El Castell del Cambrer de Reus va acollir, aquest passat dilluns 21 de setembre, una nova edició de les microxerrades divulgatives ‘Recerca pel canvi’, organitzades en el marc de la Nit Europea de la Recerca per l’IRB CatSud i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Reus. La sessió va reunir prop de 80 persones, que van poder descobrir de manera amena i accessible alguns dels projectes de recerca que es duen a terme al territori.
Al llarg de la tarda, investigadors i investigadores de l’IRB CatSud, l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i la Universitat Rovira i Virgili van oferir xerrades breus sobre temes tan diversos com la salut cardiovascular, el patrimoni, la sostenibilitat o la nanociència, apropant la recerca a la ciutadania amb un llenguatge planer i entenedor.
L’activitat forma part de la programació de la Nit Europea de la Recerca a Tarragona, una iniciativa que té com a objectiu acostar la ciència i els seus protagonistes al conjunt de la societat i mostrar l’impacte de la recerca en la vida quotidiana.
La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment que es caracteritza per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i rendiment físic. El seu desenvolupament és multifactorial i hi intervenen aspectes com l’edat, el nivell d’activitat física, l’alimentació i els canvis en la composició corporal al llarg de la vida. Entre aquests últims, la quantitat i la distribució del greix corporal hi poden tenir un paper rellevant.
“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica Anna Pedret, investigadora del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) de la Universitat Rovira i Virgili. El grup estudia, juntament amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, i amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja, la relació entre aquesta distribució del greix i diferents indicadors de salut. En un treball anterior, ja s’havia analitzat la seva relació amb alteracions metabòliques, i ara n’ha estudiat l’associació amb diferents paràmetres relacionats amb la sarcopènia.
La nova recerca, publicada a la revista Frontiers in Endocrinology, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones. Les investigadores han estudiat la quantitat i la distribució del greix abdominal mitjançant ecografia, diferenciant entre el teixit adipós visceral (VAT), situat al voltant dels òrgans, i el teixit adipós subcutani (SAT), que es troba sota la pell. Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera signant de l’article, destaca els avantatges de l’ecografia respecte dels mètodes d’avaluació habituals: “Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme. Gràcies a la validació de l’ecografia per fer aquest tipus de mesures, tenim a l’abast informació molt més precisa”.
Per avaluar l’estat muscular i la capacitat funcional de les persones de la mostra, les investigadores van mesurar tres aspectes: la massa muscular, la força de prensió de la mà i el rendiment físic, amb el test de velocitat de la marxa.
Els resultats mostren que la distribució del greix abdominal s’associa de manera diferent amb els paràmetres relacionats amb la sarcopènia segons el sexe. Tant en homes com en dones, una major quantitat de greix visceral (VAT) es va associar amb una major massa muscular, però també amb una menor força muscular. En les dones, a més, el greix subcutani abdominal (SAT) va ser l’únic tipus de greix que es va associar amb un pitjor rendiment físic.
Aquests resultats posen de manifest que, més enllà de la quantitat de greix acumulada, també és important la seva distribució, sobretot en el context de l’envelliment i la salut muscular. Per això, l’equip defensa que tenir en compte la distribució del greix abdominal aporta informació rellevant per avaluar els diferents components de la sarcopènia.
Una manera accessible d’estudiar el greix abdominal
Un dels interessos de l’estudi és l’ús de l’ecografia per determinar la distribució del greix abdominal. Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són fàcilment accessibles en l’atenció primària.
L’ecografia, en canvi, és una tècnica no invasiva i més accessible que permet estimar el greix visceral i subcutani: “Ens permet diferenciar els compartiments del greix abdominal d’una manera no invasiva i més accessible que altres tècniques d’imatge. Aquesta informació pot complementar mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal, que no permeten saber on s’acumula el greix”, diu Jiménez-ten Hoevel.
Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Gironès I, Nicolás-Marzo J, Besora-Moreno M, Queral J, Valls RM, Pérez-Matute P, Motilva M-J, Llauradó E, Solà R and Pedret A (2026) Ultrasound-assessed abdominal fat distribution and its relation to sarcopenia parameters in community-dwelling young older adults: a cross-sectional study. Front. Endocrinol. 17:1888492. doi: 10.3389/fendo.2026.1888492
Un estudi liderat per investigadors de l’àmbit clínic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i del Grup d’Autoimmunitat, Infecció i Trombosi de l’IRB CatSud i la Universitat Rovira i Virgili, identifica el perfil lipídic, determinat durant les primeres 24 i 48 hores després de l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), com un potencial marcador pronòstic de mortalitat en pacients amb sèpsia que han requerit un control invasiu precoç del focus infecciós.
El treball, publicat recentment a la revista BMC Infectious Diseases (2026) amb el títol “Admission lipid profile and outcomes in sepsis requiring early invasive source control”, és el primer que avalua de manera específica el valor del perfil lipídic en l’evolució dels pacients amb sèpsia. Els lípids, que inclouen el colesterol i altres greixos presents a la sang, tenen un paper important en la regulació de la resposta inflamatòria i immunitària i l’estudi analitza aquest paper en pacients que havien rebut un control precoç de la infecció mitjançant procediments invasius. A l’estudi es van incloure pacients amb diferents tipus d’infeccions greus, com ara infeccions urinàries, abdominals i de la pell.
Ingressats a la UCI entre 2016 i 2023
La investigació, de caràcter observacional i retrospectiu, s’ha dut a terme a partir de pacients ingressats a la UCI de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre els anys 2016 i 2023. En total, es van analitzar les dades de 150 pacients adults que complien els criteris diagnòstics de sèpsia i que disposaven de determinacions del perfil lipídic durant les primeres 24-48 hores de l’ingrés. Els resultats mostren que els pacients que no van sobreviure presentaven un patró metabòlic més desfavorable, caracteritzat per concentracions més baixes de colesterol HDL-C, LDL-C i colesterol total, així com nivells més elevats de triglicèrids i hipoalbuminèmia.
Un dels resultats més destacats de l’estudi és que els pacients que presentaven nivells més baixos de colesterol HDL-C (colesterol bo) durant les primeres hores d’ingrés a la UCI tenien un risc més elevat de morir durant l’hospitalització. Aquesta associació es mantenia fins i tot després de tenir en compte altres factors clínics i malgrat que el focus de la infecció hagués estat controlat de manera adequada i precoç. A més, el colesterol HDL-C va ser el paràmetre que va mostrar una major capacitat per identificar els pacients amb pitjor pronòstic. Aquest resultat reforça el seu potencial com a eina per ajudar els professionals sanitaris a detectar precoçment els casos amb més risc i adaptar-ne el seguiment i el tractament.
Segons els investigadors, aquests resultats aporten una nova perspectiva sobre les alteracions metabòliques associades a la sèpsia i suggereixen que la determinació precoç del perfil lipídic podria contribuir a una millor estratificació del risc i a una identificació més precisa dels pacients amb pitjor pronòstic, fins i tot quan el focus infecciós ha estat controlat de manera efectiva.
Aquest estudi obre la porta a futures investigacions orientades a validar aquests biomarcadors en cohorts més àmplies i a explorar noves estratègies terapèutiques basades en la modulació del metabolisme lipídic en la sèpsia.
Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.
La Diputació de Tarragona ha presentat, aquest dimecres 9 de setembre al Palau de la Diputació, les novetats d’una línia d’ajuts destinada a donar suport a la tasca dels centres de recerca de la demarcació, la qual va posar-se en marxa per primer cop l’any passat amb una dotació total de fins a 600.000€. L’objectiu, segons s’ha esmentat, és continuar reforçant el paper dels centres de recerca com a motors de desenvolupament, innovació i transferència de coneixement.
La primera convocatòria de l’ajut va donar suport a projectes de set centres de recerca entre els quals hi va haver l’IRB CatSud, que va comptar amb 100.000€ -el màxim atorgat per centre- per finançar al projecte Xarxa d’Innovació en Salut i Sostenibilitat – XISS, el qual dona vida la creació de la Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que ha de permetre l’accés de la ciutadania del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a assajos clínics en totes les seves fases.
Segons s’ha remarcat des de la Diputació, la corporació manté enguany aquesta línia d’ajuts, tot consolidant així una línia específica de suport a la recerca. Segons ha explicat el vicepresident primer i diputat delegat de Projectes Europeus i Regió del Coneixement, Rubén Viñuales, aquesta primera experiència “ha permès constatar la fortalesa i la diversitat del sistema de recerca de les comarques de Tarragona, amb projectes vinculats a àmbits com la salut, la sostenibilitat, la química, l’agroalimentació, la biotecnologia, el patrimoni o la innovació vitivinícola”.
Amb el suport de la Diputació de Tarragona.
L’Hospital Universitari Institut Pere Mata i IRB CatSud organitzen, el pròxim 3 de desembre, la I Jornada de Recerca i Innovació per a Residents, una trobada dirigida als residents (MIR, IIR, PIR, FIR, BIR, RFIR i QIR) de les diferents unitats docents de la província de Tarragona. L’objectiu de la jornada és crear un espai comú on compartir projectes de recerca, fomentar col·laboracions i promoure l’interès per la recerca i la innovació entre els professionals en formació.
La recerca constitueix un pilar fonamental per al progrés del coneixement i per a la millora contínua de la pràctica assistencial. Per aquest motiu, aquesta jornada vol esdevenir un espai d’intercanvi d’experiències, idees i iniciatives que permeti donar visibilitat a l’activitat investigadora desenvolupada pels residents, així com afavorir la creació de sinergies entre especialitats, centres i disciplines.
La col·laboració, la curiositat científica i la innovació són elements essencials per afrontar els reptes presents i futurs del nostre sistema de salut i això és el que es farà palès a la jornada. Amb aquesta iniciativa, l’organització vol impulsar una comunitat investigadora més connectada, activa i compromesa.
Aquesta jornada aspira a consolidar-se com un punt de trobada periòdic entre residents i la voluntat de l’equip organitzador és que esdevingui un espai de referència al territori, capaç de fer valer el talent, l’esforç i el compromís dels professionals en formació.
Aquesta primera edició es concep com a l’inici d’un projecte col·lectiu amb vocació de continuïtat, amb la vista posada a contribuir a enfortir la comunitat investigadora del territori.
En aquest enllaç es pot visualitzar el programa i formalitzar inscripcions, sigui per tal d’assistir a l’acte o com per presentar-se per fer ponència.
Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions catalanes, conclou que la supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat de la registrada en els homes.
La investigació, publicada recentment a la revista científica Resuscitation Plus, conclou que les dones no només sobreviuen amb menys freqüència després d’una mort sobtada cardíaca, sinó que també presenten un perfil clínic diferenciat respecte als homes que pot condicionar la prevenció, el tractament i la supervivència.
Les diferències afecten aspectes tan diversos com l’edat en què es produeix l’episodi, els ritmes cardíacs inicials, les causes que originen la parada cardíaca i alguns antecedents clínics que poden tenir un paper rellevant durant la valoració i el tractament dels pacients.
L’estudi, realitzat en el marc del Registre D’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT) va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones, un 29,9% del total. Els resultats mostren una supervivència del 4,2% en les dones davant del 9,9% en els homes. El treball també conclou que les dones van presentar menys ritmes desfibril·lables —ritmes d’aturada cardíaca en què està indicada l’aplicació d’una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador— que els homes (21% davant del 36%) i van rebre menys intents de reanimació.
Aquests resultats indiquen que la mort sobtada cardíaca no és una patologia homogènia i que incorporar la perspectiva de sexe pot contribuir a millorar tant la prevenció com les estratègies diagnòstiques i terapèutiques.
«La mort sobtada cardíaca no es manifesta igual en dones i homes. Entendre aquestes diferències és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència», destaca el Dr. Youcef Azeli del Sistema d’Emergències Mèdiques i investigador principal de l’estudi.
L’anàlisi dels 639 casos de mort sobtada cardíaca mostra una menor incidència en les dones. Tot i això, la seva probabilitat de sobreviure és sensiblement inferior a la dels homes, aproximadament la meitat.
L’estudi posa de manifest que les dones arriben a l’episodi de mort sobtada amb unes característiques diferents. De mitjana, tenen una edat més avançada que els homes quan es produeix la mort sobtada (74 anys respecte a 66 anys), presenten amb menys freqüència ritmes desfibril·lables —els que ofereixen més possibilitats d’èxit amb una desfibril·lació precoç— i pateixen determinades causes de mort en una proporció més elevada.
Entre aquestes causes, destaca l’embòlia pulmonar, que és més de quatre vegades més freqüent en les dones que en els homes (13,3% davant del 3%). També s’observa una major càrrega de trastorns psiquiàtrics que en els homes (15% respecte a 9%),més antecedents de consum d’alcohol (25% respecte a 16%), i una major presència d’antidepressius (11% respecte a 2%)
Els autors destaquen que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació, cosa que limita l’ús del tractament trombolític en el moment de l’aturada. L’estudi subratlla també la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames, especialment per controlar l’interval QT, en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.
L’estudi ha estat liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya com a principal soci científic, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’IDIAP Jordi Gol i altres institucions.
La investigació s’emmarca en el Registre d’aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT), que integra dades assistencials del SEM, informació clínica hospitalària, dades procedents de les autòpsies judicials i de la xarxa d’atenció primària. Aquesta aproximació permet reconstruir el procés complet de la mort sobtada cardíaca i obtenir una perspectiva única a Europa i molt més global.
Azeli Y., Barbería E., Solà-Muñoz S., Landín I., Fernández A., Rey-Reñones C., García-Gual C., Gomez-Tortosa A., Granado-Font E., Fernández-Sender L., García-Vilana S., Bonet G., Jiménez-Fàbrega X., Bardají A.
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, conclou que una dieta rica en fibra i cereals integrals redueix el risc de mort, especialment per càncer, en persones amb risc cardiovascular elevat
Durant anys, bona part del debat sobre els hidrats de carboni s’ha centrat en la quantitat que se’n consumeix. Però cada vegada hi ha més evidències que la qualitat dels aliments que n’aporten pot ser determinant per a la salut. Un estudi internacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el CIBEROBN conclou que les persones que consumeixen hidrats de carboni de més qualitat tenen un menor risc de mortalitat, especialment per càncer. La recerca, publicada a la revista Food & Function, destaca la importància de prioritzar aliments rics en fibra, com les fruites, les verdures, els llegums, els fruits secs i els cereals integrals, davant dels productes elaborats amb farines refinades o les begudes ensucrades.
L’equip investigador ha treballat amb dades de 7.210 participants del projecte PREDIMED, un dels assajos clínics més importants sobre dieta mediterrània i salut cardiovascular. Totes les persones participants —homes d’entre 55 i 80 anys i dones d’entre 60 i 80 anys— presentaven un risc cardiovascular elevat i van ser seguits durant una període mitjà de sis anys. Durant aquest temps es van registrar 425 defuncions, de les quals 169 van ser per càncer i 103 per malalties cardiovasculars.
Més enllà de la quantitat d’hidrats
Per valorar la qualitat dels hidrats de carboni de la dieta, l’equip investigador va utilitzar el Carbohydrate Quality Index (CQI), que combina quatre característiques dels aliments que en són rics: el contingut en fibra, la proporció de cereals integrals respecte dels refinats, l’índex glucèmic —és a dir, la velocitat amb què un aliment fa augmentar la glucosa en sang— i la proporció d’hidrats de carboni procedents d’aliments sòlids en comparació amb les begudes ensucrades. L’objectiu va ser valorar la qualitat global de la dieta i no limitar-se a comptabilitzar els grams d’hidrats consumits.
Els resultats revelen que les persones de la mostra que van seguir una pitjor dieta —pel que fa a la qualitat dels hidrats que consumien— van presentar un 28% més de risc de morir per qualsevol causa i un 48% més de risc de morir per càncer que aquelles amb un consum de carbohidrats de millor qualitat. “Tradicionalment s’ha prestat molta atenció a la quantitat d’hidrats de carboni de la dieta, però els nostres resultats indiquen que la seva qualitat pot ser encara més rellevant per preservar la salut i augmentar l’esperança de vida”, subratlla Jordi Salas-Salvadó, catedràtic distingit de Nutrició de la URV, investigador ICREA i coautor de l’estudi.
La fibra i els cereals integrals, responsables dels beneficis
L’anàlisi també ha permès identificar quins components dels hidrats de carboni de qualitat tenen més pes en aquesta associació. Els beneficis s’expliquen principalment per un consum més elevat de fibra i de cereals integrals. De fet, les persones amb una ingesta més baixa de fibra presentaven un 51% més de risc de morir per qualsevol causa i un 72% més de risc de morir per càncer. També es va observar un augment del risc entre els participants que consumien menys cereals integrals, mentre que l’índex glucèmic, analitzat de forma aïllada, no va mostrar una relació significativa amb la mortalitat.
Segons els investigadors, aquests beneficis podrien explicar-se perquè els aliments vegetals rics en fibra també aporten vitamines, minerals i altres compostos bioactius que contribueixen a millorar la salut metabòlica i a reduir el risc de malalties cròniques. Per això, conclouen que una estratègia senzilla per millorar la salut passa per prioritzar fruites, verdures, llegums, fruits secs i cereals integrals, i reduir el consum de begudes ensucrades i productes elaborats amb farines refinades.
Referència: Vázquez-Lorente H, Nishi SK, Shyam S, Martínez-González MA, Corella D, Estruch R, Ros E, Gómez-Gracia E, Fiol M, Lapetra J, Serra-Majem L, Esteve-Luque V, Babio N, Fitó M, Toledo E, Sorlí JV, Zazpe I, Salas-Salvadó J. Carbohydrate quality index and mortality risk in older adults at high cardiovascular risk. Food & Function. 2026;17:4404-4414.