L’IRB CatSud va acollir una sessió formativa, el passat 11 de juny, centrada en l’actualització del nou equipament de ressonància magnètica de la Unitat d’Investigació Clínica (UiC). Aquesta activitat va permetre donar a conèixer les característiques tècniques d’aquesta infraestructura i les seves aplicacions en el desenvolupament d’estudis clínics.
La formació es va adreçar a personal investigador, professionals sanitaris i equips de suport a la recerca, i va combinar continguts teòrics amb l’anàlisi de casos pràctics vinculats a l’àmbit de la investigació biomèdica. La sessió va anar a càrrec de l’especialista en imatge mèdica Gerard Blasco Solà, amb experiència en aplicacions clíniques i formació en ressonància magnètica, que va compartir coneixement aplicat sobre les possibilitats d’aquest equipament avançat.
Amb aquesta iniciativa, l’IRB CatSud va reforçar la capacitació dels professionals del territori i va impulsar l’ús de tecnologies capdavanteres per afavorir el desenvolupament de nous projectes de recerca clínica.
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.
Compartir coneixement, posar en comú línies d’investigació i fomentar noves col·laboracions científiques, aquests són els objectius de la primera jornada estatal sobre genètica en Psiquiatria que se celebrarà a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i en la qual hi participaran grups de recerca d’arreu de l’Estat especialitzats en la genètica dels trastorns psiquiàtrics. La trobada, que se celebrarà el dia 17 de juny, aplegarà grups de recerca altament competitius a nivell internacional, la majoria dels quals formen part de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental), finançada per l’Instituto de Investigación Carlos III, i del consorci internacional Psychiatric Genomics Consortium.
La jornada s’ha concebut amb un format dinàmic i participatiu, que combinarà presentacions breus dels diferents equips, on exposaran la seva estructura, els seus objectius i les seves línies de recerca. A més, en el marc de la trobada, també es faran tallers orientats a identificar prioritats comunes i oportunitats de treball conjunt. Així mateix, es presentaran els darrers avenços de genètica en psiquiatria descoberts per grups estatals.
Un dels elements centrals de la jornada serà la construcció col·lectiva de propostes de futur, incloent-hi la possible creació d’una xarxa estable o grup de treball de genètica en psiquiatria, així com el desenvolupament d’iniciatives compartides en àmbits com la recerca translacional o la transferència del coneixement cap a la pràctica clínica i la societat en general.
La genètica en psiquiatria és un camp que ha experimentat una autèntica explosió de coneixement en els darrers anys, impulsada per avenços en tecnologies genòmiques i en l’anàlisi de grans conjunts de dades. Aquests progressos han permès identificar les variants genètiques associades a trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o l’autisme, millorant la comprensió de les seves bases biològiques i obrint la porta a estratègies més precises i personalitzades de prevenció i tractament.
Amb aquesta primera edició, els organitzadors volen establir les bases d’una trobada periòdica de referència que contribueixi a consolidar la col·laboració entre grups i a reforçar l’impacte de la recerca en salut mental.
L’Institut fa visible la seva tasca als laboratoris amb una activitat participativa i lúdica que es desenvoluparà, en el marc del seu compromís amb el territori, a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona
La recerca biomèdica que es desenvolupa a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) arriba a les aules amb un seguit d’escape rooms divulgatius que ja s’estan impartint a diversos centres educatius de Reus i Tarragona. La iniciativa, fruit del compromís de l’Institut amb el territori de la Catalunya Sud, neix amb la voluntat d’apropar la recerca biomèdica desenvolupada pels seus investigadors i investigadores, als joves estudiants a través d’un format innovador i participatiu.
Els escape rooms estan concebuts com una eina pedagògica que permet explicar la tasca que fa l’IRB CatSud als centres on està present ─l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Universiari de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus i la Universitat Rovira i Virgili─. Així mateix, a través d’aquest escape room s’explica la tasca dels investigadors i investigadores i com la recerca en salut té un impacte directe en la vida de les persones. Així doncs, a través del joc, l’alumnat esdevé protagonista d’una missió que els convida a treballar en equip, resoldre enigmes i seguir pistes relacionades amb el funcionament dels laboratoris i els reptes científics actuals.
La proposta s’ha adaptat al context educatiu i s’ofereix a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona, com una activitat de divulgació científica que fomenta l’aprenentatge vivencial. Inicialment, s’ha adreçat de manera prioritària a alumnes de 1r de Batxillerat Científic, però també s’ha obert a alumnes de 4t d’ESO a petició dels centres participants. El format permet acostar conceptes científics, sovint complexos, d’una manera propera i despertant l’interès per la ciència alhora que es potencia el pensament crític, la cooperació i la curiositat.
L’activitat compta amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Ref 2024 ACERC 00033) a través d’una línia d’ajuts per al foment de la divulgació científica en català.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x
La nutrició materna és clau per al desenvolupament cognitiu dels nadons, però alguns nutrients han passat més desapercebuts per a la recerca científica. La vitamina K, coneguda sobretot pel seu paper en la coagulació sanguínia, n’és un exemple. Tot i que es troba en verdures de fulla verda i olis vegetals i participa en processos relacionats amb el metabolisme de la glucosa, la insulina i l’activitat antioxidant i antiinflamatòria, fins ara no s’havia explorat la seva possible influència en el desenvolupament neurològic infantil. Un nou estudi liderat per equips de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’IRB CatSud (abans IISPV), en col·laboració amb ISGlobal, aporta la primera evidència que relaciona la ingesta materna de vitamina K1 (fil·loquinona) amb el neurodesenvolupament dels infants.
La recerca ha estat dirigida per Mònica Bulló, responsable del grup en Nutrició i Salut Metabòlica de la URV i del Centre de Recerca TecnATox, i per Jordi Júlvez, investigador de l’IRB CatSud. Els resultats s’han publicat a la revista científica Pediatric Research.
L’estudi va analitzar 1.080 dones embarassades i els seus fills de la cohort BiSC. Per estimar la ingesta de vitamina K, les participants van respondre un qüestionari de freqüència alimentària amb 114 ítems. Posteriorment, es van avaluar diverses àrees del neurodesenvolupament infantil —cognició, desenvolupament socioemocional i físic, comunicació i comportament— en diferents etapes de la primera infància.
Les dades indiquen que una ingesta més elevada de vitamina K durant l’embaràs s’associa amb puntuacions superiors en el desenvolupament global dels infants, així com amb millores específiques en les habilitats cognitives i el desenvolupament físic. L’estudi també apunta que duplicar les recomanacions actuals de vitamina K per a la població general podria relacionar-se amb millors competències de comunicació i llenguatge expressiu. Tot i que es tracta d’un estudi observacional i no permet establir causalitat directa, l’equip investigador considera que obre noves vies per aprofundir en el paper de la nutrició materna en el desenvolupament neurocognitiu.
“Les evidències obtingudes suggereixen que la vitamina K podria tenir un paper beneficiós, i això podria derivar en futures recomanacions dietètiques específiques per a embarassades amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cognitiu òptim en la primera infància”, explica la catedràtica de la URV, Mònica Bulló.
Referència bibliogràfica:
Mateu-Fabregat, J., Panisello, L., Novau-Ferré, N. et al. Maternal dietary phylloquinone intake (vitamin K1) and early childhood neurodevelopment. Pediatr Res (2025). https://doi.org/10.1038/s41390-025-04543-7
Els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha rebut, aquest divendres 6 de febrer, la visita d’un grup d’alumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona a les seves instal·lacions ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Durant la visita, els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica, visitar diferents espais de treball i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població. L’activitat s’ha plantejat amb l’objectiu d’apropar la ciència i la recerca als joves, així com despertar vocacions científiques.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del compromís de l’IISPV amb la divulgació científica i l’educació, a través d’activitats adreçades tant a centres educatius com a la ciutadania en general. En aquest sentit, l’Institut impulsa visites guiades i accions divulgatives al llarg de l’any per donar a conèixer la seva tasca investigadora.
Entre altres iniciatives destacades, l’IISPV va organitzar l’any passat i amb motiu del seu 20è aniversari, les jornades ‘La recerca en salut surt al carrer’ a Reus i Tarragona, amb tallers i activitats pensades especialment per a infants i joves, amb la finalitat d’explicar la ciència d’una manera propera i entenedora.
Amb accions com aquesta visita escolar, l’IISPV reforça la seva voluntat de connectar la recerca biomèdica amb la societat i contribuir a la formació científica de les futures generacions.
Un estudi de l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona descobreix que aquestes vesícules actuen de manera diferent segons l’agressivitat del tumor, obrint noves vies per a estratègies terapèutiques futures
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen anualment prop de 670 casos nous, i a escala estatal la xifra supera els 30.000. Tot i que molts tumors tenen un creixement lent, d’altres poden progressar i disseminar-se, de manera que entendre els factors que impulsen aquesta agressivitat és crucial per millorar el pronòstic dels pacients.
En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’anatomia patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas important. El seu estudi, recentment publicat, demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic, PPAT) modulen el comportament de les cèl·lules tumorals de manera diferent segons el grau de risc del càncer.
El treball, liderat per la Dra. Matilde R. Chacón i el Dr. Xavier Ruiz-Plazas, i en el qual ha participat un equip multidisciplinari, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral, i en concret el greix periprostàtic, “dialoga” amb el càncer i influeix en la seva evolució.
Pel que fa als principals descobriments de l’estudi, hi ha efectes dependents del risc d’una banda. És a dir, les vesícules derivades de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb càncer de pròstata de baix risc estimulen principalment la proliferació de les cèl·lules tumorals. En canvi, les vesícules procedents de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb tumors d’alt risc no promouen la proliferació, però sí augmenten la capacitat de migració de les cèl·lules canceroses i estimulen l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), dos processos clau per a la progressió i disseminació del tumor.
D’altra banda, hi ha l’impacte en el microambient tumoral. I és que a més d’actuar sobre les cèl·lules canceroses, aquestes vesícules també influeixen en altres cèl·lules de l’entorn. Les vesícules de baix risc promouen un perfil proinflamatori i immunosupressor en macròfags (cèl·lules del sistema immunitari), cosa que podria contribuir a crear un microambient favorable al tumor en etapes inicials.
Un altre descobriment de l’estudi és l’activació de vies de senyalització. En altres paraules, els efectes observats s’associen amb l’activació de rutes moleculars clau en el càncer.
Aquest descobriment revela que el teixit adipós periprostàtic no és un mer espectador, sinó un actor actiu i dinàmic que modula el comportament del càncer de pròstata de manera diferent segons l’agressivitat de la malaltia. Les vesícules extracel·lulars derivades del teixit adipós periprostàtic emergeixen així com a nous factors “diana” potencials per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu microambient, especialment en aquells casos amb major risc de progressió.
Tot i que els resultats s’han obtingut en models in vitro i calen estudis posteriors per confirmar-los en models més complexos, aquest treball representa un avenç significatiu en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata i obre una via prometedora de recerca translacional.
Enllaç a la publicació científica: Arreaza-Gil V. et al. Periprostatic adipose tissue-derived extracellular vesicles modulate prostate cancer cell behaviour in vitro according to tumour grade. Mol Med (2026).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41566212/
DOI: 10.1186/s10020-026-01422-7
Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal
La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.
Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.
La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113 adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.
Una eina vàlida i precisa
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.
El greix visceral: un indicador de risc metabòlic
Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.
El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
Referència bibliogràfica:
Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.
Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, s’ha formalitzat un conveni de col·laboració amb una vigència inicial de quatre anys. La Lliga contribuirà amb una primera aportació de 68.000 euros per impulsar projectes de recerca en càncer de l’Institut
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre han signat un conveni marc de col·laboració que reforça el compromís de totes dues institucions amb la recerca, la prevenció i la divulgació en l’àmbit de la salut i la lluita contra el càncer. La signatura de l’acord coincideix amb la commemoració demà, 4 de febrer, del Dia Mundial contra el Càncer, una jornada que posa de manifest la necessitat de sumar esforços per reduir l’impacte d’aquesta malaltia en la societat.
El conveni estableix un marc estable de cooperació, amb una durada de 4 anys, prorrogables de manera anual durant 4 anys més, que permetrà impulsar projectes d’investigació i activitats orientades a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia. En aquest sentit, la Lliga aportarà anualment una ajuda econòmica a l’IISPV que es destinarà a projectes de recerca i iniciatives de prevenció del càncer. La primera contribució prevista en el marc del conveni per part de la Lliga té un import de 68.000 euros.
Joan Vendrell, director de l’IISPV ha destacat que aquesta col·laboració “és una oportunitat per enfortir la recerca oncològica que es fa al territori i per avançar en projectes que tenen un impacte directe en la salut de la ciutadania”. Segons ha explicat, “treballar al costat d’una entitat amb una trajectòria tan sòlida en prevenció i sensibilització, com és la Lliga contra el Càncer, ens permet avançar molt en la recerca contra el càncer que fem des del nostre Institut”.
Per la seva banda Agustina Sirgo, presidenta de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, ha subratllat que “la recerca és una de les eines més potents per millorar la vida de les persones que conviuen amb el càncer. Aquest conveni ens permet sumar esforços amb un centre de referència com l’IISPV i garantir que el suport de la ciutadania es tradueix en avenços que repercuteixen directament en els pacients de les nostres comarques. Contribuir i donar suport a la recerca és una responsabilitat que assumim amb orgull i determinació. Volem que cada pacient i cada família sàpiga que no estan sols, i que des de la Lliga continuarem treballant perquè el futur sigui millor”.
L’aliança entre les dues institucions també inclou accions de divulgació i sensibilització adreçades a la població, amb l’objectiu de fomentar hàbits saludables i promoure la detecció precoç, un dels factors més determinants en la supervivència del càncer.