El Govern de la Generalitat ha anunciat una inversió de 2’5 milions d’euros destinada a la millora i ampliació de les infraestructures de recerca biomèdica de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) al l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. El projecte té com a objectiu principal superar les limitacions d’espai actuals i dotar el centre d’instal·lacions modernes, sostenibles i funcionalment integrades per al desenvolupament de recerca bàsica, translacional i clínica d’avantguarda.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “aquesta inversió reafirma el compromís ferm del Govern amb una recerca biomèdica d’excel·lència a tot el país. El potencial científic de Catalunya es construeix i es desplega al llarg del territori i enfortir un pol de recerca de referència a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre és essencial per garantir la cohesió territorial i l’equitat en l’accés a la innovació en salut”. En paraules de la consellera, que ha presentat la inversió aquest matí a les instal·lacions de l’IRB CatSud, “apostar per la recerca des del territori i per al territori és apostar directament per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, accelerant el trasllat dels avenços científics a la pràctica clínica i als nostres hospitals”.
A més, la consellera ha posat en valor el fort creixement de la comunitat científica del centre en els darrers anys: “L’IRB CatSud ha demostrat una capacitat extraordinària d’atracció de talent i de lideratge científic. Amb aquestes noves instal·lacions dotem els equips investigadors de les eines més avançades per continuar fent aportacions decisives en àrees d’alt impacte per a la salut pública, com les malalties metabòliques, la diabetis o les malalties infeccioses”.
Per la seva banda, el director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, ha destacat la importància d’aquesta inversió: “Es tracta de la primera inversió en infraestructures que s’ha fet en els 20 anys d’existència de l’IRB CatSud a Tarragona, per tant, volem agrair aquest reconeixement a la tasca en recerca que fem des de l’institut i el compromís que suposa aquesta inversió per continuar impulsant el nostre institut”.
Ampliació d’espais i resposta al creixement científic
Les actuacions previstes inclouen l’ampliació de l’edifici modular existent, afegint una nova planta i augmentant la superfície total construïda fins als aproximadament 2.000 m², dels quals un 60% corresponen a la nova àrea d’ampliació. Així mateix, es construirà un nou nucli exterior de comunicació vertical dotat d’escala i ascensor accessible.
Les noves inversions permetran a més centralitzar plataformes cientificotècniques que actualment es troben fragmentades, com ara la unitat de microscòpia òptica i la unitat de cultius cel·lulars. En aquest sentit, es crearà una unitat de cultius cel·lulars d’alta tecnologia equipada per treballar amb nivells de bioseguretat BSL-2 i BSL-3. Aquestes instal·lacions d’alta seguretat obriran les portes a desenvolupar investigacions avançades sobre agents infecciosos d’elevat impacte en la salut pública com ara el VIH, la Covid-19 (SARS-CoV-2) o els virus de l’hepatitis B i C.
Els nous espais també impulsaran l’ús de tecnologies òmiques avançades (transcriptòmica, proteòmica, metabolòmica i epigenòmica) aplicades a l’estudi de diverses patologies complexes, entre les que figuren l’obesitat, la diabetis, les malalties metabòliques i les alteracions cardiovasculars. Actualment, l’institut acull cinc grups de recerca integrats en xarxes d’excel·lència CIBER en aquestes àrees.
Aquesta ampliació permetrà donar resposta al fort creixement de l’activitat de l’IRB CatSud en els darrers anys. Des de l’any 2021, el personal investigador adscrit a l’institut s’ha incrementat un 114%, mentre que el personal contractat directament ha crescut un 58%, arribant a 189 treballadors el 2025, dels quals 161 es dediquen de manera íntegra a la investigació. Paral·lelament, el nombre de projectes científics ha augmentat un 18% i el pressupost a executar un 48% en el mateix període.
Sostenibilitat i eficiència energètica
El projecte incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb actuacions que preveuen la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la renovació integral dels sistemes de climatització i ventilació i la construcció d’un nou envolupant per a la façana que renovarà la imatge arquitectònica de l’edifici.
A més de les obres d’ampliació, la inversió inclou la dotació de nou equipament científic i mobiliari especialitzat per als laboratoris, entre els quals s’inclouen cabines de bioseguretat, microscopis invertits, incubadors i equips informàtics d’última generació.
Aquesta inversió s’emmarca dins dels acords adoptats en la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals (CMAEF) entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya derivats de l’acord d’investidura a l’Estat entre el PSOE i ERC. A banda de l’aportació del Govern, el projecte contempla una inversió complementària de 2’9 milions d’euros a càrrec del centre i d’altres fons de finançament.
L’IRB CatSud és el centre de referència en recerca biomèdica de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Integrat a la xarxa de centres CERCA de la Generalitat, el centre promou la recerca translacional per traslladar els avenços científics directament a la pràctica clínica i a la millora de la salut de la ciutadania.
Un estudi identifica, per primera vegada, biomarcadors no invasius capaços de detectar de manera primerenca l’esteatosi hepàtica —coneguda com a fetge gras— en població infantil i adolescent que van adquirir en néixer el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). L’estudi, publicat en Communications Medicine, ha estat coordinat per personal investigador de l’àrea CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari La Paz. També pertanyents a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca de La Paz (IdiPAZ) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). El treball suposa un avanç clau per a millorar el diagnòstic d’una complicació que afecta aproximadament el 30% d’aquesta població pediàtrica.
De izqda. a dcha.: Talía Talía Sainz, Anna Rull y Silvia Chafino.
L’esteatosi hepàtica és habitual en persones amb infecció per VIH i la seva prevalença en població infantil i juvenil ronda també el 30%. No obstant això, els mètodes diagnòstics no invasius utilitzats en adults no funcionen adequadament en població pediàtrica. “Fins ara mancàvem d’eines fiables per a detectar el fetge gras en joves amb VIH sense recórrer a tècniques invasives. Era fonamental trobar biomarcadors específics que permetessin identificar la malaltia en les seves fases més inicials”, expliquen Anna Rull i Talía Sainz, investigadores del CIBERINFEC pertanyents respectivament a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Hospital La Paz i que han liderat l’estudi.
Anàlisi metabolòmica avançada
El present estudi va analitzar mitjançant tècniques de metabolòmica avançada mostres de sang i femta de 29 participants per a examinar els greixos circulants, els àcids biliars i els bacteris intestinals. Aquest enfocament va permetre detectar alteracions metabòliques molt precises que podrien indicar la presència de mal hepàtic fins i tot abans que apareguin símptomes.
Entre totes les molècules estudiades, dos tipus de triglicèrids (TG54:5 i TG56:7) i l’àcid biliar UDCA van destacar per la seva capacitat per a diferenciar als joves amb esteatosi hepàtica d’aquells sense la malaltia. “La combinació de les mesures del triglicèrid TG56:7 i l’àcid biliar UDCA va millorar notablement el poder discriminador dels dos grups”, assenyala la també investigadora del CIBERINFEC Silvia Chafino, primera autora del treball.
L’estudi també va revelar que els triglicèrids totals, habitualment emprats en adults per a avaluar la funció hepàtica, no van mostrar diferències significatives entre grups en aquesta cohort pediàtrica, la qual cosa reforça la importància d’explorar triglicèrids específics.
D’altra banda, es va examinar la microbiota intestinal, donat el seu paper en la transformació dels àcids biliars. Encara que no es van observar diferències entre grups, sí que es van detectar correlacions positives entre UDCA i el bacteri Collinsella, coneguda productora d’aquest àcid biliar, la qual cosa podria explicar les tendències trobades, segons va determinar l’equip de recerca.
Finalment, l’anàlisi integrada del perfil d’àcids biliars va permetre identificar una subpoblació dins del grup control amb un patró similar al de la població pediàtrica amb esteatosi hepàtica. L’equip de recerca subratlla que aquests resultats “suggereixen que alteracions primerenques en els nivells d’àcids biliars podrien reflectir un estat patològic incipient, fins i tot abans que existeixin manifestacions clíniques evidents, la qual cosa remarcaria el seu paper prometedor en la predicció de l’esteatosi hepàtica, encara que la seva potencial aplicació clínica hauria d’explorar-se en major profunditat”.
Referència de l’article:
Chafino S, Tarancon-Deu L, Hurtado-Gallego J, Flores-Piñas M, Alcolea S, Olveira A, et al. Metabolomics for searching senar-invasive biomarkers of metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease in youth with vertical HIV. Commun Med. 2025;5:433.