Durant la menopausa es produeixen canvis biològics rellevants que poden influir en la salut cardiovascular. Saps de quins es tracta? I, t’has preguntat mai si poguéssim aprendre el truc que fan servir les plantes per a generar energia? Aquestes i altres qüestions seran abordades de la mà d’investigadors i investigadores dels quatre centres de recerca del territori i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) el pròxim dilluns 21 de setembre al Castell del Cambrer de Reus, a partir de les 18 hores.
Tot plegat, serà durant una altra edició de les microxerrades ‘Recerca pel canvi’, un dels actes previs de la Nit Europea de la Recerca d’aquest 2026. Aquesta sessió d’intervencions breus és organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) amb col·laboració de la URV i l’Ajuntament de Reus. Els ponents que participaran en la trobada representen els centres de recerca IRB CatSud, ICIQ, IPHES i ICAC, i també n’hi haurà de la URV.
La salut cardiovascular, la nutrició, la microbiota, la nanociència, l’arqueologia i el patrimoni seran els temes protagonistes de les intervencions d’enguany. Les xerrades, d’uns 10 minuts de durada, tenen un format àgil, i els ponents utilitzen un llenguatge planer, divulgatiu i accessible. Aquest enfocament dona a l’acte un caràcter proper, distès i participatiu, ja que es fomenta que el públic assistent intervingui, comparteixi opinions i plantegi preguntes.
L’objectiu de la trobada és que els diferents centres de recerca participants puguin apropar la ciència que desenvolupen a la ciutadania, donant a conèixer els seus estudis i projectes d’una manera més entenedora i accessible per a tothom.
Els ponents i els temes de les xerrades seran els següents:
Actes de la Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca és una iniciativa divulgativa que té la seva activitat central amb la fira de tallers científics, que tindrà lloc a la plaça Corsini de Tarragona la tarda del divendres 25 i el matí de dissabte 26 de setembre. Entre els dos dies, 50 tallers posaran científics a l’abast dels assistents propostes molt experimentals, de diferents àmbits de coneixement, per apropar la ciència, en la seva varietat de disciplines, a petits i grans de forma lúdica i accessible.
La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic de divulgació científica que té lloc cada any simultàniament a 300 ciutats de 30 països del continent europeu. Des del 2018 la URV organitza a la demarcació de Tarragona aquesta iniciativa, que ha anat creixent i consolidant-se en aquests nou anys i que a l’edició anterior va comptar amb la participació de milers de persones a tota la demarcació. L’objectiu de la Nit Europea de la Recerca és apropar la investigació i els seus protagonistes a públics de totes les edats i donar a conèixer la recerca i la innovació en un llenguatge planer i comprensible.
La informació detallada amb totes les activitats de la Nit Europea de la Recerca es pot consultar a la web tarragona.nitdelarecerca.cat
Un estudi liderat per investigadors de l’àmbit clínic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i del Grup d’Autoimmunitat, Infecció i Trombosi de l’IRB CatSud i la Universitat Rovira i Virgili, identifica el perfil lipídic, determinat durant les primeres 24 i 48 hores després de l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), com un potencial marcador pronòstic de mortalitat en pacients amb sèpsia que han requerit un control invasiu precoç del focus infecciós.
El treball, publicat recentment a la revista BMC Infectious Diseases (2026) amb el títol “Admission lipid profile and outcomes in sepsis requiring early invasive source control”, és el primer que avalua de manera específica el valor del perfil lipídic en l’evolució dels pacients amb sèpsia. Els lípids, que inclouen el colesterol i altres greixos presents a la sang, tenen un paper important en la regulació de la resposta inflamatòria i immunitària i l’estudi analitza aquest paper en pacients que havien rebut un control precoç de la infecció mitjançant procediments invasius. A l’estudi es van incloure pacients amb diferents tipus d’infeccions greus, com ara infeccions urinàries, abdominals i de la pell.
Ingressats a la UCI entre 2016 i 2023
La investigació, de caràcter observacional i retrospectiu, s’ha dut a terme a partir de pacients ingressats a la UCI de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre els anys 2016 i 2023. En total, es van analitzar les dades de 150 pacients adults que complien els criteris diagnòstics de sèpsia i que disposaven de determinacions del perfil lipídic durant les primeres 24-48 hores de l’ingrés. Els resultats mostren que els pacients que no van sobreviure presentaven un patró metabòlic més desfavorable, caracteritzat per concentracions més baixes de colesterol HDL-C, LDL-C i colesterol total, així com nivells més elevats de triglicèrids i hipoalbuminèmia.
Un dels resultats més destacats de l’estudi és que els pacients que presentaven nivells més baixos de colesterol HDL-C (colesterol bo) durant les primeres hores d’ingrés a la UCI tenien un risc més elevat de morir durant l’hospitalització. Aquesta associació es mantenia fins i tot després de tenir en compte altres factors clínics i malgrat que el focus de la infecció hagués estat controlat de manera adequada i precoç. A més, el colesterol HDL-C va ser el paràmetre que va mostrar una major capacitat per identificar els pacients amb pitjor pronòstic. Aquest resultat reforça el seu potencial com a eina per ajudar els professionals sanitaris a detectar precoçment els casos amb més risc i adaptar-ne el seguiment i el tractament.
Segons els investigadors, aquests resultats aporten una nova perspectiva sobre les alteracions metabòliques associades a la sèpsia i suggereixen que la determinació precoç del perfil lipídic podria contribuir a una millor estratificació del risc i a una identificació més precisa dels pacients amb pitjor pronòstic, fins i tot quan el focus infecciós ha estat controlat de manera efectiva.
Aquest estudi obre la porta a futures investigacions orientades a validar aquests biomarcadors en cohorts més àmplies i a explorar noves estratègies terapèutiques basades en la modulació del metabolisme lipídic en la sèpsia.
Representants de la futura Unitat d’Investigació Clínica (UiC) de l’IRB CatSud, infraestructura finançada per l’Institut de Salud Carlos III i amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’han reunit aquest dimarts 15 de setembre amb la presidenta de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, Agustina Sirgo, i amb pacients voluntàries per co-dissenyar la sala d’espera de la nova infraestructura.
La iniciativa s’emmarca en la voluntat d’apropar a la ciutadania el projecte de la UiC, una infraestructura que facilitarà l’accés als assajos clínics a les persones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La sessió participativa ha servit per recollir les experiències, necessitats i propostes dels representants de la Lliga contra el Càncer en relació amb el disseny de la sala d’espera d’aquesta nova unitat, ubicada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i amb vocació de donar suport a l’activitat de recerca clínica de tota la província de Tarragona.
Aquesta activitat ha permès incorporar el coneixement i l’experiència de les pacients, reconeixent-les com a participants actives en la definició d’un espai més acollidor, accessible i adaptat a les necessitats reals de les persones usuàries. Les aportacions recollides contribuiran al desenvolupament d’un entorn més humanitzat i centrat en les persones, promovent la confiança, el benestar i una millor experiència de participació en la recerca clínica.
Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.
La Diputació de Tarragona ha presentat, aquest dimecres 9 de setembre al Palau de la Diputació, les novetats d’una línia d’ajuts destinada a donar suport a la tasca dels centres de recerca de la demarcació, la qual va posar-se en marxa per primer cop l’any passat amb una dotació total de fins a 600.000€. L’objectiu, segons s’ha esmentat, és continuar reforçant el paper dels centres de recerca com a motors de desenvolupament, innovació i transferència de coneixement.
La primera convocatòria de l’ajut va donar suport a projectes de set centres de recerca entre els quals hi va haver l’IRB CatSud, que va comptar amb 100.000€ -el màxim atorgat per centre- per finançar al projecte Xarxa d’Innovació en Salut i Sostenibilitat – XISS, el qual dona vida la creació de la Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que ha de permetre l’accés de la ciutadania del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a assajos clínics en totes les seves fases.
Segons s’ha remarcat des de la Diputació, la corporació manté enguany aquesta línia d’ajuts, tot consolidant així una línia específica de suport a la recerca. Segons ha explicat el vicepresident primer i diputat delegat de Projectes Europeus i Regió del Coneixement, Rubén Viñuales, aquesta primera experiència “ha permès constatar la fortalesa i la diversitat del sistema de recerca de les comarques de Tarragona, amb projectes vinculats a àmbits com la salut, la sostenibilitat, la química, l’agroalimentació, la biotecnologia, el patrimoni o la innovació vitivinícola”.
Amb el suport de la Diputació de Tarragona.
L’Hospital Universitari Institut Pere Mata i IRB CatSud organitzen, el pròxim 3 de desembre, la I Jornada de Recerca i Innovació per a Residents, una trobada dirigida als residents (MIR, IIR, PIR, FIR, BIR, RFIR i QIR) de les diferents unitats docents de la província de Tarragona. L’objectiu de la jornada és crear un espai comú on compartir projectes de recerca, fomentar col·laboracions i promoure l’interès per la recerca i la innovació entre els professionals en formació.
La recerca constitueix un pilar fonamental per al progrés del coneixement i per a la millora contínua de la pràctica assistencial. Per aquest motiu, aquesta jornada vol esdevenir un espai d’intercanvi d’experiències, idees i iniciatives que permeti donar visibilitat a l’activitat investigadora desenvolupada pels residents, així com afavorir la creació de sinergies entre especialitats, centres i disciplines.
La col·laboració, la curiositat científica i la innovació són elements essencials per afrontar els reptes presents i futurs del nostre sistema de salut i això és el que es farà palès a la jornada. Amb aquesta iniciativa, l’organització vol impulsar una comunitat investigadora més connectada, activa i compromesa.
Aquesta jornada aspira a consolidar-se com un punt de trobada periòdic entre residents i la voluntat de l’equip organitzador és que esdevingui un espai de referència al territori, capaç de fer valer el talent, l’esforç i el compromís dels professionals en formació.
Aquesta primera edició es concep com a l’inici d’un projecte col·lectiu amb vocació de continuïtat, amb la vista posada a contribuir a enfortir la comunitat investigadora del territori.
En aquest enllaç es pot visualitzar el programa i formalitzar inscripcions, sigui per tal d’assistir a l’acte o com per presentar-se per fer ponència.
Amb l’objectiu de contribuir a la conscienciació per la prevenció de la malalties cardiovasculars i alhora donar suport a la investigació científica, l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou celebrarà el dijous 1 d’octubre una nova edició del seu tradicional sopar solidari al rooftop SUMMIT. Enguany els beneficis es destinen a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la donació contribuirà a l’impuls de projectes d’investigació en prevenció de les malalties cardiovasculars i, concretament, al grup INVESCART de l’IRB CatSud, que desenvolupa la seva tasca de recerca al’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Durant la compareixença pública de presentació d’aquest sopar solidari, Gil Cristià ,en nom de la propietat de l’Hotel Olympus Palace 4*, ha exposat que «el cor que tenim situat davant de l’hotel i al passeig de Salou simbolitzen el batec pel qual sumem esforços aquest 2026. Volem posar en valor els professionals del territori i tot allò que fan per vetllar pels nostres cors». Gil Cristià també ha destacat el cartell del sopar solidari, treballat per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona dins del projecte de la ‘Beca Olympus’.
Per la seva part, el doctor José Luis Ferreiro, Cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ha explicat que «en hospitals de màxima complexitat tecnològica com el nostre hi ha tres eixos principals: la feina assistencial, la de recerca i la de docència. I pel que fa a la recerca, tenim línies d’investigació en cardiologia molt potents dins de l’àmbit estatal i també a nivell internacional. Per tant el que s’aconsegueixi en aquest sopar solidari ajudarà a consolidar els projectes ja existents com, també, a crear-ne de nous. Els estem molt agraïts».
En aquest sentit el doctor Joan Vendrell, director de l’IRB CatSud, ha subratllat que «fent recerca i sobretot una recerca molt vinculada al territori millorem, per exemple, la part assistencial. En conseqüència això afecta a la nostra qualitat de vida i, per tant, aquest és un impacte molt important del que hem de ser conscients com a població. Aquest tipus d’iniciatives com la que projecta l’Hotel Olympus Palace són fonamentals com a societat».
Altres entitats també implicades a la iniciativa son Rotary Club Tarragona i l’Ajuntament de Salou. Esther Fernández, vicepresidenta del Rotary Club Tarragona, ha comentat que «des de la nostra entitat donarem tot el suport possible envers la causa i farem la màxima difusió entre la nostra massa social per ajudar a que sigui un èxit».
Finalment, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afegit que «iniciatives com aquestes de l’Hotel Olympus Palace demostren l’esperit de Salou i de de les seves entitats. Una solidaritat vinculada al cor de les persones, al cor de Salou i que és un benefici pel territori. Moltes felicitats».
Des del 2019 sumant aliances amb el territori
Aquest serà el sisè sopar solidari que organitza l’Hotel Olympus Palace. El primer va ser l’any 2019 per l’Associació Contra el Càncer de Tarragona; l’any 2022 a l’autisme (Todos en Azul); el 2023 a l’Alzheimer (Fundació Rosa Maria Vivar), el 2024 a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Finalment l’edició del 2025 es va fer per la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), aconseguint 16.190 euros.
L’Hotel Olympus Palace 4* també ha volgut agrair els patrocinadors implicats en la causa d’aquest 2026: Grup Oliva Motor, Global Talke, Supermercats Michelangelo, Porcelanosa, Fundació Damm, The British School of Costa Daurada, Tomas Llobet – Cuines Profesisonals Industrials, Bugamed – Bugaderia del Mediterrani, Frutas López Sánchez i Metalics Aleix SL.
Participació al sopar solidari
El sopar solidari se celebrarà el dijous 1 d’octubre, a les 19h, al rooftop SUMMIT de l’Hotel Olympus Palace 4*. El preu destinat a la causa solidaria és de 60 euros per persona. També hi ha una fila zero per totes aquelles persones i entitats que hi vulguin col·laborar. «Serà un sopar-còctel ple de sorpreses i sortejos. Tot en un espai incomparable, en una vetllada única i que agradarà als assistents, n’estic convençut». Les inscripcions pel sopar solidari s’han de formalitzar abonant els 60 euros al següent número: ES67 2100 8669 7702 0002 8168 (també fila zero). Per qualsevol consulta el telèfon de contacte és el 690 149 866.
Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions catalanes, conclou que la supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat de la registrada en els homes.
La investigació, publicada recentment a la revista científica Resuscitation Plus, conclou que les dones no només sobreviuen amb menys freqüència després d’una mort sobtada cardíaca, sinó que també presenten un perfil clínic diferenciat respecte als homes que pot condicionar la prevenció, el tractament i la supervivència.
Les diferències afecten aspectes tan diversos com l’edat en què es produeix l’episodi, els ritmes cardíacs inicials, les causes que originen la parada cardíaca i alguns antecedents clínics que poden tenir un paper rellevant durant la valoració i el tractament dels pacients.
L’estudi, realitzat en el marc del Registre D’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT) va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones, un 29,9% del total. Els resultats mostren una supervivència del 4,2% en les dones davant del 9,9% en els homes. El treball també conclou que les dones van presentar menys ritmes desfibril·lables —ritmes d’aturada cardíaca en què està indicada l’aplicació d’una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador— que els homes (21% davant del 36%) i van rebre menys intents de reanimació.
Aquests resultats indiquen que la mort sobtada cardíaca no és una patologia homogènia i que incorporar la perspectiva de sexe pot contribuir a millorar tant la prevenció com les estratègies diagnòstiques i terapèutiques.
«La mort sobtada cardíaca no es manifesta igual en dones i homes. Entendre aquestes diferències és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència», destaca el Dr. Youcef Azeli del Sistema d’Emergències Mèdiques i investigador principal de l’estudi.
L’anàlisi dels 639 casos de mort sobtada cardíaca mostra una menor incidència en les dones. Tot i això, la seva probabilitat de sobreviure és sensiblement inferior a la dels homes, aproximadament la meitat.
L’estudi posa de manifest que les dones arriben a l’episodi de mort sobtada amb unes característiques diferents. De mitjana, tenen una edat més avançada que els homes quan es produeix la mort sobtada (74 anys respecte a 66 anys), presenten amb menys freqüència ritmes desfibril·lables —els que ofereixen més possibilitats d’èxit amb una desfibril·lació precoç— i pateixen determinades causes de mort en una proporció més elevada.
Entre aquestes causes, destaca l’embòlia pulmonar, que és més de quatre vegades més freqüent en les dones que en els homes (13,3% davant del 3%). També s’observa una major càrrega de trastorns psiquiàtrics que en els homes (15% respecte a 9%),més antecedents de consum d’alcohol (25% respecte a 16%), i una major presència d’antidepressius (11% respecte a 2%)
Els autors destaquen que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació, cosa que limita l’ús del tractament trombolític en el moment de l’aturada. L’estudi subratlla també la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames, especialment per controlar l’interval QT, en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.
L’estudi ha estat liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya com a principal soci científic, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions.
La investigació s’emmarca en el Registre d’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT), que integra dades assistencials del SEM, informació clínica hospitalària, dades procedents de les autòpsies judicials i de la xarxa d’atenció primària. Aquesta aproximació permet reconstruir el procés complet de la mort sobtada cardíaca i obtenir una perspectiva única a Europa i molt més global.
Azeli Y., Barbería E., Solà-Muñoz S., Landín I., Fernández A., Rey-Reñones C., García-Gual C., Gomez-Tortosa A., Granado-Font E., Fernández-Sender L., García-Vilana S., Bonet G., Jiménez-Fàbrega X., Bardají A.