil lipídic durant les primeres 24-48 hores de l’ingrés. Els resultats mostren que els pacients que no van sobreviure presentaven un patró metabòlic més desfavorable, caracteritzat per concentracions més baixes de colesterol HDL-C, LDL-C i colesterol total, així com nivells més elevats de triglicèrids i hipoalbuminèmia.
Un dels resultats més destacats de l’estudi és que els pacients que presentaven nivells més baixos de colesterol HDL-C (colesterol bo) durant les primeres hores d’ingrés a la UCI tenien un risc més elevat de morir durant l’hospitalització. Aquesta associació es mantenia fins i tot després de tenir en compte altres factors clínics i malgrat que el focus de la infecció hagués estat controlat de manera adequada i precoç. A més, el colesterol HDL-C va ser el paràmetre que va mostrar una major capacitat per identificar els pacients amb pitjor pronòstic. Aquest resultat reforça el seu potencial com a eina per ajudar els professionals sanitaris a detectar precoçment els casos amb més risc i adaptar-ne el seguiment i el tractament.
Segons els investigadors, aquests resultats aporten una nova perspectiva sobre les alteracions metabòliques associades a la sèpsia i suggereixen que la determinació precoç del perfil lipídic podria contribuir a una millor estratificació del risc i a una identificació més precisa dels pacients amb pitjor pronòstic, fins i tot quan el focus infecciós ha estat controlat de manera efectiva.
Aquest estudi obre la porta a futures investigacions orientades a validar aquests biomarcadors en cohorts més àmplies i a explorar noves estratègies terapèutiques basades en la modulació del metabolisme lipídic en la sèpsia.
Representants de la futura Unitat d’Investigació Clínica (UiC) de l’IRB CatSud, infraestructura finançada per l’Institut de Salud Carlos III i amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’han reunit aquest dimarts 15 de setembre amb la presidenta de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, Agustina Sirgo, i amb pacients voluntàries per co-dissenyar la sala d’espera de la nova infraestructura.
La iniciativa s’emmarca en la voluntat d’apropar a la ciutadania el projecte de la UiC, una infraestructura que facilitarà l’accés als assajos clínics a les persones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La sessió participativa ha servit per recollir les experiències, necessitats i propostes dels representants de la Lliga contra el Càncer en relació amb el disseny de la sala d’espera d’aquesta nova unitat, ubicada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i amb vocació de donar suport a l’activitat de recerca clínica de tota la província de Tarragona.
Aquesta activitat ha permès incorporar el coneixement i l’experiència de les pacients, reconeixent-les com a participants actives en la definició d’un espai més acollidor, accessible i adaptat a les necessitats reals de les persones usuàries. Les aportacions recollides contribuiran al desenvolupament d’un entorn més humanitzat i centrat en les persones, promovent la confiança, el benestar i una millor experiència de participació en la recerca clínica.
Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.