Un estudi amb participació de l’IRB CatSud conclou que consumir una ració diària de fruita seca contribueix a una major concentració i una quantitat espermàtica amb menys alteracions
Una recerca a càrrec de personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), la xarxa de CIBER CIBERobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’ha centrat, en el marc d’un estudi publicat a la revista científica Andrology, en la qualitat de la dieta vinculada amb la qualitat espermàtica i s’ha conclòs que els homes que tenen una ingesta de fruita seca regular tenen una millor qualitat espermàtica.
L’estudi ha treballat amb una mostra de fins a 222 homes sans d’entre 18 i 40 anys participants del projecte internacional anomenat Led-Fertyl. Es tracta d’un estudi transversal centrat en els factors dietètics i d’estil de vida relacionats amb la qualitat del semen. Per analitzar la relació entre el consum de fruita seca i la qualitat espermàtica, els investigadors van recopilar informació detallada sobre els hàbits alimentaris dels participants mitjançant qüestionaris nutricionals validats i van comparar-la amb els resultats dels seus seminogrames, la prova clínica utilitzada per avaluar paràmetres com la concentració, el recompte o la mobilitat dels espermatozoides.
Els participants amb un consum més elevat de fruita seca presentaven menys probabilitats de mostrar alteracions en la mobilitat dels espermatozoides, un dels factors que poden afectar la fertilitat masculina. Més concretament, l’equip investigador apunta que els homes que en consumien una ració diària tenien un 75% menys de probabilitats de presentar problemes de mobilitat espermàtica i un 69% menys de risc de tenir alguna alteració en el seminograma.
Referència de l’estudi
Dávila-Córdova E, Babio N, Valle-Hita C, Fernández de la Puente M, Beltran-Arasa A, Cebrián-Puig M, Fambuena-Perez V, García-Serrano I, Murphy MM, Salas-Salvadó J, Salas-Huetos A. Nut Consumption and Sperm Quality in Healthy Men: Results From the Led-Fertyl Study. Andrology. 2026. https://doi.org/10.1111/andr.70204
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.
El que menja una dona durant l’embaràs no només influeix en la seva salut, sinó també en el desenvolupament futur del seu fill. En concret, la qualitat dels carbohidrats de la dieta -és a dir, com afecten els nivells de sucre en sang- pot tenir un paper clau en el desenvolupament cognitiu i motor dels infants.
Aquesta és una de les conclusions principals de dos estudis en què ha participat l’IRB CatSud, que apunten que les dietes amb un impacte més elevat sobre la glucosa en sang s’associen amb pitjors resultats en diferents àrees del neurodesenvolupament infantil.
No tots els carbohidrats actuen igual a l’organisme. Alguns provoquen augments ràpids de la glucosa en sang, mentre que d’altres ho fan de manera més progressiva. Aquesta diferència es mesura a través de l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica. En general, els aliments frescos i rics en fibra —com fruita, verdura, llegums o cereals integrals— tenen un efecte més moderat, mentre que els productes més refinats tendeixen a generar respostes més ràpides.
En un dels estudis, es va fer el seguiment de més d’un miler de dones embarassades i dels seus fills durant els primers anys de vida. Els resultats indiquen que una major ingesta de carbohidrats amb valors elevats d’índex i càrrega glucèmica durant la gestació s’associa amb puntuacions més baixes en llenguatge i habilitats motores en els infants petits.
Un segon treball, amb un seguiment més prolongat fins a l’etapa preescolar, reforça aquests resultats. En aquest cas, es van observar diferències en aspectes com la velocitat de processament, les habilitats no verbals o la coordinació visuomotora en funció de la qualitat dels carbohidrats consumits durant l’embaràs.
La coincidència entre ambdós estudis apunta a la necessitat de posar més atenció en aquest factor dins de les recomanacions nutricionals per a embarassades. Més enllà de la quantitat de carbohidrats, els investigadors subratllen la importància de prioritzar aquells que tenen un impacte més suau sobre la glucosa, amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament cerebral òptim des de les primeres etapes de la vida.
En aquesta recerca, hi han participat equips de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IRB CatSud, entre d’altres institucions, en el marc de cohorts de seguiment de mares i infants.
Referències bibliogràfiques
Panisello L, Mateu-Fabregat J, Novau-Ferré N, Ayala-Aldana N, Bernardo-Castro S, Ferrer M, Jiménez-Arenas P, Llurba E, Lassale C, Gómez-Roig MD, Vioque J, González-Palacios S, Contreras-Rodríguez O, Foraster M, Gascon M, Sunyer J, Awad C, Júlvez J, Bulló M. Exploring the relationship between maternal carbohydrate quality and quantity during pregnancy and early childhood neurodevelopment: a prospective cohort study within the BiSC cohort. Eur J Nutr. 2025 Dec 1;64(8):327. doi: 10.1007/s00394-025-03829-0.
Mateu-Fabregat J, Canals J, Jardí C, Hernández-Martínez C, Voltas N, Bulló M, Arija V. Associations of maternal dietary carbohydrate intake, glycemic index, and glycemic load during pregnancy with offspring neurodevelopment. Eur J Pediatr 184, 721 (2025). https://doi.org/10.1007/s00431-025-06519-5
Un estudi internacional troba indicis epigenètics -modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar l’ADN, sovint influïdes per factors ambientals com la contaminació o l’estrès-, associats al trastorn bipolar, una malaltia mental caracteritzada per canvis extrems de l’estat d’ànim, alternant depressió i eufòria, i que podrien contribuir a desenvolupar eines de predicció clínica més precises.
El treball, publicat a la revista científica EBioMedicine sota el títol DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models, representa la metaanàlisi sobre epigenètica en trastorn bipolar més gran realitzada fins ara a escala internacional. La participació de personal investigador vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha estat especialment rellevant, perquè han aportat una mostra de participants pròpia, una de les dotze que han contribuït a l’estudi. La recerca també ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’equip del Consorci Sanitari del Maresme -ambdós integrats a la xarxa estatal Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)-, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La recerca ha analitzat una mostra d’un total de 3.476 persones -de les quals 1.729 patien la malaltia i 1.747 eren sanes-, amb edats entre els 16 i 53 anys i un 56% de representació de dones procedents de 12 mostres internacionals de països diferents. L’objectiu ha estat identificar canvis epigenètics associats al trastorn bipolar.
Entre els resultats més destacats, l’equip investigador ha identificat 47 regions amb modificació epigenètica associades amb el diagnòstic de trastorn bipolar i, d’aquestes es va veure com diverses són regions genètiques implicades en processos relacionats amb la neurotransmissió, la resposta immune i la regulació cel·lular. A més, l’estudi també demostra que les puntuacions de poli-metilació, que són indicadors epigenètics que integren múltiples marques químiques a l’ADN que poden activar o desactivar gens, combinades amb els actuals models genètics, poden millorar la capacitat predictiva del trastorn bipolar, especialment en el trastorn bipolar tipus I.
“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica (més estable) i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Elisabet Vilella, una de les investigadores implicades a l’estudi.
L’estudi ha comptat, també, amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, en el marc d’una gran col·laboració internacional sota el paraigua del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group.
La publicació representa un nou reconeixement a la recerca impulsada des del territori en l’àmbit de la psiquiatria i la salut mental, i consolida el posicionament dels centres participants com a referents en recerca translacional i innovació biomèdica.
Referència bibliogràfica
Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.
Un estudi de l’IRB CatSud, el CIBERDEM i la URV identifica una proteïna hepàtica clau en la regulació de la resposta metabòlica al dejuni i a l’alimentació, amb implicacions en malalties metabòliques
Un estudi identifica un mecanisme clau en la manera com el fetge processa els sucres i els greixos, cosa que té implicacions directes en malalties com la diabetis, l’obesitat i la malaltia hepàtica metabòlica. Entendre el paper d’aquest mecanisme, que exerceix com a “sensor” clau durant la transició del dejuni a l’alimentació, i fer-ho des d’un punt de vista fisiològic, podria obrir noves vies terapèutiques per millorar el control de la glucosa i la capacitat del cos per adaptar-se als canvis entre dejuni i alimentació. Això és especialment rellevant en malalties com les descrites abans, ja que el fetge perd precisament aquesta capacitat.
L’estudi impulsat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i liderat per personal investigador de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), ha estat publicat a la revista científica Science Advances amb el títol amb el títol SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes. Investigadors de diverses àrees del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) del Instituto de Salud de Carlos III (ISCIII) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han participat en l’estudi.
El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB CatSud és el responsable de l’estudi que aporta coneixement rellevant per avançar en la prevenció i el tractament de trastorns metabòlics d’alt impacte en la salut pública a llarg termini. L’equip de recerca s’ha centrat en el succinat, que a banda de servir per obtenir energia, també actua com a senyal en altres cèl·lules a través d’un receptor anomenat SUCNR1. Aquest receptor és especialment abundant en una zona concreta del fetge i augmenta durant el desenvolupament d’aquest òrgan, cosa que suggereix un paper
important en la funció hepàtica.
A més, el personal investigador ha descobert que tant els nivells de succinat com l’expressió del receptor SUCNR1 al fetge varien en funció de si l’organisme està en dejuni o alimentat. Per entendre millor el seu paper, els investigadors implicats van estudiar ratolins que no tenen aquest receptor a les principals cèl·lules del fetge (els hepatòcits). En absència d’aquest receptor, el fetge “s’activa en excés” i acaba produint més glucosa de la necessària en condicions de dejuni. Això s’acompanya d’una capacitat més baixa de l’organisme per adaptar-se correctament als canvis que es deriven de l’estat nutricional, és a dir, en dejuni o després de dinar. A nivell cel·lular, la manca d’aquest receptor altera la manera com les cèl·lules del fetge utilitzen la glucosa per produir energia, cosa que provoca la dependència d’altres nutrients i n’altera la funcionalitat. En conseqüència, com a resposta a la ingesta, s’observa una recuperació incompleta de les reserves d’energia de les cèl·lules.
En conjunt, aquests resultats identifiquen el regulador SUCNR1 com a essencial en l’adaptació metabòlica del fetge, connectant els senyals energètics amb la capacitat de les cèl·lules per ajustar-se als canvis nutricionals.
L’estudi ha comptat amb la participació d’altres centres de recerca i universitats, com el Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS), la Universitat de Santiago de Compostel·la, l’Institut de Recerca Biomèdica Barcelona (IRB Barcelona), la Universitat de Barcelona (UB), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la University of Bern i el Bern University Hospital. També hi han participat investigadors del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Marsal-Beltran, A., Salmerón-Pelado, L., Ribas-Latre, A., Repollés-de-Dalmau, M., Rodríguez-Peña, M. M., Núñez-Roa, C., Badia, J., Madeira, A., Novoa, E., Beltrà, M., Plata-Gómez, A. B., Capellades, J., Escolà-Gil, J. C., Zorzano, A., Yanes, Ó., Efeyan, A., Nogueiras, R., Gracia-Sancho, J., Vendrell, J., Ceperuelo-Mallafré, V., … Fernández-Veledo, S. (2026). SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes. Science advances, 12(24), eaec8873. https://doi.org/10.1126/sciadv.aec8873
Un estudi amb més de 1.500 pacients està permetent analitzar la presència de variants genètiques associades a trastorns psiquiàtrics i explorar eines que ajudin els psiquiatres a identificar pacients amb possible base genètica. Aquest treball es duu a terme en el marc del projecte CESPED, coordinat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), i compta amb una dotació d’1,7 milions d’euros, finançats per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea. En el projecte, també hi han participat 17 grups de recerca espanyols, 12 dels quals membres del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM). Les primeres anàlisis apunten a una freqüència pròxima al 3% de microdelecions i microduplicacions, que són pèrdues o guanys de material genètic, en la població espanyola, un resultat en línia amb estudis internacionals. El test fet servir, en aquest cas, treballa amb informació clínica, com el diagnòstic psiquiàtric, i també analitza trets facials.
Actualment, els investigadors estan analitzant les dades i encara no disposen de resultats definitius. Tot i això, la coordinadora de l’estudi, Elisabet Vilella, també subdirectora de l’IRB CatSud i coordinadora de l’àrea de Neurociències i Salut Mental de l’Institut, es mostra optimista: “Els primers resultats indiquen que la freqüència d’aquestes variants en la població espanyola és del 3%, un valor similar al d’altres països”.
El projecte CESPED va arrencar el 2023 i ara ha celebrat la reunió de tancament a Barcelona. La iniciativa va sorgir del creixent coneixement sobre el paper de la genètica en els trastorns psiquiàtrics, especialment en els del neurodesenvolupament. Davant la dificultat d’identificar aquests casos en la pràctica clínica, es va plantejar desenvolupar eines que ajudin a detectar pacients amb possible base genètica i orientar l’ús d’estudis específics.
La investigació ha posat de manifest que una part molt rellevant de les malalties psiquiàtriques té origen genètic, que pot arribar fins al 80% en trastorns del neurodesenvolupament com l’autisme, el TDAH o les psicosis. També s’ha observat que entre el 2% i el 5% dels pacients presenten variants genètiques associades a la pèrdua o guany de material genètic que poden explicar el trastorn. Aquestes alteracions solen afectar diversos gens i òrgans, i poden provocar disfuncions multiorgàniques que es coneixen com a síndromes.
Per als psiquiatres és difícil identificar aquests casos només amb l’observació clínica. Per això, en el marc del projecte CESPED es va dissenyar un test que recull informació com el diagnòstic, l’edat d’aparició, possibles problemes de desenvolupament, presència de discapacitat intel·lectual o resistència al tractament farmacològic. També inclou una fotografia facial per detectar trets característics.
La mostra
Els 14 grups que van implicar-se en el reclutament de participants van treballar intensament durant 2 anys per tal d’aconseguir una mostra de 1.555 pacients entre els quals hi ha 471 menors i 1084 adults. Els diagnòstics d’aquests participants van ser trastorn de l’espectre autista (260 menors i 130 adults), trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (186 menors i 130 adults), esquizofrènia i altres psicosis (30 menors i 546 adults) i trastorn bipolar tipus 1 (9 menors i 264 adults). El projecte inclou diferents tècniques per a detectar variants genètiques i una d’elles és específica per a detectar microdelecions i microduplicacions. Amb el resultat d’aquesta mena d’anàlisi, es lliurarà a cada participant un informe. En el cas d’aquells pacients en els quals s’ha detectat una pèrdua o guany de material genètic, se’ls suggerirà que es visitin en una unitat de genètica clínica per fer un estudi més exhaustiu. Si el pacient ho accepta, se li derivarà a aquesta mena de servei mèdic.
Este proyecto está financiado por el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), la Unión Europea-NextGenerationEU y el Plan de Recuperación Transformación y Resiliencia (PRTR), con el código PMP22/00088.
La malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica (o fetge gras metabòlic) és un trastorn hepàtic comú en què s’acumula greix al fetge i es desregula el metabolisme general. Se sap que homes i dones experimenten aquesta malaltia de manera diferent, però les raons d’aquestes diferències encara no estan clares. Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), Sex-specific dynamics of MASLD reveal early hepatic and extrahepatic metabolic deterioration in females despite long-term protection, publicat a la revista Biology of Sex Differences, revela que evoluciona de manera diferent segons el sexe.
Per estudiar-ho, personal investigador del grup de recerca Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB Catsud va utilitzar un model experimental amb ratolins que reproduïa les primeres fases del fetge gras metabòlic i que permetia observar els mecanismes que s’activen abans que aparegui un dany hepàtic avançat, amb una dieta especial dissenyada per provocar un estrès hepàtic precoç. Com a resultat, les femelles van mostrar canvis hepàtics més greus que els mascles, tot i que sovint es considera que elles estan més protegides contra aquest tipus de dany a llarg termini. Les femelles també van presentar signes d’una barrera intestinal debilitada, tret que suggereix que el seu organisme estava sotmès a un estrès més elevat. En canvi, els mascles van perdre pes, van mostrar un millor control del sucre en sang i menys alteracions al fetge, cosa que va indicar que el seu organisme s’estava adaptant a la dieta en lloc de patir-ne danys. Aquestes diferències també es van relacionar amb canvis en les zones del cervell que controlen la gana, l’ús d’energia i la inflamació.
Segons el personal investigador, és destacable que una duració més elevada de la dieta va portar a una reversió dels resultats, essent els mascles els més afectats a nivell hepàtic.
En conjunt, aquest estudi mostra que les diferències per sexe en la malaltia del fetge gras metabòlic apareixen molt aviat i segueixen trajectòries diferents. Les femelles responen amb una resposta d’estrès i alteracions intestinals més fortes, mentre que els mascles semblen activar mecanismes protectors. Comprendre aquests patrons primerencs específics per sexe podria ajudar a desenvolupar millors tractaments tant per a homes com per a dones amb malaltia hepàtica.
Els resultats d’aquest estudi indiquen que el fetge gras metabòlic es desenvolupa de manera diferent segons el sexe des de fases molt inicials, fet que posa de manifest la importància d’incloure ambdós casos de forma equilibrada en la recerca biomèdica per millorar la prevenció i el maneig d’una malaltia cada cop més freqüent.
En aquest estudi, hi participen investigadors de l’IRB CatSud, de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) de l’Instituto de Salud Carlos III.
Referència bibliogràfica
Repollés-de-Dalmau, M., Marsal-Beltran, A., Núñez-Roa, C., Vendrell, J., Ceperuelo-Mallafré, V., & Fernández-Veledo, S. (2026). Sex-specific dynamics of MASLD reveal early hepatic and extrahepatic metabolic deterioration in females despite long-term protection. Biology of sex differences, 17(1), 92. https://doi.org/10.1186/s13293-026-00876-y
Nous estudis liderats per l’IRB CatSud exploren els vincles entre nutrició, benestar emocional, estils de vida i funcions cognitives, destacant el paper dels omega-3 en el desenvolupament mental adolescent
Noves evidències sobre el paper de l’alimentació en la salut cerebral dels adolescents, un moment vital en què la cognició es veu influïda tant per factors nutricionals com per altres elements com els hàbits de vida i el benestar psicològic. Dos estudis de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ─centre impulsat per la Fundació “la Caixa”─ i publicats a Nutrients, exploren com la dieta mediterrània i els àcids grassos en sang s’associen amb diferents funcions cognitives en adolescents de Catalunya. En ambdós estudis, hi ha participat gairebé 630 joves.
L’estudi The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents, analitza la relació entre el grau de seguiment de la dieta mediterrània -basada en fruites, verdures, llegums, oli d’oliva, fruits secs i peix- i el tipus de greixos presents a la sang dels adolescents, un indicador objectiu dels seus hàbits alimentaris. Els resultats mostren que apostar per aquesta dieta s’aconsegueixen absorbir nutrients essencials per a l’equilibri del cos i el funcionament del cervell. A nivell biològic, en ser aquesta dieta rica en greixos omega-3, es contribueix a l’equilibri de les neurones i a la prevenció del dany per l’oxidació. Segons el grup de recerca NeuroÈpia de l’IRB CatSud, aquest tipus d’alimentació pot afavorir una composició de greixos més saludable ja des de les primeres etapes de la vida.
Els omega-3, vinculats a una millor funció cognitiva
Un segon estudi, titulat Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents, se centra en la relació entre els greixos presents a la sang dels adolescents i diferents capacitats cognitives, com el raonament, la memòria i la presa de decisions. Els resultats mostren que els adolescents amb nivells més alts d’omega-3 obtenen millors resultats en el raonament i en alguns aspectes de la presa de decisions. Aquestes capacitats, que es desenvolupen intensament durant l’adolescència, són fonamentals per al funcionament cognitiu i poden estar influïdes tant per factors biològics com per l’estil de vida. Els resultats reforcen la idea que els omega-3, presents sobretot en el peix blau, els fruits secs i alguns olis vegetals, poden tenir un paper important en el desenvolupament cognitiu en aquesta etapa.
Benestar emocional, estils de vida i funció cognitiva
Més enllà de la nutrició, el desenvolupament del cervell durant l’adolescència es veu influenciat, també, pel benestar psicològic i la forma de vida. Un tercer estudi de l’IRB CatSud-ISGlobal publicat a Frontiers in Psychology –Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study– presenta uns resultats que indiquen que un menor benestar emocional i el consum d’alcohol o tabac s’associen amb més símptomes de TDAH, mentre que l’activitat física es relaciona positivament amb funcions executives relacionades amb la presa de decisions i la regulació emocional. En aquest estudi, s’ha treballat amb una mostra de 523 adolescents a Catalunya.
Segons l’autor dels estudis, Nicolas Ayala-Aldana, i l’investigador principal de NeuroÈpia, Jordi Julvez, aquestes troballes destaquen la importància de promoure hàbits alimentaris i estils de vida saludables durant l’adolescència per afavorir al desenvolupament cognitiu. Tot i tractar-se d’estudis observacionals, els resultats aporten evidències útils per dissenyar estratègies de promoció de la salut que integrin l’alimentació amb altres factors clau de l’estil de vida.
Referències bibliogràfiques
Ayala-Aldana N, Pinar-Martí A, Ruiz-Rivera M, Lázaro I, Sala-Vila A, Healy DR, Contreras-Rodriguez O, Casanova J, Sola-Valls N, Vrijheid M, Julvez J. Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents: A Pooled Analyses with Two Cohort Study Data Sets. Nutrients. 2025 Nov 5;17(21):3483. doi: 10.3390/nu17213483. PMID: 41228554; PMCID: PMC12609364.
Ayala-Aldana N, Lafuente D, Lázaro I, Pinar-Martí A, Manidis A, Bernardo-Castro S, Fernandez-Barres S, Healy DR, Vrijheid M, Contreras-Rodríguez O, Sala-Vila A, Julvez J. The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents. Nutrients. 2025 Sep 6;17(17):2888. doi: 10.3390/nu17172888. PMID: 40944276; PMCID: PMC12430225.
Ayala-Aldana, N., Ruiz-Rivera, M., Pinar-Martí, A., López-Vicente, M., Contreras-Rodríguez, O., & Julvez, J. (2025). Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study. Frontiers in psychology, 16, 1692251. doi: 10.3389/fpsyg.2025.1692251. PMID: 41488935; PMCID: PMC12756113.
Un estudi liderat per l’HUIPM i l’IRB CatSud, amb el suport de la Universitat d’Oslo, revela que el TEA no només afecta el cervell, sinó que implica problemes com l’obesitat i la diabetis
Una investigació basada en l’anàlisi de dades genètiques de centenars de milers de persones ha identificat connexions genètiques ocultes entre el trastorn de l’espectre autista (TEA) i diverses malalties cardiometabòliques, com ara l’obesitat, la diabetis tipus 2 o el colesterol. Aquestes troballes han estat publicades a la prestigiosa revista científica Molecular Psychiatry, i ajuden a explicar per què les persones amb autisme presenten un risc més elevat de patir problemes de salut física al llarg de la seva vida. L’estudi ha estat impulsat per personal investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) y de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), amb la col·laboració de la Universitat d’Oslo i amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els resultats mostren que alguns dels mateixos factors genètics que influeixen en l’autisme també estan implicats en trastorns metabòlics, com l’augment de pes o la diabetis, i ho fan en la mateixa direcció. Això suggereix que existeixen mecanismes biològics compartits que connecten la salut mental i la salut física. En canvi, quan s’analitzen factors relacionats amb la salut cardiovascular, com la pressió arterial, la relació és més complexa. En aquests casos, els mateixos factors genètics poden tenir efectes oposats, cosa que suggereix que els mecanismes implicats són diferents i encara no es coneixen prou bé.
Els investigadors també han identificat més d’un centenar de regions del genoma implicades en aquestes connexions, la qual cosa, obre noves vies per entendre millor com interactuen el cervell i el cos. “Cada cop és més evident que la salut mental i la salut física no es poden entendre per separat i aquest tipus d’estudis ens apropen a una medicina més personalitzada, que tingui en compte tot el conjunt de factors que influeixen en la salut de les persones”, assenyala Gerard Muntané, primer autor de l’article.
Els experts destaquen que aquests resultats podrien ajudar, en el futur, a detectar abans els riscos de salut física en persones amb autisme i a dissenyar estratègies de prevenció més eficaces.
Referència de l’article
Muntané, G., Shadrin, A., Guardiola-Ripoll, M., O’Connell, K. S., Frei, O., Naerland, T., Vilella, E., & Andreassen, O. A. (2026). Genetic overlap and shared risk loci between autism spectrum disorder and cardiometabolic traits. Molecular psychiatry, 10.1038/s41380-026-03563-x.
Advance online publication: https://doi.org/10.1038/s41380-026-03563-x