L’Hospital Universitari Institut Pere Mata i IRB CatSud organitzen, el pròxim 3 de desembre, la I Jornada de Recerca i Innovació per a Residents, una trobada dirigida als residents (MIR, IIR, PIR, FIR, BIR, RFIR i QIR) de les diferents unitats docents de la província de Tarragona. L’objectiu de la jornada és crear un espai comú on compartir projectes de recerca, fomentar col·laboracions i promoure l’interès per la recerca i la innovació entre els professionals en formació.
La recerca constitueix un pilar fonamental per al progrés del coneixement i per a la millora contínua de la pràctica assistencial. Per aquest motiu, aquesta jornada vol esdevenir un espai d’intercanvi d’experiències, idees i iniciatives que permeti donar visibilitat a l’activitat investigadora desenvolupada pels residents, així com afavorir la creació de sinergies entre especialitats, centres i disciplines.
La col·laboració, la curiositat científica i la innovació són elements essencials per afrontar els reptes presents i futurs del nostre sistema de salut i això és el que es farà palès a la jornada. Amb aquesta iniciativa, l’organització vol impulsar una comunitat investigadora més connectada, activa i compromesa.
Aquesta jornada aspira a consolidar-se com un punt de trobada periòdic entre residents i la voluntat de l’equip organitzador és que esdevingui un espai de referència al territori, capaç de fer valer el talent, l’esforç i el compromís dels professionals en formació.
Aquesta primera edició es concep com a l’inici d’un projecte col·lectiu amb vocació de continuïtat, amb la vista posada a contribuir a enfortir la comunitat investigadora del territori.
En aquest enllaç es pot visualitzar el programa i formalitzar inscripcions, sigui per tal d’assistir a l’acte o com per presentar-se per fer ponència.
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat per l’IRB CatSud i l’HUIPM revisa 122 treballs sobre compostos com la vitamina D3 o el magnesi, en alguns trastorns psiquiàtrics
Trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn de l’espectre autista (TEA) s’han relacionat en els darrers anys amb la disfunció mitocondrial, és a dir, amb una pèrdua de capacitat de les cèl·lules per produir l’energia necessària per al seu funcionament. Ara, un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) ha liderat una revisió sistemàtica sobre l’ús de suplements nutricèutics (com la vitamina D3, el coenzim Q10, el magnesi o diferents vitamines del grup B), necessaris per a la funció mitocondrial, com a tractament complementari en aquests trastorns psiquiàtrics.
Tenint en compte que el cervell consumeix al voltant del 20% de l’energia de l’organisme, produïda majoritàriament als mitocondris, l’equip investigador ha avaluat si la suplementació adreçada a aquesta via biològica es podia traduir en beneficis clínics. Per això, els investigadors han revisat articles publicats entre gener de 2007 i abril de 2024. A partir de 2.061 registres identificats inicialment, finalment s’han avaluat 122 estudis que complien els criteris d’inclusió.
Entre els suplements estudiats hi ha la vitamina D3, el compost més investigat al conjunt de patologies. Els assaigs sobre prevenció de la depressió no han demostrat un efecte global, però alguns estudis han descrit millores en subgrups concrets, com ara persones amb depressió moderada o greu o en el període perinatal. L’N-acetilcisteïna va mostrar resultats més consistents en alguns estudis sobre esquizofrènia, especialment en símptomes globals i funcions cognitives. L’equip investigador subratlla que: “Les troballes d’aquesta revisió indiquen que alguns nutricèutics podrien tenir un paper prometedor com a tractament complementari en psiquiatria, però calen assaigs clínics més robustos, amb protocols estandarditzats i biomarcadors validats d’eficàcia, abans de traslladar aquesta evidència a la pràctica clínica”, explica Juan Tortajada, primer autor de l’estudi i membre del grup de Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’HUIPM-IRB CatSud-URV.
Els autors també assenyalen la necessitat d’incorporar factors socioeconòmics, com ara el nivell educatiu i els ingressos, en futures investigacions. Aquests elements poden influir en l’accés, l’adherència i la continuïtat dels tractaments nutricèutics, i són clau per dissenyar estratègies inclusives a l’atenció psiquiàtrica.
L’estudi, dirigit per Lourdes Martorell i amb Juan Tortajada i Bengisu Kevser Bulduk com a primers autors, s’ha publicat a la revista General Psychiatry. La recerca s’ha desenvolupat en el marc d’una col·laboració interCIBER, amb la participació del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER). Aquesta cooperació ha permès combinar l’experiència en salut mental amb el coneixement especialitzat en patologia mitocondrial. Glòria Garrabou (IDIBAPS, UB, HCB, CIBERER), coautora del treball que ha aportat una mirada translacional, comenta que “aquest treball podria redundar en el desenvolupament de noves aproximacions terapèutiques per als trastorns mentals que combinaran la farmacologia convencional amb suplements nutricionals”.
Referència bibliogràfica: Tortajada, J., Bulduk, B. K., Alfonso-Landete, B., Alcaide-Barriga, P., Ballvé-Gelonch, B., Garrabou, G., Vilella, E., Alonso, Y., Valiente-Pallejà, A., & Martorell, L. (2026). Clinical outcomes of mitochondrial-enhancing nutraceutical supplementation in psychiatric disorders: A systematic review. General psychiatry, 39(3), e70023. https://doi.org/10.1002/gps3.70023
L’estudi ha comptat amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.
Estudiar l’efecte d’un programa d’exercici físic en persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista, aquest ha estat l’objectiu del projecte VITACTIVA’T, impulsat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), del qual s’han presentat els resultats aquest dijous. Les conclusions s’han donat a conèixer en una jornada celebrada al Reus Deportiu, l’espai que ha acollit les sessions esportives del projecte VITACTIVA’T, i que ha reunit més d’una vintena de participants, familiars i professionals de salut mental.
Pel que fa als resultats de l’estudi, l’equip investigador ha exposat que la pràctica regular d’exercici pot contribuir a millorar diversos indicadors de salut en aquestes persones. En aquest sentit, algunes de les principals troballes que destaquen són:
L’equip investigador també ha identificat que els participants consumeixen una proporció elevada d’aliments ultraprocessats. “Es tracta d’un hàbit relacionat amb pitjors indicadors de salut metabòlica i amb factors psicosocials desfavorables, cosa que reforça la necessitat de treballar per reduir-ne el consum en aquesta població”, assenyala Bernat Ballvé, nutricionista i investigador del projecte.
En conjunt, aquests resultats confirmen el paper de l’exercici físic, juntament amb la nutrició i altres factors d’estil de vida, com una eina complementària amb potencial per millorar la salut física i mental de les persones amb trastorns mentals greus. Tot plegat ha motivat l’equip a donar continuïtat a aquesta línia de recerca, posant en marxa el VITACTIVA’T 2.
Una nova etapa centrada en l’exercici físic
Durant la jornada s’ha presentat també la nova edició del projecte, el VITACTIVA’T 2, que iniciarà un nou programa d’exercici el pròxim mes d’octubre. Aquesta nova fase centrarà la intervenció exclusivament en l’activitat física i es dirigirà a persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
Alba Valiente, psiquiatra i investigadora també del projecte, ha explicat que “el programa d’exercici físic tindrà ara una durada de sis mesos i inclourà tres sessions setmanals, augmentant tant la durada de la intervenció com la freqüència de les sessions per ajustarse a la pauta recomanada per l’Organització Mundial de la Salut”. Pel que fa als resultats, Lourdes Martorell, investigadora principal del projecte, explica que “els investigadors implicats confiem que aquesta intensificació de l’exercici generi nova evidència sobre el seu paper com a teràpia complementària al tractament habitual de les persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, a partir de l’estudi de la cognició, la qualitat de vida i diversos biomarcadors. El projecte també buscarà identificar factors específics, genètics, clínics i metabòlics que permetin fer recomanacions personalitzades”.
La jornada ha posat punt final a la primera edició del projecte en un ambient de retrobament i il·lusió. L’equip investigador ha volgut agrair la confiança i el compromís de totes les persones participants, així com de les seves famílies i dels professionals que han fet possible aquesta iniciativa. Així mateix, s’han mostrat optimistes de cara al VITACTIVA’T 2 i han destacat la seva voluntat de continuar generant evidència científica que contribueixi a consolidar l’exercici físic com una estratègia complementària per millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus.
Un estudi internacional troba indicis epigenètics -modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar l’ADN, sovint influïdes per factors ambientals com la contaminació o l’estrès-, associats al trastorn bipolar, una malaltia mental caracteritzada per canvis extrems de l’estat d’ànim, alternant depressió i eufòria, i que podrien contribuir a desenvolupar eines de predicció clínica més precises.
El treball, publicat a la revista científica EBioMedicine sota el títol DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models, representa la metaanàlisi sobre epigenètica en trastorn bipolar més gran realitzada fins ara a escala internacional. La participació de personal investigador vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha estat especialment rellevant, perquè han aportat una mostra de participants pròpia, una de les dotze que han contribuït a l’estudi. La recerca també ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’equip del Consorci Sanitari del Maresme -ambdós integrats a la xarxa estatal Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)-, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La recerca ha analitzat una mostra d’un total de 3.476 persones -de les quals 1.729 patien la malaltia i 1.747 eren sanes-, amb edats entre els 16 i 53 anys i un 56% de representació de dones procedents de 12 mostres internacionals de països diferents. L’objectiu ha estat identificar canvis epigenètics associats al trastorn bipolar.
Entre els resultats més destacats, l’equip investigador ha identificat 47 regions amb modificació epigenètica associades amb el diagnòstic de trastorn bipolar i, d’aquestes es va veure com diverses són regions genètiques implicades en processos relacionats amb la neurotransmissió, la resposta immune i la regulació cel·lular. A més, l’estudi també demostra que les puntuacions de poli-metilació, que són indicadors epigenètics que integren múltiples marques químiques a l’ADN que poden activar o desactivar gens, combinades amb els actuals models genètics, poden millorar la capacitat predictiva del trastorn bipolar, especialment en el trastorn bipolar tipus I.
“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica (més estable) i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Elisabet Vilella, una de les investigadores implicades a l’estudi.
L’estudi ha comptat, també, amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, en el marc d’una gran col·laboració internacional sota el paraigua del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group.
La publicació representa un nou reconeixement a la recerca impulsada des del territori en l’àmbit de la psiquiatria i la salut mental, i consolida el posicionament dels centres participants com a referents en recerca translacional i innovació biomèdica.
Referència bibliogràfica
Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284