El Pavelló dels Distingits de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata serà l’escenari, el pròxim 16 d’octubre, de la jornada de divulgació científica ‘Recerca en genètica dels trastorns psiquiàtrics: del laboratori a la vida quotidiana’, una activitat oberta a la ciutadania que permetrà descobrir diverses línies d’investigació que s’estan desenvolupant en aquest àmbit.
La jornada començarà a les 17.30 h amb els estands d’Estat d’Ànim i VININ. A partir de les 18.00 h, s’iniciarà un programa de quatre microxerrades centrades en diferents projectes de recerca sobre la genètica dels trastorns psiquiàtrics:
Taula rodona amb investigadors, associacions i participants dels estudis
A les 18.45 h se celebrarà una taula rodona que reunirà investigadors, representants d’associacions i persones voluntàries que participen en projectes de recerca. El debat estarà moderat per Martí Llaurador Coll, psicòleg i divulgador científic.
L’acte conclourà a les 20.00 h amb la cloenda a càrrec de Francesc Xavier Arrufat.
La jornada compta amb la participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), la Fundació Tosquelles Salut Mental i Aspercamp.
Informació pràctica
Data: 16 d’octubre
Horari: de 17.30 a 20.00 h
Lloc: Pavelló dels Distingits de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, carretera de l’Institut Pere Mata, s/n, 43206 Reus
Activitat: oberta a tots els públics
Inscripció: no és necessari inscriure-s’hi prèviament
Aforament: 70 persones
Aquesta iniciativa ofereix una oportunitat per acostar la recerca en genètica dels trastorns psiquiàtrics a la societat i mostrar com els avenços científics poden contribuir a una millor comprensió d’aquestes patologies i del seu impacte en el dia a dia de les persones.
Representants de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) participen aquests dies a les jornades anuals de la Red de Entidades Gestoras de Investigación Clínica (REGIC) a Espanya, que aquest 2026 se celebren a Cadis i estan organitzades per l’Institut d’Investigació i Innovació Biomèdica de Cadis (INiBICA). La trobada reuneix professionals de la gestió de la recerca i la innovació en salut d’arreu de l’Estat amb l’objectiu de compartir experiències, identificar necessitats comunes i actualitzar coneixements en àmbits estratègics per al desenvolupament de la investigació biomèdica.
La participació de l’IRB CatSud pren una rellevància especial en el context de la futura Unitat d’Investigació Clínica de l’institut. Durant les sessions d’aquest divendres 2 d’octubre, els representants del centre estan aprofundint en algunes de les qüestions que marcaran el futur de la recerca clínica, com ara la interoperabilitat dels sistemes d’informació, la governança de les dades i els models que permeten garantir una investigació segura, reutilitzable i basada en dades de qualitat.
Entre els continguts destacats de la jornada hi ha la taula rodona relacionada amb la dada com a nou motor de la investigació clínica, centrada en els reptes i les necessitats per desplegar models institucionals que assegurin una investigació interoperable, segura i reutilitzable. La sessió compta amb experts procedents de centres de recerca, institucions sanitàries, la indústria farmacèutica i iniciatives de gestió de dades biomèdiques, que comparteixen experiències i casos d’ús aplicats al context de la recerca clínica.
Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.
L’Hospital Universitari Institut Pere Mata i IRB CatSud organitzen, el pròxim 3 de desembre, la I Jornada de Recerca i Innovació per a Residents, una trobada dirigida als residents (MIR, IIR, PIR, FIR, BIR, RFIR i QIR) de les diferents unitats docents de la província de Tarragona. L’objectiu de la jornada és crear un espai comú on compartir projectes de recerca, fomentar col·laboracions i promoure l’interès per la recerca i la innovació entre els professionals en formació.
La recerca constitueix un pilar fonamental per al progrés del coneixement i per a la millora contínua de la pràctica assistencial. Per aquest motiu, aquesta jornada vol esdevenir un espai d’intercanvi d’experiències, idees i iniciatives que permeti donar visibilitat a l’activitat investigadora desenvolupada pels residents, així com afavorir la creació de sinergies entre especialitats, centres i disciplines.
La col·laboració, la curiositat científica i la innovació són elements essencials per afrontar els reptes presents i futurs del nostre sistema de salut i això és el que es farà palès a la jornada. Amb aquesta iniciativa, l’organització vol impulsar una comunitat investigadora més connectada, activa i compromesa.
Aquesta jornada aspira a consolidar-se com un punt de trobada periòdic entre residents i la voluntat de l’equip organitzador és que esdevingui un espai de referència al territori, capaç de fer valer el talent, l’esforç i el compromís dels professionals en formació.
Aquesta primera edició es concep com a l’inici d’un projecte col·lectiu amb vocació de continuïtat, amb la vista posada a contribuir a enfortir la comunitat investigadora del territori.
En aquest enllaç es pot visualitzar el programa i formalitzar inscripcions, sigui per tal d’assistir a l’acte o com per presentar-se per fer ponència.
L’IRB CatSud va acollir una sessió formativa, el passat 11 de juny, centrada en l’actualització del nou equipament de ressonància magnètica de la Unitat d’Investigació Clínica (UiC). Aquesta activitat va permetre donar a conèixer les característiques tècniques d’aquesta infraestructura i les seves aplicacions en el desenvolupament d’estudis clínics.
La formació es va adreçar a personal investigador, professionals sanitaris i equips de suport a la recerca, i va combinar continguts teòrics amb l’anàlisi de casos pràctics vinculats a l’àmbit de la investigació biomèdica. La sessió va anar a càrrec de l’especialista en imatge mèdica Gerard Blasco Solà, amb experiència en aplicacions clíniques i formació en ressonància magnètica, que va compartir coneixement aplicat sobre les possibilitats d’aquest equipament avançat.
Amb aquesta iniciativa, l’IRB CatSud va reforçar la capacitació dels professionals del territori i va impulsar l’ús de tecnologies capdavanteres per afavorir el desenvolupament de nous projectes de recerca clínica.
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.
Compartir coneixement, posar en comú línies d’investigació i fomentar noves col·laboracions científiques, aquests són els objectius de la primera jornada estatal sobre genètica en Psiquiatria que se celebrarà a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i en la qual hi participaran grups de recerca d’arreu de l’Estat especialitzats en la genètica dels trastorns psiquiàtrics. La trobada, que se celebrarà el dia 17 de juny, aplegarà grups de recerca altament competitius a nivell internacional, la majoria dels quals formen part de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental), finançada per l’Instituto de Investigación Carlos III, i del consorci internacional Psychiatric Genomics Consortium.
La jornada s’ha concebut amb un format dinàmic i participatiu, que combinarà presentacions breus dels diferents equips, on exposaran la seva estructura, els seus objectius i les seves línies de recerca. A més, en el marc de la trobada, també es faran tallers orientats a identificar prioritats comunes i oportunitats de treball conjunt. Així mateix, es presentaran els darrers avenços de genètica en psiquiatria descoberts per grups estatals.
Un dels elements centrals de la jornada serà la construcció col·lectiva de propostes de futur, incloent-hi la possible creació d’una xarxa estable o grup de treball de genètica en psiquiatria, així com el desenvolupament d’iniciatives compartides en àmbits com la recerca translacional o la transferència del coneixement cap a la pràctica clínica i la societat en general.
La genètica en psiquiatria és un camp que ha experimentat una autèntica explosió de coneixement en els darrers anys, impulsada per avenços en tecnologies genòmiques i en l’anàlisi de grans conjunts de dades. Aquests progressos han permès identificar les variants genètiques associades a trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o l’autisme, millorant la comprensió de les seves bases biològiques i obrint la porta a estratègies més precises i personalitzades de prevenció i tractament.
Amb aquesta primera edició, els organitzadors volen establir les bases d’una trobada periòdica de referència que contribueixi a consolidar la col·laboració entre grups i a reforçar l’impacte de la recerca en salut mental.
L’Institut fa visible la seva tasca als laboratoris amb una activitat participativa i lúdica que es desenvoluparà, en el marc del seu compromís amb el territori, a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona
La recerca biomèdica que es desenvolupa a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) arriba a les aules amb un seguit d’escape rooms divulgatius que ja s’estan impartint a diversos centres educatius de Reus i Tarragona. La iniciativa, fruit del compromís de l’Institut amb el territori de la Catalunya Sud, neix amb la voluntat d’apropar la recerca biomèdica desenvolupada pels seus investigadors i investigadores, als joves estudiants a través d’un format innovador i participatiu.
Els escape rooms estan concebuts com una eina pedagògica que permet explicar la tasca que fa l’IRB CatSud als centres on està present ─l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Universiari de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus i la Universitat Rovira i Virgili─. Així mateix, a través d’aquest escape room s’explica la tasca dels investigadors i investigadores i com la recerca en salut té un impacte directe en la vida de les persones. Així doncs, a través del joc, l’alumnat esdevé protagonista d’una missió que els convida a treballar en equip, resoldre enigmes i seguir pistes relacionades amb el funcionament dels laboratoris i els reptes científics actuals.
La proposta s’ha adaptat al context educatiu i s’ofereix a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona, com una activitat de divulgació científica que fomenta l’aprenentatge vivencial. Inicialment, s’ha adreçat de manera prioritària a alumnes de 1r de Batxillerat Científic, però també s’ha obert a alumnes de 4t d’ESO a petició dels centres participants. El format permet acostar conceptes científics, sovint complexos, d’una manera propera i despertant l’interès per la ciència alhora que es potencia el pensament crític, la cooperació i la curiositat.
L’activitat compta amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Ref 2024 ACERC 00033) a través d’una línia d’ajuts per al foment de la divulgació científica en català.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x
La nutrició materna és clau per al desenvolupament cognitiu dels nadons, però alguns nutrients han passat més desapercebuts per a la recerca científica. La vitamina K, coneguda sobretot pel seu paper en la coagulació sanguínia, n’és un exemple. Tot i que es troba en verdures de fulla verda i olis vegetals i participa en processos relacionats amb el metabolisme de la glucosa, la insulina i l’activitat antioxidant i antiinflamatòria, fins ara no s’havia explorat la seva possible influència en el desenvolupament neurològic infantil. Un nou estudi liderat per equips de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’IRB CatSud (abans IISPV), en col·laboració amb ISGlobal, aporta la primera evidència que relaciona la ingesta materna de vitamina K1 (fil·loquinona) amb el neurodesenvolupament dels infants.
La recerca ha estat dirigida per Mònica Bulló, responsable del grup en Nutrició i Salut Metabòlica de la URV i del Centre de Recerca TecnATox, i per Jordi Júlvez, investigador de l’IRB CatSud. Els resultats s’han publicat a la revista científica Pediatric Research.
L’estudi va analitzar 1.080 dones embarassades i els seus fills de la cohort BiSC. Per estimar la ingesta de vitamina K, les participants van respondre un qüestionari de freqüència alimentària amb 114 ítems. Posteriorment, es van avaluar diverses àrees del neurodesenvolupament infantil —cognició, desenvolupament socioemocional i físic, comunicació i comportament— en diferents etapes de la primera infància.
Les dades indiquen que una ingesta més elevada de vitamina K durant l’embaràs s’associa amb puntuacions superiors en el desenvolupament global dels infants, així com amb millores específiques en les habilitats cognitives i el desenvolupament físic. L’estudi també apunta que duplicar les recomanacions actuals de vitamina K per a la població general podria relacionar-se amb millors competències de comunicació i llenguatge expressiu. Tot i que es tracta d’un estudi observacional i no permet establir causalitat directa, l’equip investigador considera que obre noves vies per aprofundir en el paper de la nutrició materna en el desenvolupament neurocognitiu.
“Les evidències obtingudes suggereixen que la vitamina K podria tenir un paper beneficiós, i això podria derivar en futures recomanacions dietètiques específiques per a embarassades amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cognitiu òptim en la primera infància”, explica la catedràtica de la URV, Mònica Bulló.
Referència bibliogràfica:
Mateu-Fabregat, J., Panisello, L., Novau-Ferré, N. et al. Maternal dietary phylloquinone intake (vitamin K1) and early childhood neurodevelopment. Pediatr Res (2025). https://doi.org/10.1038/s41390-025-04543-7