Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions catalanes, conclou que la supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat de la registrada en els homes.
La investigació, publicada recentment a la revista científica Resuscitation Plus, conclou que les dones no només sobreviuen amb menys freqüència després d’una mort sobtada cardíaca, sinó que també presenten un perfil clínic diferenciat respecte als homes que pot condicionar la prevenció, el tractament i la supervivència.
Les diferències afecten aspectes tan diversos com l’edat en què es produeix l’episodi, els ritmes cardíacs inicials, les causes que originen la parada cardíaca i alguns antecedents clínics que poden tenir un paper rellevant durant la valoració i el tractament dels pacients.
L’estudi, realitzat en el marc del Registre D’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT) va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones, un 29,9% del total. Els resultats mostren una supervivència del 4,2% en les dones davant del 9,9% en els homes. El treball també conclou que les dones van presentar menys ritmes desfibril·lables —ritmes d’aturada cardíaca en què està indicada l’aplicació d’una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador— que els homes (21% davant del 36%) i van rebre menys intents de reanimació.
Aquests resultats indiquen que la mort sobtada cardíaca no és una patologia homogènia i que incorporar la perspectiva de sexe pot contribuir a millorar tant la prevenció com les estratègies diagnòstiques i terapèutiques.
«La mort sobtada cardíaca no es manifesta igual en dones i homes. Entendre aquestes diferències és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència», destaca el Dr. Youcef Azeli del Sistema d’Emergències Mèdiques i investigador principal de l’estudi.
L’anàlisi dels 639 casos de mort sobtada cardíaca mostra una menor incidència en les dones. Tot i això, la seva probabilitat de sobreviure és sensiblement inferior a la dels homes, aproximadament la meitat.
L’estudi posa de manifest que les dones arriben a l’episodi de mort sobtada amb unes característiques diferents. De mitjana, tenen una edat més avançada que els homes quan es produeix la mort sobtada (74 anys respecte a 66 anys), presenten amb menys freqüència ritmes desfibril·lables —els que ofereixen més possibilitats d’èxit amb una desfibril·lació precoç— i pateixen determinades causes de mort en una proporció més elevada.
Entre aquestes causes, destaca l’embòlia pulmonar, que és més de quatre vegades més freqüent en les dones que en els homes (13,3% davant del 3%). També s’observa una major càrrega de trastorns psiquiàtrics que en els homes (15% respecte a 9%),més antecedents de consum d’alcohol (25% respecte a 16%), i una major presència d’antidepressius (11% respecte a 2%)
Els autors destaquen que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació, cosa que limita l’ús del tractament trombolític en el moment de l’aturada. L’estudi subratlla també la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames, especialment per controlar l’interval QT, en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.
L’estudi ha estat liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya com a principal soci científic, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions.
La investigació s’emmarca en el Registre d’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT), que integra dades assistencials del SEM, informació clínica hospitalària, dades procedents de les autòpsies judicials i de la xarxa d’atenció primària. Aquesta aproximació permet reconstruir el procés complet de la mort sobtada cardíaca i obtenir una perspectiva única a Europa i molt més global.
Azeli Y., Barbería E., Solà-Muñoz S., Landín I., Fernández A., Rey-Reñones C., García-Gual C., Gomez-Tortosa A., Granado-Font E., Fernández-Sender L., García-Vilana S., Bonet G., Jiménez-Fàbrega X., Bardají A.
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, conclou que una dieta rica en fibra i cereals integrals redueix el risc de mort, especialment per càncer, en persones amb risc cardiovascular elevat
Durant anys, bona part del debat sobre els hidrats de carboni s’ha centrat en la quantitat que se’n consumeix. Però cada vegada hi ha més evidències que la qualitat dels aliments que n’aporten pot ser determinant per a la salut. Un estudi internacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el CIBEROBN conclou que les persones que consumeixen hidrats de carboni de més qualitat tenen un menor risc de mortalitat, especialment per càncer. La recerca, publicada a la revista Food & Function, destaca la importància de prioritzar aliments rics en fibra, com les fruites, les verdures, els llegums, els fruits secs i els cereals integrals, davant dels productes elaborats amb farines refinades o les begudes ensucrades.
L’equip investigador ha treballat amb dades de 7.210 participants del projecte PREDIMED, un dels assajos clínics més importants sobre dieta mediterrània i salut cardiovascular. Totes les persones participants —homes d’entre 55 i 80 anys i dones d’entre 60 i 80 anys— presentaven un risc cardiovascular elevat i van ser seguits durant una període mitjà de sis anys. Durant aquest temps es van registrar 425 defuncions, de les quals 169 van ser per càncer i 103 per malalties cardiovasculars.
Més enllà de la quantitat d’hidrats
Per valorar la qualitat dels hidrats de carboni de la dieta, l’equip investigador va utilitzar el Carbohydrate Quality Index (CQI), que combina quatre característiques dels aliments que en són rics: el contingut en fibra, la proporció de cereals integrals respecte dels refinats, l’índex glucèmic —és a dir, la velocitat amb què un aliment fa augmentar la glucosa en sang— i la proporció d’hidrats de carboni procedents d’aliments sòlids en comparació amb les begudes ensucrades. L’objectiu va ser valorar la qualitat global de la dieta i no limitar-se a comptabilitzar els grams d’hidrats consumits.
Els resultats revelen que les persones de la mostra que van seguir una pitjor dieta —pel que fa a la qualitat dels hidrats que consumien— van presentar un 28% més de risc de morir per qualsevol causa i un 48% més de risc de morir per càncer que aquelles amb un consum de carbohidrats de millor qualitat. “Tradicionalment s’ha prestat molta atenció a la quantitat d’hidrats de carboni de la dieta, però els nostres resultats indiquen que la seva qualitat pot ser encara més rellevant per preservar la salut i augmentar l’esperança de vida”, subratlla Jordi Salas-Salvadó, catedràtic distingit de Nutrició de la URV, investigador ICREA i coautor de l’estudi.
La fibra i els cereals integrals, responsables dels beneficis
L’anàlisi també ha permès identificar quins components dels hidrats de carboni de qualitat tenen més pes en aquesta associació. Els beneficis s’expliquen principalment per un consum més elevat de fibra i de cereals integrals. De fet, les persones amb una ingesta més baixa de fibra presentaven un 51% més de risc de morir per qualsevol causa i un 72% més de risc de morir per càncer. També es va observar un augment del risc entre els participants que consumien menys cereals integrals, mentre que l’índex glucèmic, analitzat de forma aïllada, no va mostrar una relació significativa amb la mortalitat.
Segons els investigadors, aquests beneficis podrien explicar-se perquè els aliments vegetals rics en fibra també aporten vitamines, minerals i altres compostos bioactius que contribueixen a millorar la salut metabòlica i a reduir el risc de malalties cròniques. Per això, conclouen que una estratègia senzilla per millorar la salut passa per prioritzar fruites, verdures, llegums, fruits secs i cereals integrals, i reduir el consum de begudes ensucrades i productes elaborats amb farines refinades.
Referència: Vázquez-Lorente H, Nishi SK, Shyam S, Martínez-González MA, Corella D, Estruch R, Ros E, Gómez-Gracia E, Fiol M, Lapetra J, Serra-Majem L, Esteve-Luque V, Babio N, Fitó M, Toledo E, Sorlí JV, Zazpe I, Salas-Salvadó J. Carbohydrate quality index and mortality risk in older adults at high cardiovascular risk. Food & Function. 2026;17:4404-4414.
La diabetis tipus 2 i la resistència a la insulina afecten milions de persones arreu del món i augmenten considerablement el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i altres patologies cròniques. Tot i això, encara no es coneixen del tot els mecanismes biològics que expliquen per què aquestes alteracions metabòliques s’associen amb un menor índex de supervivència. Un estudi internacional liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB-CatSud) i el CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) ha identificat una sèrie de patrons moleculars presents a la sang que permeten detectar les persones amb un risc més elevat de mortalitat.
La recerca, publicada a la revista Metabolism, s’ha desenvolupat en el marc del projecte PREDIMED i es basa en la metabolòmica, una disciplina que analitza centenars de molècules de l’organisme per obtenir una fotografia detallada del seu funcionament. Aquestes molècules, anomenades metabòlits, són producte dels processos metabòlics del cos i contenen informació sobre factors genètics, l’alimentació, l’estil de vida o l’estat de salut d’una persona.
L’equip investigador va analitzar mostres de plasma —fracció líquida de la sang en què floten les cèl·lules sanguínies— de prop de 700 persones d’edat avançada amb un elevat risc cardiometabòlic. Mitjançant tècniques avançades d’espectrometria de masses, van examinar centenars de metabòlits i van identificar-ne 31 associats a la diabetis tipus 2 i 105 relacionats amb la resistència a la insulina.
A partir d’aquestes dades, els investigadors van construir dues signatures metabolòmiques, és a dir, dues petjades biològiques que reflecteixen els canvis del metabolisme quan es desenvolupa diabetis tipus 2 i resistència a la insulina. Els resultats mostren que les persones amb una presència més marcada d’aquestes signatures presentaven un risc significativament superior de morir durant el període de seguiment.
Més concretament, els participants amb una petjada metabòlica associada a la diabetis tipus 2 tenien un 52% més de risc de mortalitat per qualsevol causa. En el cas de la resistència a la insulina, aquest increment va ser del 33%. A més, els investigadors van identificar diversos metabòlits comuns a totes dues alteracions, que també s’associaven a un pitjor pronòstic.
Per comprovar la solidesa dels resultats, l’equip investigador va replicar l’anàlisi en tres grans cohorts independents dels Estats Units, que contenen dades recopilades durant dècades: els estudis Nurses’ Health Study I, Nurses’ Health Study II i Health Professionals Follow-up Study. Aquesta validació externa va confirmar les associacions observades inicialment en la població mediterrània de PREDIMED.
“Aquests resultats ens ajuden a entendre millor els mecanismes biològics que connecten les alteracions del metabolisme de la glucosa amb el risc de mortalitat”, explica Jesús F. García Gavilán, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. L’investigador, primer signant de l’article, també posa de manifest el potencial de la metabolòmica: “Si reunim prou evidencia, els metabòlits poden ser una gran eina per determinar el nivell de risc d’un pacient, i fins i tot obririen la porta a adoptar estratègies de prevenció precises i personalitzades”.
L’estudi és fruit d’una àmplia col·laboració internacional entre institucions d’Espanya i els Estats Units, entre les quals la URV, l’IRB-CatSud, el CIBEROBN, la Universitat de Navarra, la Facultat de Salut Pública T.H. Chan de la Universitat de Harvard i el Broad Institute. La recerca ha estat liderada per investigadors del grup ANUT-DSM de la URV, l’IRB-CatSud i el CIBEROBN, i s’emmarca en una línia d’investigació en metabolòmica impulsada a través d’un projecte dels National Institutes of Health, coordinat pels investigadors Jordi Salas-Salvadó (URV), Frank Hu (Universitat de Harvard) i Miguel Ruiz-Canela (Universitat de Navarra).
Referència: García-Gavilán JF, Paz-Graniel I, Pérez-Acosta JA, Ruiz-Canela M, Li J, Clish C, et al. Metabolomics profiles of type 2 diabetes and insulin resistance and their associations with total mortality. Metabolism. 2026;156599.
Les variants genètiques que afavoreixen una fertilitat més elevada poden haver-se mantingut al llarg de l’evolució humana encara que també augmentin el risc de patir malalties i s’associïn amb una menor esperança de vida. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que contribueix a explicar per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants genètiques relacionades amb malalties comunes.
El treball, liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i amb la participació del l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), s’ha publicat a la revista científica Nature Ecology & Evolution. La recerca ha analitzat dades genòmiques a gran escala per estudiar la relació entre la fertilitat, la longevitat i la predisposició genètica a 62 malalties.
Els resultats indiquen que la selecció natural tendeix a maximitzar la fertilitat durant l’edat reproductiva. Per aquest motiu, afavoreix variants genètiques que incrementen l’èxit reproductiu, encara que aquestes mateixes variants comportin un risc més elevat de desenvolupar malalties o una menor longevitat en etapes posteriors de la vida.
“Els resultats ajuden a entendre per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants associades a malalties comunes que tenen un gran impacte sobre la salut”, explica el Dr. Arcadi Navarro, director general del Barcelonaβeta Brain Research Center, cap del Grup de Recerca en Genòmica, i investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF). “Algunes d’aquestes variants podrien haver estat afavorides perquè incrementaven l’èxit reproductiu dels nostres avantpassats, encara que això impliqués un cost en salut o una menor esperança de vida més endavant”, afegeix el també catedràtic i investigador ICREA de la UPF que és coautor corresponent de l’estudi.
Els investigadors han observat que les variants genètiques associades simultàniament amb una fertilitat més elevada i amb un major risc de malaltia presenten senyals clars d’haver estat afavorides per la selecció natural. Aquest patró s’observa tant en períodes recents com en escales evolutives que abasten els darrers 50.000 anys.
Les dades suggereixen, per tant, que els avantatges reproductius associats a algunes variants genètiques haurien pogut compensar, des d’un punt de vista evolutiu, els seus efectes perjudicials sobre la salut futura. De mitjana, els al·lels (és a dir, les diferents variants que pot presentar un gen) associats amb un risc més elevat de malaltia també s’associen amb una fertilitat més gran i una longevitat menor.
L’anàlisi a escala individual mostra que, entre les persones amb un risc genètic més elevat
de patir malalties, hi ha diferències segons si la malaltia apareix de jove (com l’autisme) o en l’edat adulta (com el glaucoma).
Durant l’etapa en què les persones poden tenir fills, les que tenen un risc genètic alt però no arriben a emmalaltir tendeixen a tenir-ne més. En canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, passa el contrari: les persones que acaben desenvolupant la malaltia són també les que han tingut més fills. “Això s’explica perquè emmalaltir de jove, durant els anys en què es pot tenir fills, té un cost reproductiu alt; en canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, aquest cost és menor, perquè en aquell moment la majoria de persones ja s’han reproduït”, assenyala Eva Brigos Barril, investigadora predoctoral de l’IBE (CSIC-UPF) i primera autora de l’estudi.
Això no significa que les malalties d’inici tardà augmentin la fertilitat, sinó que algunes de les variants genètiques que n’incrementen el risc també podrien haver afavorit l’èxit reproductiu durant la joventut.
Una nova perspectiva evolutiva sobre la salut humana
La recerca s’emmarca en la teoria de la història vital, que estudia com els organismes distribueixen uns recursos limitats entre funcions com el creixement, la reproducció i el manteniment de l’organisme.
“Una de les grans preguntes de la genètica és perquè continuen existint variants que augmenten el risc de patir una malaltia. El nostre treball aporta evidències que, en alguns casos, aquestes variants també proporcionen avantatges reproductius,” destaca el Dr. Gerard Muntané, Investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i investigador col·laborador i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
En aquest context, la teoria de la pleiotropia antagonista planteja que una mateixa variant genètica pot tenir efectes beneficiosos en una etapa de la vida i efectes perjudicials en una altra. Per exemple, una variant pot afavorir la reproducció durant la joventut i, al mateix temps, incrementar el risc de desenvolupar una malaltia durant la vellesa.
El nou estudi aporta l’anàlisi genòmica més àmplia realitzades fins ara en humans per posar a prova aquesta hipòtesi. Els resultats reforcen la idea que la selecció natural prioritza els efectes que es produeixen abans o durant l’edat reproductiva, mentre que té una capacitat menor per eliminar variants que provoquen conseqüències perjudicials en etapes posteriors.
Aquesta perspectiva ajuda a respondre un dels grans interrogants de la genètica evolutiva humana: per què continuen existint de manera tant massiva variants genètiques que incrementen el risc de patir malalties comunes i que tenen un cost important per a la salut.
Segons els resultats, la resposta es trobaria, almenys en part, en el fet que algunes d’aquestes variants també han aportat avantatges reproductius. Per tant, la seva persistència no seria una anomalia evolutiva, sinó el resultat d’un equilibri entre els beneficis durant l’edat fèrtil i els costos que apareixen més endavant.
Article de referència: Brigos-Barril E, Vasallo C, Farré X, et al. Genetic trade-offs in fertility and longevity explain the maintenance of disease-associated alleles in humans. Nature Ecology & Evolution (2026). DOI: 10.1038/s41559-026-03140-z.
Un estudi a càrrec de la URV i que ha comptat amb la participació de l’IRB CatSud, relaciona un consum més elevat d’aliments rics en colina i betaïna amb una evolució més favorable de l’atenció, el llenguatge i la funció executiva en persones grans amb sobrepès o obesitat
El deteriorament cognitiu és un dels principals reptes associats a l’envelliment. Tot i que forma part del procés natural de fer-se gran, factors com l’obesitat, la síndrome metabòlica o les malalties cardiovasculars poden accelerar la pèrdua de funcions com la memòria, l’atenció o la capacitat de planificar i prendre decisions. Cada vegada hi ha més evidència que l’alimentació pot contribuir a preservar la salut cerebral. Un nou estudi liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha observat que una ingesta més elevada de colina i betaïna s’associa amb una evolució més favorable d’algunes funcions cognitives en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.
L’estudi, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, s’ha dut a terme amb dades de 6.610 participants del projecte PREDIMED-Plus, un dels assajos clínics més grans d’Europa sobre alimentació i estil de vida. L’equip investigador va avaluar els hàbits alimentaris i la funció cognitiva d’homes i dones d’entre 55 i 75 anys durant un període de dos anys.
La recerca es va centrar en dos nutrients presents de forma natural en diversos aliments: la colina i la betaïna. La colina és un nutrient essencial implicat en la formació de les membranes cel·lulars i en la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor fonamental per a processos com la memòria i l’aprenentatge. És present principalment als ous, el peix, les carns magres i els productes lactis. La betaïna, que deriva de la colina, participa en diferents processos metabòlics i de protecció cel·lular i és especialment abundant als cereals integrals, els espinacs, la remolatxa i alguns mariscs.
Millor evolució de l’atenció, el llenguatge i la funció executiva
Els resultats mostren que les persones amb una ingesta més elevada de colina van presentar una evolució més favorable de l’atenció i del llenguatge al llarg dels dos anys de seguiment. Paral·lelament, una major ingesta de betaïna es va associar amb una millor evolució de la funció executiva —el conjunt de capacitats que permet planificar, resoldre problemes o prendre decisions— i també del llenguatge. Les associacions van ser especialment evidents entre els participants amb els consums més elevats d’aquests nutrients.
“Els nostres resultats suggereixen que nutrients presents en aliments habituals poden contribuir a preservar determinades funcions cognitives durant l’envelliment”, expliquen Héctor Vázquez-Lorente i José María Manzanares-Errazu, primers autors de l’estudi i investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV.
Per a Jordi Salas-Salvadó, investigador principal del projecte PREDIMED-Plus i catedràtic de Nutrició de la URV, aquest treball reforça la importància de la dieta més enllà de la salut cardiovascular: “Cada vegada disposem de més evidència que l’alimentació també influeix en la salut cerebral. Els nostres resultats indiquen que nutrients com la colina i la betaïna podrien contribuir al manteniment d’algunes funcions cognitives durant l’envelliment.”
Els investigadors consideren que promoure patrons alimentaris rics en aliments que aportin colina i betaïna podria formar part de futures estratègies nutricionals orientades a preservar la salut cognitiva durant l’envelliment. Tot i això, remarquen que caldran estudis amb un seguiment més llarg per confirmar aquests beneficis i determinar fins a quin punt poden contribuir a prevenir el deteriorament cognitiu i la demència a llarg termini. L’estudi ha estat liderat per Héctor Vázquez-Lorente i José María Manzanares-Errazu com a primers autors, i per Lidia Daimiel i Jordi Salas-Salvadó com a autors sèniors. També hi han participat investigadors de nombroses institucions espanyoles integrades en el consorci CIBER-PREDIMED-Plus.
Referència: Vázquez-Lorente H, Manzanares-Errazu JM, Babio N, Ruiz-Canela M, Corella D, Hernando J, et al. Dietary Choline and Betaine Intake and 2-year Changes in Cognitive Function in Older Adults With Overweight or Obesity and Metabolic Syndrome: A Prospective Cohort Analysis. Am J Clin Nutr. 2026 May;123(5):101265. doi: 10.1016/j.ajcnut.2026.101265. Epub 2026 Mar 11. PMID: 41825530; PMCID: PMC13197923.
Un estudi amb participació de l’IRB CatSud conclou que consumir una ració diària de fruita seca contribueix a una major concentració i una quantitat espermàtica amb menys alteracions
Una recerca a càrrec de personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), la xarxa de CIBER CIBERobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’ha centrat, en el marc d’un estudi publicat a la revista científica Andrology, en la qualitat de la dieta vinculada amb la qualitat espermàtica i s’ha conclòs que els homes que tenen una ingesta de fruita seca regular tenen una millor qualitat espermàtica.
L’estudi ha treballat amb una mostra de fins a 222 homes sans d’entre 18 i 40 anys participants del projecte internacional anomenat Led-Fertyl. Es tracta d’un estudi transversal centrat en els factors dietètics i d’estil de vida relacionats amb la qualitat del semen. Per analitzar la relació entre el consum de fruita seca i la qualitat espermàtica, els investigadors van recopilar informació detallada sobre els hàbits alimentaris dels participants mitjançant qüestionaris nutricionals validats i van comparar-la amb els resultats dels seus seminogrames, la prova clínica utilitzada per avaluar paràmetres com la concentració, el recompte o la mobilitat dels espermatozoides.
Els participants amb un consum més elevat de fruita seca presentaven menys probabilitats de mostrar alteracions en la mobilitat dels espermatozoides, un dels factors que poden afectar la fertilitat masculina. Més concretament, l’equip investigador apunta que els homes que en consumien una ració diària tenien un 75% menys de probabilitats de presentar problemes de mobilitat espermàtica i un 69% menys de risc de tenir alguna alteració en el seminograma.
Referència de l’estudi
Dávila-Córdova E, Babio N, Valle-Hita C, Fernández de la Puente M, Beltran-Arasa A, Cebrián-Puig M, Fambuena-Perez V, García-Serrano I, Murphy MM, Salas-Salvadó J, Salas-Huetos A. Nut Consumption and Sperm Quality in Healthy Men: Results From the Led-Fertyl Study. Andrology. 2026. https://doi.org/10.1111/andr.70204
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.
El que menja una dona durant l’embaràs no només influeix en la seva salut, sinó també en el desenvolupament futur del seu fill. En concret, la qualitat dels carbohidrats de la dieta -és a dir, com afecten els nivells de sucre en sang- pot tenir un paper clau en el desenvolupament cognitiu i motor dels infants.
Aquesta és una de les conclusions principals de dos estudis en què ha participat l’IRB CatSud, que apunten que les dietes amb un impacte més elevat sobre la glucosa en sang s’associen amb pitjors resultats en diferents àrees del neurodesenvolupament infantil.
No tots els carbohidrats actuen igual a l’organisme. Alguns provoquen augments ràpids de la glucosa en sang, mentre que d’altres ho fan de manera més progressiva. Aquesta diferència es mesura a través de l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica. En general, els aliments frescos i rics en fibra —com fruita, verdura, llegums o cereals integrals— tenen un efecte més moderat, mentre que els productes més refinats tendeixen a generar respostes més ràpides.
En un dels estudis, es va fer el seguiment de més d’un miler de dones embarassades i dels seus fills durant els primers anys de vida. Els resultats indiquen que una major ingesta de carbohidrats amb valors elevats d’índex i càrrega glucèmica durant la gestació s’associa amb puntuacions més baixes en llenguatge i habilitats motores en els infants petits.
Un segon treball, amb un seguiment més prolongat fins a l’etapa preescolar, reforça aquests resultats. En aquest cas, es van observar diferències en aspectes com la velocitat de processament, les habilitats no verbals o la coordinació visuomotora en funció de la qualitat dels carbohidrats consumits durant l’embaràs.
La coincidència entre ambdós estudis apunta a la necessitat de posar més atenció en aquest factor dins de les recomanacions nutricionals per a embarassades. Més enllà de la quantitat de carbohidrats, els investigadors subratllen la importància de prioritzar aquells que tenen un impacte més suau sobre la glucosa, amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament cerebral òptim des de les primeres etapes de la vida.
En aquesta recerca, hi han participat equips de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IRB CatSud, entre d’altres institucions, en el marc de cohorts de seguiment de mares i infants.
Referències bibliogràfiques
Panisello L, Mateu-Fabregat J, Novau-Ferré N, Ayala-Aldana N, Bernardo-Castro S, Ferrer M, Jiménez-Arenas P, Llurba E, Lassale C, Gómez-Roig MD, Vioque J, González-Palacios S, Contreras-Rodríguez O, Foraster M, Gascon M, Sunyer J, Awad C, Júlvez J, Bulló M. Exploring the relationship between maternal carbohydrate quality and quantity during pregnancy and early childhood neurodevelopment: a prospective cohort study within the BiSC cohort. Eur J Nutr. 2025 Dec 1;64(8):327. doi: 10.1007/s00394-025-03829-0.
Mateu-Fabregat J, Canals J, Jardí C, Hernández-Martínez C, Voltas N, Bulló M, Arija V. Associations of maternal dietary carbohydrate intake, glycemic index, and glycemic load during pregnancy with offspring neurodevelopment. Eur J Pediatr 184, 721 (2025). https://doi.org/10.1007/s00431-025-06519-5