Tarragona és aquesta setmana la seu europea per a la protecció de la salut i el medi ambient davant dels riscos provocats per productes d’origen químic. Un centenar de científics, investigadors i avaluadors de riscos del continent europeu es donen cita fins aquest dijous per marcar el full de ruta de la regulació científica de la Unió Europea en matèria de seguretat química els propers anys. L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) lidera aquesta trobada amb representants d’un total de 200 organismes internacionals. L’objectiu és accelerar un canvi de paradigma a través de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies d’avantguarda, en l’avaluació dels riscos que tenen per a la salut i el medi ambient, els productes químics. A través d’aquests nous enfocaments analítics, la comunitat científica busca predir l’impacte dels contaminants a la salut i al medi ambient de forma molt més ràpida, precisa, transparent i econòmicament eficient.
La trobada que va començar dilluns està liderada per l’IRB CatSud juntament amb organismes científics internacionals d’Alemanya (BfR), França (ANSES) i Grècia (AUTH). Les jornades compten amb la participació directa de les màximes autoritats reguladores del continent, entre les quals hi ha l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Al llarg de dilluns i dimarts, les ponències i els debats es van centrar en l’impacte de les tecnologies emergents, amb un èmfasi especial en l’ús de models de llenguatge d’intel·ligència artificial per a l’automatització de l’avaluació de riscos. Paral·lelament, els especialistes van participar en un hackathon intensiu per desenvolupar prototips d’eines analítiques de nova generació.
Aquest dimecres l’atenció s’ha traslladat a la reunió anual del grup de treball centrat en la gestió de dades científiques (WP7), sota la direcció de l’institut VITO (Bèlgica), la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i l’IRB CatSud, representat per Vikas Kumar i el seu equip. Els experts han debatut les pautes per garantir que la quantitat ingent d’informació generada a Europa sigui plenament accessible i interoperable. D’aquesta manera, es fixaran les bases del futur Centre d’Avaluació de Riscos Químics, contribuint a la creació de la Plataforma Comú de Dades sobre Substàncies Químiques de la Unió Europea.
Aquesta trobada se celebra en el marc del Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), un megaprojecte europeu de 400 milions d’euros, cofinançats pel programa marc Horitzó Europa de la Unió Europea. El PARC agrupa més de 200 institucions públiques i acadèmiques de prop de 30 països amb la missió d’impulsar l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques de la Comissió Europea i avançar cap a l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu.
Amb l’objectiu de contribuir a la conscienciació per la prevenció de la malalties cardiovasculars i alhora donar suport a la investigació científica, l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou celebrarà el dijous 1 d’octubre una nova edició del seu tradicional sopar solidari al rooftop SUMMIT. Enguany els beneficis es destinen a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la donació contribuirà a l’impuls de projectes d’investigació en prevenció de les malalties cardiovasculars i, concretament, al grup INVESCART de l’IRB CatSud, que desenvolupa la seva tasca de recerca al’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Durant la compareixença pública de presentació d’aquest sopar solidari, Gil Cristià ,en nom de la propietat de l’Hotel Olympus Palace 4*, ha exposat que «el cor que tenim situat davant de l’hotel i al passeig de Salou simbolitzen el batec pel qual sumem esforços aquest 2026. Volem posar en valor els professionals del territori i tot allò que fan per vetllar pels nostres cors». Gil Cristià també ha destacat el cartell del sopar solidari, treballat per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona dins del projecte de la ‘Beca Olympus’.
Per la seva part, el doctor José Luis Ferreiro, Cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ha explicat que «en hospitals de màxima complexitat tecnològica com el nostre hi ha tres eixos principals: la feina assistencial, la de recerca i la de docència. I pel que fa a la recerca, tenim línies d’investigació en cardiologia molt potents dins de l’àmbit estatal i també a nivell internacional. Per tant el que s’aconsegueixi en aquest sopar solidari ajudarà a consolidar els projectes ja existents com, també, a crear-ne de nous. Els estem molt agraïts».
En aquest sentit el doctor Joan Vendrell, director de l’IRB CatSud, ha subratllat que «fent recerca i sobretot una recerca molt vinculada al territori millorem, per exemple, la part assistencial. En conseqüència això afecta a la nostra qualitat de vida i, per tant, aquest és un impacte molt important del que hem de ser conscients com a població. Aquest tipus d’iniciatives com la que projecta l’Hotel Olympus Palace són fonamentals com a societat».
Altres entitats també implicades a la iniciativa son Rotary Club Tarragona i l’Ajuntament de Salou. Esther Fernández, vicepresidenta del Rotary Club Tarragona, ha comentat que «des de la nostra entitat donarem tot el suport possible envers la causa i farem la màxima difusió entre la nostra massa social per ajudar a que sigui un èxit».
Finalment, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afegit que «iniciatives com aquestes de l’Hotel Olympus Palace demostren l’esperit de Salou i de de les seves entitats. Una solidaritat vinculada al cor de les persones, al cor de Salou i que és un benefici pel territori. Moltes felicitats».
Des del 2019 sumant aliances amb el territori
Aquest serà el sisè sopar solidari que organitza l’Hotel Olympus Palace. El primer va ser l’any 2019 per l’Associació Contra el Càncer de Tarragona; l’any 2022 a l’autisme (Todos en Azul); el 2023 a l’Alzheimer (Fundació Rosa Maria Vivar), el 2024 a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Finalment l’edició del 2025 es va fer per la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), aconseguint 16.190 euros.
L’Hotel Olympus Palace 4* també ha volgut agrair els patrocinadors implicats en la causa d’aquest 2026: Grup Oliva Motor, Global Talke, Supermercats Michelangelo, Porcelanosa, Fundació Damm, The British School of Costa Daurada, Tomas Llobet – Cuines Profesisonals Industrials, Bugamed – Bugaderia del Mediterrani, Frutas López Sánchez i Metalics Aleix SL.
Participació al sopar solidari
El sopar solidari se celebrarà el dijous 1 d’octubre, a les 19h, al rooftop SUMMIT de l’Hotel Olympus Palace 4*. El preu destinat a la causa solidaria és de 60 euros per persona. També hi ha una fila zero per totes aquelles persones i entitats que hi vulguin col·laborar. «Serà un sopar-còctel ple de sorpreses i sortejos. Tot en un espai incomparable, en una vetllada única i que agradarà als assistents, n’estic convençut». Les inscripcions pel sopar solidari s’han de formalitzar abonant els 60 euros al següent número: ES67 2100 8669 7702 0002 8168 (també fila zero). Per qualsevol consulta el telèfon de contacte és el 690 149 866.
Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) afecta prop del 2% de la població als països occidentals, sol començar a l’adolescència i es diagnostica aproximadament tres vegades més sovint en dones que en homes. Es caracteritza per una inestabilitat persistent en les emocions, en les relacions amb els altres i en la imatge d’un mateix, i s’associa sovint a conductes autolesives i a un risc elevat de suïcidi. Tot i la seva gravetat, no hi ha cap fàrmac aprovat específicament per tractar-lo i les seves bases biològiques continuen sent poc conegudes. Ara, un consorci internacional, amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), ha identificat per primera vegada regions del genoma associades de manera consistent amb aquest trastorn. L’estudi, publicat a la revista Nature Genetics, és la major anàlisi genètica realitzada fins ara sobre el TLP i el primer estudi d’aquest tipus sobre un trastorn de la personalitat que obté resultats concloents.
El treball ha combinat dades de 27 estudis clínics, biobancs i cohorts poblacionals de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim (Alemanya) en el marc del Psychiatric Genomics Consortium. El grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), de l’HUIPM-IRB CatSud-URV i el CIBERSAM, hi ha participat amb una de les dues cohorts independents que han servit per confirmar els resultats obtinguts a l’anàlisi principal. També hi han contribuït altres grups del CIBERSAM, entre els quals els de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi ha identificat en total, 11 regions del genoma i nou gens que podrien contribuir al desenvolupament del trastorn. Així mateix, estima que les variants genètiques comunes analitzades expliquen al voltant del 17% de la susceptibilitat al trastorn. Aquest resultat confirma que el TLP té una arquitectura poligènica, és a dir, que està causat per l’efecte conjunt de moltíssimes variants de petit efecte, exactament com passa amb l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar.
L’anàlisi mostra també que el risc genètic del TLP se solapa de manera notable amb el d’altres trastorns mentals, especialment el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, així com amb la conducta antisocial i les mesures de suïcidi i autolesió. Tanmateix, s’han detectat coincidències amb malalties físiques com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la hipertensió. Aquesta troballa és especialment rellevant perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de les persones amb TLP s’atribueix a problemes de salut física, i reforça la necessitat d’un abordatge assistencial que tingui en compte el conjunt de la salut de la persona.
Elisabet Vilella, cap del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), explica que “aquests resultats demostren que el TLP té una base biològica comparable a la d’altres trastorns mentals greus i és una evidència que hauria d’ajudar a reduir l’estigma que encara pesa sobre les persones que el pateixen i les seves famílies”.
Els autors situen aquests resultats en un punt equivalent al dels primers estudis genètics de l’esquizofrènia de fa quinze anys, que van començar identificant unes poques regions abans que la col·laboració internacional i les mostres més grans multipliquessin les troballes. Assenyalen també dues limitacions importants: totes les mostres analitzades són d’ascendència europea, per la qual cosa cal ampliar la recerca a poblacions diverses, i les puntuacions de risc genètic derivades de l’estudi són una eina de recerca que no permet predir el risc individual ni fer diagnòstics. Els resultats del treball s’han posat a disposició de la comunitat científica per facilitar estudis posteriors i, a llarg termini, contribuir al desenvolupament de tractaments.
Referència bibliogràfica
Streit, F., Awasthi, S., Hall, A. S. M., et al. Genome-wide association analyses of borderline personality disorder identify 11 loci and highlight shared risk with mental and somatic disorders. Nature Genetics (2026). https://doi.org/10.1038/s41588-026-02654-3. Published: 20 July 2026
Un estudi liderat per l’IRB CatSud i l’HUIPM revisa 122 treballs sobre compostos com la vitamina D3 o el magnesi, en alguns trastorns psiquiàtrics
Trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn de l’espectre autista (TEA) s’han relacionat en els darrers anys amb la disfunció mitocondrial, és a dir, amb una pèrdua de capacitat de les cèl·lules per produir l’energia necessària per al seu funcionament. Ara, un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) ha liderat una revisió sistemàtica sobre l’ús de suplements nutricèutics (com la vitamina D3, el coenzim Q10, el magnesi o diferents vitamines del grup B), necessaris per a la funció mitocondrial, com a tractament complementari en aquests trastorns psiquiàtrics.
Tenint en compte que el cervell consumeix al voltant del 20% de l’energia de l’organisme, produïda majoritàriament als mitocondris, l’equip investigador ha avaluat si la suplementació adreçada a aquesta via biològica es podia traduir en beneficis clínics. Per això, els investigadors han revisat articles publicats entre gener de 2007 i abril de 2024. A partir de 2.061 registres identificats inicialment, finalment s’han avaluat 122 estudis que complien els criteris d’inclusió.
Entre els suplements estudiats hi ha la vitamina D3, el compost més investigat al conjunt de patologies. Els assaigs sobre prevenció de la depressió no han demostrat un efecte global, però alguns estudis han descrit millores en subgrups concrets, com ara persones amb depressió moderada o greu o en el període perinatal. L’N-acetilcisteïna va mostrar resultats més consistents en alguns estudis sobre esquizofrènia, especialment en símptomes globals i funcions cognitives. L’equip investigador subratlla que: “Les troballes d’aquesta revisió indiquen que alguns nutricèutics podrien tenir un paper prometedor com a tractament complementari en psiquiatria, però calen assaigs clínics més robustos, amb protocols estandarditzats i biomarcadors validats d’eficàcia, abans de traslladar aquesta evidència a la pràctica clínica”, explica Juan Tortajada, primer autor de l’estudi i membre del grup de Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’HUIPM-IRB CatSud-URV.
Els autors també assenyalen la necessitat d’incorporar factors socioeconòmics, com ara el nivell educatiu i els ingressos, en futures investigacions. Aquests elements poden influir en l’accés, l’adherència i la continuïtat dels tractaments nutricèutics, i són clau per dissenyar estratègies inclusives a l’atenció psiquiàtrica.
L’estudi, dirigit per Lourdes Martorell i amb Juan Tortajada i Bengisu Kevser Bulduk com a primers autors, s’ha publicat a la revista General Psychiatry. La recerca s’ha desenvolupat en el marc d’una col·laboració interCIBER, amb la participació del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER). Aquesta cooperació ha permès combinar l’experiència en salut mental amb el coneixement especialitzat en patologia mitocondrial. Glòria Garrabou (IDIBAPS, UB, HCB, CIBERER), coautora del treball que ha aportat una mirada translacional, comenta que “aquest treball podria redundar en el desenvolupament de noves aproximacions terapèutiques per als trastorns mentals que combinaran la farmacologia convencional amb suplements nutricionals”.
Referència bibliogràfica: Tortajada, J., Bulduk, B. K., Alfonso-Landete, B., Alcaide-Barriga, P., Ballvé-Gelonch, B., Garrabou, G., Vilella, E., Alonso, Y., Valiente-Pallejà, A., & Martorell, L. (2026). Clinical outcomes of mitochondrial-enhancing nutraceutical supplementation in psychiatric disorders: A systematic review. General psychiatry, 39(3), e70023. https://doi.org/10.1002/gps3.70023
L’estudi ha comptat amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.
Les variants genètiques que afavoreixen una fertilitat més elevada poden haver-se mantingut al llarg de l’evolució humana encara que també augmentin el risc de patir malalties i s’associïn amb una menor esperança de vida. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que contribueix a explicar per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants genètiques relacionades amb malalties comunes.
El treball, liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i amb la participació del l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), s’ha publicat a la revista científica Nature Ecology & Evolution. La recerca ha analitzat dades genòmiques a gran escala per estudiar la relació entre la fertilitat, la longevitat i la predisposició genètica a 62 malalties.
Els resultats indiquen que la selecció natural tendeix a maximitzar la fertilitat durant l’edat reproductiva. Per aquest motiu, afavoreix variants genètiques que incrementen l’èxit reproductiu, encara que aquestes mateixes variants comportin un risc més elevat de desenvolupar malalties o una menor longevitat en etapes posteriors de la vida.
“Els resultats ajuden a entendre per què la selecció natural no ha eliminat moltes variants associades a malalties comunes que tenen un gran impacte sobre la salut”, explica el Dr. Arcadi Navarro, director general del Barcelonaβeta Brain Research Center, cap del Grup de Recerca en Genòmica, i investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF). “Algunes d’aquestes variants podrien haver estat afavorides perquè incrementaven l’èxit reproductiu dels nostres avantpassats, encara que això impliqués un cost en salut o una menor esperança de vida més endavant”, afegeix el també catedràtic i investigador ICREA de la UPF que és coautor corresponent de l’estudi.
Els investigadors han observat que les variants genètiques associades simultàniament amb una fertilitat més elevada i amb un major risc de malaltia presenten senyals clars d’haver estat afavorides per la selecció natural. Aquest patró s’observa tant en períodes recents com en escales evolutives que abasten els darrers 50.000 anys.
Les dades suggereixen, per tant, que els avantatges reproductius associats a algunes variants genètiques haurien pogut compensar, des d’un punt de vista evolutiu, els seus efectes perjudicials sobre la salut futura. De mitjana, els al·lels (és a dir, les diferents variants que pot presentar un gen) associats amb un risc més elevat de malaltia també s’associen amb una fertilitat més gran i una longevitat menor.
L’anàlisi a escala individual mostra que, entre les persones amb un risc genètic més elevat
de patir malalties, hi ha diferències segons si la malaltia apareix de jove (com l’autisme) o en l’edat adulta (com el glaucoma).
Durant l’etapa en què les persones poden tenir fills, les que tenen un risc genètic alt però no arriben a emmalaltir tendeixen a tenir-ne més. En canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, passa el contrari: les persones que acaben desenvolupant la malaltia són també les que han tingut més fills. “Això s’explica perquè emmalaltir de jove, durant els anys en què es pot tenir fills, té un cost reproductiu alt; en canvi, quan la malaltia apareix en l’edat adulta, aquest cost és menor, perquè en aquell moment la majoria de persones ja s’han reproduït”, assenyala Eva Brigos Barril, investigadora predoctoral de l’IBE (CSIC-UPF) i primera autora de l’estudi.
Això no significa que les malalties d’inici tardà augmentin la fertilitat, sinó que algunes de les variants genètiques que n’incrementen el risc també podrien haver afavorit l’èxit reproductiu durant la joventut.
Una nova perspectiva evolutiva sobre la salut humana
La recerca s’emmarca en la teoria de la història vital, que estudia com els organismes distribueixen uns recursos limitats entre funcions com el creixement, la reproducció i el manteniment de l’organisme.
“Una de les grans preguntes de la genètica és perquè continuen existint variants que augmenten el risc de patir una malaltia. El nostre treball aporta evidències que, en alguns casos, aquestes variants també proporcionen avantatges reproductius,” destaca el Dr. Gerard Muntané, Investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i investigador col·laborador i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
En aquest context, la teoria de la pleiotropia antagonista planteja que una mateixa variant genètica pot tenir efectes beneficiosos en una etapa de la vida i efectes perjudicials en una altra. Per exemple, una variant pot afavorir la reproducció durant la joventut i, al mateix temps, incrementar el risc de desenvolupar una malaltia durant la vellesa.
El nou estudi aporta l’anàlisi genòmica més àmplia realitzades fins ara en humans per posar a prova aquesta hipòtesi. Els resultats reforcen la idea que la selecció natural prioritza els efectes que es produeixen abans o durant l’edat reproductiva, mentre que té una capacitat menor per eliminar variants que provoquen conseqüències perjudicials en etapes posteriors.
Aquesta perspectiva ajuda a respondre un dels grans interrogants de la genètica evolutiva humana: per què continuen existint de manera tant massiva variants genètiques que incrementen el risc de patir malalties comunes i que tenen un cost important per a la salut.
Segons els resultats, la resposta es trobaria, almenys en part, en el fet que algunes d’aquestes variants també han aportat avantatges reproductius. Per tant, la seva persistència no seria una anomalia evolutiva, sinó el resultat d’un equilibri entre els beneficis durant l’edat fèrtil i els costos que apareixen més endavant.
Article de referència: Brigos-Barril E, Vasallo C, Farré X, et al. Genetic trade-offs in fertility and longevity explain the maintenance of disease-associated alleles in humans. Nature Ecology & Evolution (2026). DOI: 10.1038/s41559-026-03140-z.
Estudiar l’efecte d’un programa d’exercici físic en persones amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista, aquest ha estat l’objectiu del projecte VITACTIVA’T, impulsat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), del qual s’han presentat els resultats aquest dijous. Les conclusions s’han donat a conèixer en una jornada celebrada al Reus Deportiu, l’espai que ha acollit les sessions esportives del projecte VITACTIVA’T, i que ha reunit més d’una vintena de participants, familiars i professionals de salut mental.
Pel que fa als resultats de l’estudi, l’equip investigador ha exposat que la pràctica regular d’exercici pot contribuir a millorar diversos indicadors de salut en aquestes persones. En aquest sentit, algunes de les principals troballes que destaquen són:
L’equip investigador també ha identificat que els participants consumeixen una proporció elevada d’aliments ultraprocessats. “Es tracta d’un hàbit relacionat amb pitjors indicadors de salut metabòlica i amb factors psicosocials desfavorables, cosa que reforça la necessitat de treballar per reduir-ne el consum en aquesta població”, assenyala Bernat Ballvé, nutricionista i investigador del projecte.
En conjunt, aquests resultats confirmen el paper de l’exercici físic, juntament amb la nutrició i altres factors d’estil de vida, com una eina complementària amb potencial per millorar la salut física i mental de les persones amb trastorns mentals greus. Tot plegat ha motivat l’equip a donar continuïtat a aquesta línia de recerca, posant en marxa el VITACTIVA’T 2.
Una nova etapa centrada en l’exercici físic
Durant la jornada s’ha presentat també la nova edició del projecte, el VITACTIVA’T 2, que iniciarà un nou programa d’exercici el pròxim mes d’octubre. Aquesta nova fase centrarà la intervenció exclusivament en l’activitat física i es dirigirà a persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
Alba Valiente, psiquiatra i investigadora també del projecte, ha explicat que “el programa d’exercici físic tindrà ara una durada de sis mesos i inclourà tres sessions setmanals, augmentant tant la durada de la intervenció com la freqüència de les sessions per ajustarse a la pauta recomanada per l’Organització Mundial de la Salut”. Pel que fa als resultats, Lourdes Martorell, investigadora principal del projecte, explica que “els investigadors implicats confiem que aquesta intensificació de l’exercici generi nova evidència sobre el seu paper com a teràpia complementària al tractament habitual de les persones amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, a partir de l’estudi de la cognició, la qualitat de vida i diversos biomarcadors. El projecte també buscarà identificar factors específics, genètics, clínics i metabòlics que permetin fer recomanacions personalitzades”.
La jornada ha posat punt final a la primera edició del projecte en un ambient de retrobament i il·lusió. L’equip investigador ha volgut agrair la confiança i el compromís de totes les persones participants, així com de les seves famílies i dels professionals que han fet possible aquesta iniciativa. Així mateix, s’han mostrat optimistes de cara al VITACTIVA’T 2 i han destacat la seva voluntat de continuar generant evidència científica que contribueixi a consolidar l’exercici físic com una estratègia complementària per millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus.
El projecte solidari manté la seva vinculació amb les comarques de Tarragona i treballa ja en el nou muntatge Mamapop Disco Remember!, que s’estrenarà el 14 de novembre de 2026 al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Les entrades estan a la venda a través del web www.mamapop.cat i a la Farmàcia FarmaTarraco
Mamapop continua consolidant el seu compromís amb la investigació en càncer de mama a Tarragona i aquest dimarts s’ha fet entrega d’un total de 30.150 € a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud). La xifra correspon als beneficis generats pel concert celebrat el passat novembre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona; als quals cal sumar 3.000 € recaptats pel Rotary Tarragona amb la venda de les Cartes de Tarragona i l’activitat Tarratea.
En total, l’aportació de Mamapop a l’IRB CatSud al llarg de les tres edicions celebrades a la capital tarragonina ascendeix a 84.725 €; una quantitat destinada íntegrament per la investigació al voltant del càncer de mama. Manel Simon, director i fundador de Mamapop, ha agraït el suport de la ciutadania i ha expressat que “aquesta nova donació demostra novament la capacitat de la música per transformar-se en investigació i futur”. Així mateix, ha remarcat que “aquesta contribució reforça la xarxa de complicitats que fan possible el projecte”.
El doctor Joan Vendrell, director de l’IRB CatSud, ha subratllat el seu agraïment per la implicació i esforç de tot l’equip que fa possible el Mamapop i ha destacat que la recerca avança quan la societat i les institucions treballen plegades. En aquest sentit, ha explicat que “la trajectòria d’aquest projecte solidari, és un clar exemple de compromís col·lectiu amb la salut, la investigació biomèdica i el territori de la Catalunya Sud, un compromís que ens ha permès engegar una línia de recerca en càncer de mama que, malauradament, té una gran incidència en la nostra societat”.
L’acte de lliurament de la donació s’ha celebrat aquest dimarts a l’Ajuntament de Tarragona i ha comptat amb la participació de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, que ha destacat que “Tarragona se sent molt orgullosa d’acollir i donar suport a un projecte que mobilitza tanta gent, entitats i empreses al voltant d’una causa tan necessària. La resposta de la ciutadania demostra, una vegada més, que som una ciutat solidària, compromesa i capaç d’implicar-se col·lectivament en els grans reptes de la nostra societat”.
I ha afegit: “La recerca és imprescindible per avançar en la prevenció, els tractaments i la qualitat de vida de les pacients. Per això, des de l’Ajuntament continuarem al costat de Mamapop, de l’IRB Catalunya Sud i de totes les iniciatives que contribueixen a fer del nostre territori un referent en investigació, innovació i salut”.
L’acte ha servit també per presentar la temàtica de la pròxima edició del concert solidari, que s’estrenarà el 14 de novembre de 2026 a les 20 h al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Mamapop farà un nou salt escènic amb el seu onzè espectacle: Mamapop Disco Remember!, un viatge espectacular pels grans èxits de la música disco i dance que han marcat diverses generacions. El nou muntatge oferirà una selecció de cançons icòniques que convertiran el teatre en una gran pista de ball. El públic podrà reviure els èxits de Boney M, Kool & The Gang, Earth, Wind & Fire, Chic, Madonna, The Jacksons, Wham!, Cyndi Lauper, George Michael, A-ha, Kylie Minogue, Lionel Richie & Diana Ross o Jennifer Rush, entre molts altres artistes que formen part de la memòria musical col·lectiva.
La nova producció mantindrà els estàndards artístics i de qualitat que han convertit Mamapop en una de les iniciatives solidàries de referència, combinant música en directe, escenografia, audiovisuals i una posada en escena renovada al servei d’una causa que continua mobilitzant milers de persones. La venda d’entrades està ja activa a través del web www.mamapop.cat i a la Farmàcia FarmaTarraco.
Des de la seva fundació, Mamapop ha contribuït amb un total de 492.695 € a la investigació a l’IRB Lleida i l’IRB CatSud; convertint-se així en la primera font de finançament privada per la investigació del càncer de mama a Catalunya. En aquest sentit, Manel Simon ha refermat l’aposta per portar l’espectacle a les comarques de Tarragona i ha destacat la importància de “continuar donant suport a la investigació científica”.
El Mamapop Tarragona és possible gràcies al suport de la Fundación Repsol, Factor Energia, l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona i Fundació La Caixa. A més s’ha comptat amb la col·laboració de diferents empreses i entitats com el Club Rotary Tarragona, el Club Bàsquet Tarragona i el Nàstic de Tarragona.
Un estudi internacional troba indicis epigenètics -modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar l’ADN, sovint influïdes per factors ambientals com la contaminació o l’estrès-, associats al trastorn bipolar, una malaltia mental caracteritzada per canvis extrems de l’estat d’ànim, alternant depressió i eufòria, i que podrien contribuir a desenvolupar eines de predicció clínica més precises.
El treball, publicat a la revista científica EBioMedicine sota el títol DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models, representa la metaanàlisi sobre epigenètica en trastorn bipolar més gran realitzada fins ara a escala internacional. La participació de personal investigador vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha estat especialment rellevant, perquè han aportat una mostra de participants pròpia, una de les dotze que han contribuït a l’estudi. La recerca també ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’equip del Consorci Sanitari del Maresme -ambdós integrats a la xarxa estatal Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)-, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La recerca ha analitzat una mostra d’un total de 3.476 persones -de les quals 1.729 patien la malaltia i 1.747 eren sanes-, amb edats entre els 16 i 53 anys i un 56% de representació de dones procedents de 12 mostres internacionals de països diferents. L’objectiu ha estat identificar canvis epigenètics associats al trastorn bipolar.
Entre els resultats més destacats, l’equip investigador ha identificat 47 regions amb modificació epigenètica associades amb el diagnòstic de trastorn bipolar i, d’aquestes es va veure com diverses són regions genètiques implicades en processos relacionats amb la neurotransmissió, la resposta immune i la regulació cel·lular. A més, l’estudi també demostra que les puntuacions de poli-metilació, que són indicadors epigenètics que integren múltiples marques químiques a l’ADN que poden activar o desactivar gens, combinades amb els actuals models genètics, poden millorar la capacitat predictiva del trastorn bipolar, especialment en el trastorn bipolar tipus I.
“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica (més estable) i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Elisabet Vilella, una de les investigadores implicades a l’estudi.
L’estudi ha comptat, també, amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, en el marc d’una gran col·laboració internacional sota el paraigua del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group.
La publicació representa un nou reconeixement a la recerca impulsada des del territori en l’àmbit de la psiquiatria i la salut mental, i consolida el posicionament dels centres participants com a referents en recerca translacional i innovació biomèdica.
Referència bibliogràfica
Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284
L’IRB CatSud i l’Institut Pere Mata impulsen la I jornada sobre salut mental i genètica amb la participació de la xarxa de salut mental CIBERSAM
Una seixantena d’investigadors de tot l’Estat procedents de la recerca bàsica i clínica han participat en la primera jornada estatal sobre genètica en psiquiatria, duta a terme a Reus aquest dimecres i organitzada per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la participació de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental). Un dels principals assoliments de la trobada, realitzada a l’HUIPM, ha estat l’impuls d’una proposta compartida per crear una xarxa estable o grup de treball en genètica en psiquiatria, amb vocació de continuïtat i amb l’objectiu que pugui evolucionar cap a una futura societat científica.
Durant la jornada, s’han debatut línies estratègiques, com el foment del treball col·laboratiu, la compartició de dades i coneixement, o la creació d’un repositori de dades genètiques, així com la necessitat de reforçar la transferència dels resultats a la pràctica clínica i a la societat.
La trobada ha representat un punt d’inflexió en l’àmbit de la genètica en psiquiatria, ja que fins ara els investigadors especialitzats en genètica dels trastorns psiquiàtrics a l’Estat espanyol no s’havien reunit mai en un fòrum específic. En els darrers anys, el creixement de la recerca en aquest camp i l’aparició de resultats amb potencial aplicació clínica han afavorit la consolidació d’una massa crítica que ha fet possible impulsar aquesta iniciativa.
“És la primera jornada que es fa d’especialistes investigadors en genètica de les patologies psiquiàtriques i la raó és perquè és un camp relativament innovador. Amb els anys, els investigadors que ens trobàvem als congressos dèiem que havíem de fer alguna cosa conjuntament i, a finals de l’octubre passat, en un congrés de psiquiatria genètica internacional a Mèxic, ens vam decidir i vam triar fer la primera a Reus”, ha expressat la directora de recerca de l’HUIPM i subdirectora de l’IRB CatSud, Elisabet Vilella.
A la jornada, els diferents equips participants han compartit, també, les seves línies de treball i han posat en comú els darrers avenços en genètica en psiquiatria, amb l’objectiu de generar sinergies i explorar noves vies de col·laboració. “El nostre grup ha presentat el treball relacionat amb el desenvolupament i caracterització de línies neuronals de pacients de primers episodis psicòtics, on cerquem senyals biològics per ajudar a trobar el millor diagnòstic per tal que hi hagi el tractament més personalitzat possible, per exemple, amb el desenvolupament de l’esquizofrènia”, ha explicat l’investigador de l’Instituto de Investigación Sanitaria de València (INCLIVA) Ricardo Ruíz Miguel, un dels ponents a la jornada.
Els organitzadors han destacat, al seu torn, que iniciatives com aquesta contribueixen a accelerar la translació del coneixement científic cap a aplicacions reals i a fomentar la col·laboració entre grups de recerca, tot incorporant també el treball amb associacions de pacients com un dels eixos clau de futur.
Amb aquesta primera edició, la jornada ha posat les bases per esdevenir una trobada periòdica de referència en l’àmbit estatal, amb la voluntat de continuar enfortint la cooperació científica i d’incrementar l’impacte de la recerca en salut mental en benefici de la societat.