Encara no es coneixen prou bé els mecanismes que fan que s’origini i progressi la malaltia hepàtica crònica més freqüent al món: la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD). Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona, ha identificat un nou factor en el desenvolupament de la malaltia: la proteïna ENT1, que permet que entrin a la cèl·lula petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules del fetge. Els resultats del treball, dut a terme amb pacients i models animals, obren la porta a explorar futures teràpies.
La recerca, publicada a la revista Metabolism, la lidera la professora Sandra Pérez-Torras, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina (IBUB) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). En el treball també han tingut una participació destacada el catedràtic Marçal Pastor-Anglada (UB, IBUB i IRSJD); la investigadora postdoctoral Aida Mata-Ventosa (UB, IBUB i IRSJD), una de les primeres autores de l’article, i la investigadora Maria Isabel Hernández-Alvarez (UB i IBUB). Sonia Fernández-Veledo, de l’IRB CatSud, la Universitat Rovira i Virgili i l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM), també colidera el treball, que s’ha desenvolupat amb experts d’altres institucions nacionals i internacionals.
Protecció davant el greix, la inflamació i la fibrosi
Aquesta patologia crònica, que no està causada pel consum d’alcohol sinó per alteracions metabòliques com ara l’obesitat, es caracteritza per l’acumulació excessiva de greix al fetge i pot evolucionar cap a formes més greus, com la fibrosi avançada o el càncer de fetge.
Per esbrinar els mecanismes hepàtics que contribueixen a les primeres fases de la malaltia, els investigadors s’han centrat en ENT1, una proteïna transportadora que regula l’entrada a través de la membrana plasmàtica de les cèl·lules de petites molècules anomenades nucleòsids. Així, l’equip ha estudiat l’expressió d’ENT1, és a dir, fins a quin punt està actiu el gen que dirigeix la producció d’aquest transportador, i el seu impacte sobre el metabolisme del fetge i de l’organisme.
Experiments en ratolins amb i sense ENT1 han permès establir una relació entre aquest transportador, els nivells de nucleòsids —especialment l’adenosina, un nucleòsid que intervé en la regulació de la inflamació i en la resposta de les cèl·lules a l’estrès— i l’aparició de les alteracions característiques de la malaltia.
Els resultats mostren que la deficiència d’ENT1 redueix els nivells d’adenosina al fetge i protegeix els animals davant la inflamació, la fibrosi i l’acumulació excessiva de greix en aquest òrgan. A més, els ratolins sense ENT1 presenten una millor tolerància a la glucosa i una major sensibilitat a la insulina, cosa que apunta que els efectes del transportador podrien anar més enllà del fetge i afectar el metabolisme global de l’organisme.
Un paper diferent segons la fase de la malaltia
L’anàlisi de biòpsies hepàtiques de pacients i bases de dades d’expressió gènica han complementat els resultats dels models animals, i mostren que l’expressió hepàtica d’ENT1 varia al llarg de la MASLD. En les fases inicials, és més elevada (tant en humans com en ratolins), però disminueix a mesura que la malaltia progressa. Això suggereix que aquest transportador està regulat de manera diferent segons l’estadi de la patologia.
«La major expressió d’ENT1 en les fases inicials podria contribuir a transportar i internalitzar l’adenosina al fetge, fet que estaria en sintonia amb l’aparició i la progressió inicial de la malaltia», expliquen els autors.
Les dades de pacients també reforcen la possible implicació d’ENT1 en el metabolisme de tot l’organisme. En persones amb MASLD en fases inicials, una major expressió d’ENT1 al fetge s’associa amb nivells més elevats d’insulina i amb un índex HOMA-IR més alt, un indicador de resistència a la insulina.
«En conjunt, aquests resultats identifiquen ENT1 com un regulador del metabolisme sistèmic dels nucleòsids i de l’homeòstasi metabòlica, i posen en relleu el transport de nucleòsids com un eix fins ara poc valorat que contribueix al desenvolupament i la progressió de la MASLD», subratllen els investigadors.
Una via terapèutica amb molt potencial
Els resultats d’aquest estudi situen aquest transportador com una possible diana per explorar noves estratègies terapèutiques. A més, ENT1 presenta un interès especial perquè ja existeixen fàrmacs capaços d’inhibir-ne l’activitat, i alguns d’aquests compostos ja es troben en diferents fases de desenvolupament clínic. «Per tant, ENT1 no és una diana farmacològica desconeguda, tot i que el seu possible ús en la MASLD encara requereix molta més recerca, especialment en humans i amb cohorts més grans», conclouen els investigadors.
Article de referència:
Mata-Ventosa, Aida et al. «Equilibrative nucleoside transporter 1 deficiency protects against diet-induced MASLD and is stage-associated in human liver disease». Metabolism: Clinical and Experimental, 2026. DOI: 10.1016/j.metabol.2026.156710.
Facebook 
Mail 
WhatsApp