Encara no es coneixen prou bé els mecanismes que fan que s’origini i progressi la malaltia hepàtica crònica més freqüent al món: la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD). Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona, ha identificat un nou factor en el desenvolupament de la malaltia: la proteïna ENT1, que permet que entrin a la cèl·lula petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules del fetge. Els resultats del treball, dut a terme amb pacients i models animals, obren la porta a explorar futures teràpies.
La recerca, publicada a la revista Metabolism, la lidera la professora Sandra Pérez-Torras, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina (IBUB) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). En el treball també han tingut una participació destacada el catedràtic Marçal Pastor-Anglada (UB, IBUB i IRSJD); la investigadora postdoctoral Aida Mata-Ventosa (UB, IBUB i IRSJD), una de les primeres autores de l’article, i la investigadora Maria Isabel Hernández-Alvarez (UB i IBUB). Sonia Fernández-Veledo, de l’IRB CatSud, la Universitat Rovira i Virgili i l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM), també colidera el treball, que s’ha desenvolupat amb experts d’altres institucions nacionals i internacionals.
Protecció davant el greix, la inflamació i la fibrosi
Aquesta patologia crònica, que no està causada pel consum d’alcohol sinó per alteracions metabòliques com ara l’obesitat, es caracteritza per l’acumulació excessiva de greix al fetge i pot evolucionar cap a formes més greus, com la fibrosi avançada o el càncer de fetge.
Per esbrinar els mecanismes hepàtics que contribueixen a les primeres fases de la malaltia, els investigadors s’han centrat en ENT1, una proteïna transportadora que regula l’entrada a través de la membrana plasmàtica de les cèl·lules de petites molècules anomenades nucleòsids. Així, l’equip ha estudiat l’expressió d’ENT1, és a dir, fins a quin punt està actiu el gen que dirigeix la producció d’aquest transportador, i el seu impacte sobre el metabolisme del fetge i de l’organisme.
Experiments en ratolins amb i sense ENT1 han permès establir una relació entre aquest transportador, els nivells de nucleòsids —especialment l’adenosina, un nucleòsid que intervé en la regulació de la inflamació i en la resposta de les cèl·lules a l’estrès— i l’aparició de les alteracions característiques de la malaltia.
Els resultats mostren que la deficiència d’ENT1 redueix els nivells d’adenosina al fetge i protegeix els animals davant la inflamació, la fibrosi i l’acumulació excessiva de greix en aquest òrgan. A més, els ratolins sense ENT1 presenten una millor tolerància a la glucosa i una major sensibilitat a la insulina, cosa que apunta que els efectes del transportador podrien anar més enllà del fetge i afectar el metabolisme global de l’organisme.
Un paper diferent segons la fase de la malaltia
L’anàlisi de biòpsies hepàtiques de pacients i bases de dades d’expressió gènica han complementat els resultats dels models animals, i mostren que l’expressió hepàtica d’ENT1 varia al llarg de la MASLD. En les fases inicials, és més elevada (tant en humans com en ratolins), però disminueix a mesura que la malaltia progressa. Això suggereix que aquest transportador està regulat de manera diferent segons l’estadi de la patologia.
«La major expressió d’ENT1 en les fases inicials podria contribuir a transportar i internalitzar l’adenosina al fetge, fet que estaria en sintonia amb l’aparició i la progressió inicial de la malaltia», expliquen els autors.
Les dades de pacients també reforcen la possible implicació d’ENT1 en el metabolisme de tot l’organisme. En persones amb MASLD en fases inicials, una major expressió d’ENT1 al fetge s’associa amb nivells més elevats d’insulina i amb un índex HOMA-IR més alt, un indicador de resistència a la insulina.
«En conjunt, aquests resultats identifiquen ENT1 com un regulador del metabolisme sistèmic dels nucleòsids i de l’homeòstasi metabòlica, i posen en relleu el transport de nucleòsids com un eix fins ara poc valorat que contribueix al desenvolupament i la progressió de la MASLD», subratllen els investigadors.
Una via terapèutica amb molt potencial
Els resultats d’aquest estudi situen aquest transportador com una possible diana per explorar noves estratègies terapèutiques. A més, ENT1 presenta un interès especial perquè ja existeixen fàrmacs capaços d’inhibir-ne l’activitat, i alguns d’aquests compostos ja es troben en diferents fases de desenvolupament clínic. «Per tant, ENT1 no és una diana farmacològica desconeguda, tot i que el seu possible ús en la MASLD encara requereix molta més recerca, especialment en humans i amb cohorts més grans», conclouen els investigadors.
Article de referència:
Mata-Ventosa, Aida et al. «Equilibrative nucleoside transporter 1 deficiency protects against diet-induced MASLD and is stage-associated in human liver disease». Metabolism: Clinical and Experimental, 2026. DOI: 10.1016/j.metabol.2026.156710.
El Castell del Cambrer de Reus va acollir, aquest passat dilluns 21 de setembre, una nova edició de les microxerrades divulgatives ‘Recerca pel canvi’, organitzades en el marc de la Nit Europea de la Recerca per l’IRB CatSud i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Reus. La sessió va reunir prop de 80 persones, que van poder descobrir de manera amena i accessible alguns dels projectes de recerca que es duen a terme al territori.
Al llarg de la tarda, investigadors i investigadores de l’IRB CatSud, l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i la Universitat Rovira i Virgili van oferir xerrades breus sobre temes tan diversos com la salut cardiovascular, el patrimoni, la sostenibilitat o la nanociència, apropant la recerca a la ciutadania amb un llenguatge planer i entenedor.
L’activitat forma part de la programació de la Nit Europea de la Recerca a Tarragona, una iniciativa que té com a objectiu acostar la ciència i els seus protagonistes al conjunt de la societat i mostrar l’impacte de la recerca en la vida quotidiana.
La sarcopènia és una síndrome associada a l’envelliment que es caracteritza per una pèrdua progressiva de força, massa muscular i rendiment físic. El seu desenvolupament és multifactorial i hi intervenen aspectes com l’edat, el nivell d’activitat física, l’alimentació i els canvis en la composició corporal al llarg de la vida. Entre aquests últims, la quantitat i la distribució del greix corporal hi poden tenir un paper rellevant.
“El greix abdominal no es distribueix de la mateixa manera en totes les persones ni té les mateixes característiques segons si s’acumula sota la pell o al voltant dels òrgans”, explica Anna Pedret, investigadora del grup de recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-Salut) de la Universitat Rovira i Virgili. El grup estudia, juntament amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, i amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i la Universitat de La Rioja, la relació entre aquesta distribució del greix i diferents indicadors de salut. En un treball anterior, ja s’havia analitzat la seva relació amb alteracions metabòliques, i ara n’ha estudiat l’associació amb diferents paràmetres relacionats amb la sarcopènia.
La nova recerca, publicada a la revista Frontiers in Endocrinology, s’ha fet amb 72 persones d’entre 60 i 74 anys de l’entorn del Camp de Tarragona, 49 de les quals eren dones. Les investigadores han estudiat la quantitat i la distribució del greix abdominal mitjançant ecografia, diferenciant entre el teixit adipós visceral (VAT), situat al voltant dels òrgans, i el teixit adipós subcutani (SAT), que es troba sota la pell. Claudia Jiménez-ten Hoevel, primera signant de l’article, destaca els avantatges de l’ecografia respecte dels mètodes d’avaluació habituals: “Les mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal no ens permeten saber com es distribueix el greix dins l’organisme. Gràcies a la validació de l’ecografia per fer aquest tipus de mesures, tenim a l’abast informació molt més precisa”.
Per avaluar l’estat muscular i la capacitat funcional de les persones de la mostra, les investigadores van mesurar tres aspectes: la massa muscular, la força de prensió de la mà i el rendiment físic, amb el test de velocitat de la marxa.
Els resultats mostren que la distribució del greix abdominal s’associa de manera diferent amb els paràmetres relacionats amb la sarcopènia segons el sexe. Tant en homes com en dones, una major quantitat de greix visceral (VAT) es va associar amb una major massa muscular, però també amb una menor força muscular. En les dones, a més, el greix subcutani abdominal (SAT) va ser l’únic tipus de greix que es va associar amb un pitjor rendiment físic.
Aquests resultats posen de manifest que, més enllà de la quantitat de greix acumulada, també és important la seva distribució, sobretot en el context de l’envelliment i la salut muscular. Per això, l’equip defensa que tenir en compte la distribució del greix abdominal aporta informació rellevant per avaluar els diferents components de la sarcopènia.
Una manera accessible d’estudiar el greix abdominal
Un dels interessos de l’estudi és l’ús de l’ecografia per determinar la distribució del greix abdominal. Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són fàcilment accessibles en l’atenció primària.
L’ecografia, en canvi, és una tècnica no invasiva i més accessible que permet estimar el greix visceral i subcutani: “Ens permet diferenciar els compartiments del greix abdominal d’una manera no invasiva i més accessible que altres tècniques d’imatge. Aquesta informació pot complementar mesures habituals com la circumferència de cintura o l’índex de massa corporal, que no permeten saber on s’acumula el greix”, diu Jiménez-ten Hoevel.
Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Gironès I, Nicolás-Marzo J, Besora-Moreno M, Queral J, Valls RM, Pérez-Matute P, Motilva M-J, Llauradó E, Solà R and Pedret A (2026) Ultrasound-assessed abdominal fat distribution and its relation to sarcopenia parameters in community-dwelling young older adults: a cross-sectional study. Front. Endocrinol. 17:1888492. doi: 10.3389/fendo.2026.1888492
Durant la menopausa es produeixen canvis biològics rellevants que poden influir en la salut cardiovascular. Saps de quins es tracta? I, t’has preguntat mai si poguéssim aprendre el truc que fan servir les plantes per a generar energia? Aquestes i altres qüestions seran abordades de la mà d’investigadors i investigadores dels quatre centres de recerca del territori i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) el pròxim dilluns 21 de setembre al Castell del Cambrer de Reus, a partir de les 18 hores.
Tot plegat, serà durant una altra edició de les microxerrades ‘Recerca pel canvi’, un dels actes previs de la Nit Europea de la Recerca d’aquest 2026. Aquesta sessió d’intervencions breus és organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) amb col·laboració de la URV i l’Ajuntament de Reus. Els ponents que participaran en la trobada representen els centres de recerca IRB CatSud, ICIQ, IPHES i ICAC, i també n’hi haurà de la URV.
La salut cardiovascular, la nutrició, la microbiota, la nanociència, l’arqueologia i el patrimoni seran els temes protagonistes de les intervencions d’enguany. Les xerrades, d’uns 10 minuts de durada, tenen un format àgil, i els ponents utilitzen un llenguatge planer, divulgatiu i accessible. Aquest enfocament dona a l’acte un caràcter proper, distès i participatiu, ja que es fomenta que el públic assistent intervingui, comparteixi opinions i plantegi preguntes.
L’objectiu de la trobada és que els diferents centres de recerca participants puguin apropar la ciència que desenvolupen a la ciutadania, donant a conèixer els seus estudis i projectes d’una manera més entenedora i accessible per a tothom.
Els ponents i els temes de les xerrades seran els següents:
Actes de la Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca és una iniciativa divulgativa que té la seva activitat central amb la fira de tallers científics, que tindrà lloc a la plaça Corsini de Tarragona la tarda del divendres 25 i el matí de dissabte 26 de setembre. Entre els dos dies, 50 tallers posaran científics a l’abast dels assistents propostes molt experimentals, de diferents àmbits de coneixement, per apropar la ciència, en la seva varietat de disciplines, a petits i grans de forma lúdica i accessible.
La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic de divulgació científica que té lloc cada any simultàniament a 300 ciutats de 30 països del continent europeu. Des del 2018 la URV organitza a la demarcació de Tarragona aquesta iniciativa, que ha anat creixent i consolidant-se en aquests nou anys i que a l’edició anterior va comptar amb la participació de milers de persones a tota la demarcació. L’objectiu de la Nit Europea de la Recerca és apropar la investigació i els seus protagonistes a públics de totes les edats i donar a conèixer la recerca i la innovació en un llenguatge planer i comprensible.
La informació detallada amb totes les activitats de la Nit Europea de la Recerca es pot consultar a la web tarragona.nitdelarecerca.cat
Un estudi liderat per investigadors de l’àmbit clínic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i del Grup d’Autoimmunitat, Infecció i Trombosi de l’IRB CatSud i la Universitat Rovira i Virgili, identifica el perfil lipídic, determinat durant les primeres 24 i 48 hores després de l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), com un potencial marcador pronòstic de mortalitat en pacients amb sèpsia que han requerit un control invasiu precoç del focus infecciós.
El treball, publicat recentment a la revista BMC Infectious Diseases (2026) amb el títol “Admission lipid profile and outcomes in sepsis requiring early invasive source control”, és el primer que avalua de manera específica el valor del perfil lipídic en l’evolució dels pacients amb sèpsia. Els lípids, que inclouen el colesterol i altres greixos presents a la sang, tenen un paper important en la regulació de la resposta inflamatòria i immunitària i l’estudi analitza aquest paper en pacients que havien rebut un control precoç de la infecció mitjançant procediments invasius. A l’estudi es van incloure pacients amb diferents tipus d’infeccions greus, com ara infeccions urinàries, abdominals i de la pell.
Ingressats a la UCI entre 2016 i 2023
La investigació, de caràcter observacional i retrospectiu, s’ha dut a terme a partir de pacients ingressats a la UCI de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre els anys 2016 i 2023. En total, es van analitzar les dades de 150 pacients adults que complien els criteris diagnòstics de sèpsia i que disposaven de determinacions del perfil lipídic durant les primeres 24-48 hores de l’ingrés. Els resultats mostren que els pacients que no van sobreviure presentaven un patró metabòlic més desfavorable, caracteritzat per concentracions més baixes de colesterol HDL-C, LDL-C i colesterol total, així com nivells més elevats de triglicèrids i hipoalbuminèmia.
Un dels resultats més destacats de l’estudi és que els pacients que presentaven nivells més baixos de colesterol HDL-C (colesterol bo) durant les primeres hores d’ingrés a la UCI tenien un risc més elevat de morir durant l’hospitalització. Aquesta associació es mantenia fins i tot després de tenir en compte altres factors clínics i malgrat que el focus de la infecció hagués estat controlat de manera adequada i precoç. A més, el colesterol HDL-C va ser el paràmetre que va mostrar una major capacitat per identificar els pacients amb pitjor pronòstic. Aquest resultat reforça el seu potencial com a eina per ajudar els professionals sanitaris a detectar precoçment els casos amb més risc i adaptar-ne el seguiment i el tractament.
Segons els investigadors, aquests resultats aporten una nova perspectiva sobre les alteracions metabòliques associades a la sèpsia i suggereixen que la determinació precoç del perfil lipídic podria contribuir a una millor estratificació del risc i a una identificació més precisa dels pacients amb pitjor pronòstic, fins i tot quan el focus infecciós ha estat controlat de manera efectiva.
Aquest estudi obre la porta a futures investigacions orientades a validar aquests biomarcadors en cohorts més àmplies i a explorar noves estratègies terapèutiques basades en la modulació del metabolisme lipídic en la sèpsia.
Un estudi conclou que els contaminants ambientals que poden alterar el sistema hormonal, també coneguts com a disruptors endocrins, no afecten igual el sistema immunitari. De fet, poden reduir la viabilitat de les cèl·lules immunitàries i, fins i tot, modificar els senyals que activen la inflamació. Aquestes substàncies químiques estan presents en nombrosos objectes quotidians, com ara envasos alimentaris i tèxtils, mobles o, fins i tot, productes industrials. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), titulat Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages, publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat l’efecte de tres contaminants ambientals -el bisfenol A (BPA), el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA)- i el seu efecte sobre cèl·lules del sistema immunitari. La recerca evidencia que no tots els disruptors endocrins afecten l’organisme de la mateixa manera, sinó que cadascun desencadena respostes biològiques diferents.
Els resultats de l’estudi, a càrrec dels grups de recerca Environmental, Food and Toxicology Technology Center (TecnATox) i Environmental Analysis and Management using Computer Aided Process Engineering (AGACAPE) de l’IRB CatSud, mostren efectes específics per a cadascun dels compostos estudiats quan entren en contacte amb unes cèl·lules essencials en la primera línia de defensa del sistema immunitari (macròfags).
Entre els compostos analitzats, una substància emprada per fer més resistents al foc alguns mobles, teixits i productes industrials (TDCPP), va ser la que va mostrar una toxicitat més elevada. L’exposició a aquesta va reduir la viabilitat cel·lular i va provocar una disminució de determinades respostes immunitàries, fet que apunta a un possible efecte immunosupressor.
Pel que fa al compost químic anomenat PFOA, present en recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix, els investigadors van observar que activa de manera molt intensa les defenses del nostre cos. Tot i això, aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells d’unes molècules clau en la comunicació entre cèl·lules immunitàries (citocines). En altres paraules, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa, però sense generar la resposta completa que els investigadors esperaven observar. Aquest resultat apunta a possibles vies d’acció encara poc conegudes que requeriran noves investigacions.
En canvi, el BPA -un compost utilitzat en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris- no va tenir gairebé efectes en les proves. Els investigadors van observar que ni danyava la salut de les cèl·lules, ni alterava les nostres defenses, tampoc impedia que les cèl·lules es comuniquessin entre elles. En qualsevol cas, l’equip investigadors assenyala que caldran estudis addicionals per comprendre millor el seu impacte sobre el sistema immunitari en altres condicions experimentals.
En conjunt, els resultats posen de manifest que compostos classificats dins d’un mateix grup de contaminants poden tenir efectes molt diferents sobre les cèl·lules immunitàries. Aquest coneixement pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos associats als disruptors endocrins i a entendre millor com l’exposició ambiental influeix en la salut humana.
A l’estudi, hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com del German Federal Institute de Berlin (Alemanya). A més, l’estudi s’emmarca dins el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea centrada en l’avaluació i gestió dels riscos que té l’exposició de substàncies químiques per tal de protegir la salut humana i el medi ambient.
Referència bibliogràfica
Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment international, 213, 110321. https://doi.org/10.1016/j.envint.2026.110321
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, conclou que una dieta rica en fibra i cereals integrals redueix el risc de mort, especialment per càncer, en persones amb risc cardiovascular elevat
Durant anys, bona part del debat sobre els hidrats de carboni s’ha centrat en la quantitat que se’n consumeix. Però cada vegada hi ha més evidències que la qualitat dels aliments que n’aporten pot ser determinant per a la salut. Un estudi internacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el CIBEROBN conclou que les persones que consumeixen hidrats de carboni de més qualitat tenen un menor risc de mortalitat, especialment per càncer. La recerca, publicada a la revista Food & Function, destaca la importància de prioritzar aliments rics en fibra, com les fruites, les verdures, els llegums, els fruits secs i els cereals integrals, davant dels productes elaborats amb farines refinades o les begudes ensucrades.
L’equip investigador ha treballat amb dades de 7.210 participants del projecte PREDIMED, un dels assajos clínics més importants sobre dieta mediterrània i salut cardiovascular. Totes les persones participants —homes d’entre 55 i 80 anys i dones d’entre 60 i 80 anys— presentaven un risc cardiovascular elevat i van ser seguits durant una període mitjà de sis anys. Durant aquest temps es van registrar 425 defuncions, de les quals 169 van ser per càncer i 103 per malalties cardiovasculars.
Més enllà de la quantitat d’hidrats
Per valorar la qualitat dels hidrats de carboni de la dieta, l’equip investigador va utilitzar el Carbohydrate Quality Index (CQI), que combina quatre característiques dels aliments que en són rics: el contingut en fibra, la proporció de cereals integrals respecte dels refinats, l’índex glucèmic —és a dir, la velocitat amb què un aliment fa augmentar la glucosa en sang— i la proporció d’hidrats de carboni procedents d’aliments sòlids en comparació amb les begudes ensucrades. L’objectiu va ser valorar la qualitat global de la dieta i no limitar-se a comptabilitzar els grams d’hidrats consumits.
Els resultats revelen que les persones de la mostra que van seguir una pitjor dieta —pel que fa a la qualitat dels hidrats que consumien— van presentar un 28% més de risc de morir per qualsevol causa i un 48% més de risc de morir per càncer que aquelles amb un consum de carbohidrats de millor qualitat. “Tradicionalment s’ha prestat molta atenció a la quantitat d’hidrats de carboni de la dieta, però els nostres resultats indiquen que la seva qualitat pot ser encara més rellevant per preservar la salut i augmentar l’esperança de vida”, subratlla Jordi Salas-Salvadó, catedràtic distingit de Nutrició de la URV, investigador ICREA i coautor de l’estudi.
La fibra i els cereals integrals, responsables dels beneficis
L’anàlisi també ha permès identificar quins components dels hidrats de carboni de qualitat tenen més pes en aquesta associació. Els beneficis s’expliquen principalment per un consum més elevat de fibra i de cereals integrals. De fet, les persones amb una ingesta més baixa de fibra presentaven un 51% més de risc de morir per qualsevol causa i un 72% més de risc de morir per càncer. També es va observar un augment del risc entre els participants que consumien menys cereals integrals, mentre que l’índex glucèmic, analitzat de forma aïllada, no va mostrar una relació significativa amb la mortalitat.
Segons els investigadors, aquests beneficis podrien explicar-se perquè els aliments vegetals rics en fibra també aporten vitamines, minerals i altres compostos bioactius que contribueixen a millorar la salut metabòlica i a reduir el risc de malalties cròniques. Per això, conclouen que una estratègia senzilla per millorar la salut passa per prioritzar fruites, verdures, llegums, fruits secs i cereals integrals, i reduir el consum de begudes ensucrades i productes elaborats amb farines refinades.
Referència: Vázquez-Lorente H, Nishi SK, Shyam S, Martínez-González MA, Corella D, Estruch R, Ros E, Gómez-Gracia E, Fiol M, Lapetra J, Serra-Majem L, Esteve-Luque V, Babio N, Fitó M, Toledo E, Sorlí JV, Zazpe I, Salas-Salvadó J. Carbohydrate quality index and mortality risk in older adults at high cardiovascular risk. Food & Function. 2026;17:4404-4414.
La diabetis tipus 2 i la resistència a la insulina afecten milions de persones arreu del món i augmenten considerablement el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i altres patologies cròniques. Tot i això, encara no es coneixen del tot els mecanismes biològics que expliquen per què aquestes alteracions metabòliques s’associen amb un menor índex de supervivència. Un estudi internacional liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB-CatSud) i el CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) ha identificat una sèrie de patrons moleculars presents a la sang que permeten detectar les persones amb un risc més elevat de mortalitat.
La recerca, publicada a la revista Metabolism, s’ha desenvolupat en el marc del projecte PREDIMED i es basa en la metabolòmica, una disciplina que analitza centenars de molècules de l’organisme per obtenir una fotografia detallada del seu funcionament. Aquestes molècules, anomenades metabòlits, són producte dels processos metabòlics del cos i contenen informació sobre factors genètics, l’alimentació, l’estil de vida o l’estat de salut d’una persona.
L’equip investigador va analitzar mostres de plasma —fracció líquida de la sang en què floten les cèl·lules sanguínies— de prop de 700 persones d’edat avançada amb un elevat risc cardiometabòlic. Mitjançant tècniques avançades d’espectrometria de masses, van examinar centenars de metabòlits i van identificar-ne 31 associats a la diabetis tipus 2 i 105 relacionats amb la resistència a la insulina.
A partir d’aquestes dades, els investigadors van construir dues signatures metabolòmiques, és a dir, dues petjades biològiques que reflecteixen els canvis del metabolisme quan es desenvolupa diabetis tipus 2 i resistència a la insulina. Els resultats mostren que les persones amb una presència més marcada d’aquestes signatures presentaven un risc significativament superior de morir durant el període de seguiment.
Més concretament, els participants amb una petjada metabòlica associada a la diabetis tipus 2 tenien un 52% més de risc de mortalitat per qualsevol causa. En el cas de la resistència a la insulina, aquest increment va ser del 33%. A més, els investigadors van identificar diversos metabòlits comuns a totes dues alteracions, que també s’associaven a un pitjor pronòstic.
Per comprovar la solidesa dels resultats, l’equip investigador va replicar l’anàlisi en tres grans cohorts independents dels Estats Units, que contenen dades recopilades durant dècades: els estudis Nurses’ Health Study I, Nurses’ Health Study II i Health Professionals Follow-up Study. Aquesta validació externa va confirmar les associacions observades inicialment en la població mediterrània de PREDIMED.
“Aquests resultats ens ajuden a entendre millor els mecanismes biològics que connecten les alteracions del metabolisme de la glucosa amb el risc de mortalitat”, explica Jesús F. García Gavilán, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. L’investigador, primer signant de l’article, també posa de manifest el potencial de la metabolòmica: “Si reunim prou evidencia, els metabòlits poden ser una gran eina per determinar el nivell de risc d’un pacient, i fins i tot obririen la porta a adoptar estratègies de prevenció precises i personalitzades”.
L’estudi és fruit d’una àmplia col·laboració internacional entre institucions d’Espanya i els Estats Units, entre les quals la URV, l’IRB-CatSud, el CIBEROBN, la Universitat de Navarra, la Facultat de Salut Pública T.H. Chan de la Universitat de Harvard i el Broad Institute. La recerca ha estat liderada per investigadors del grup ANUT-DSM de la URV, l’IRB-CatSud i el CIBEROBN, i s’emmarca en una línia d’investigació en metabolòmica impulsada a través d’un projecte dels National Institutes of Health, coordinat pels investigadors Jordi Salas-Salvadó (URV), Frank Hu (Universitat de Harvard) i Miguel Ruiz-Canela (Universitat de Navarra).
Referència: García-Gavilán JF, Paz-Graniel I, Pérez-Acosta JA, Ruiz-Canela M, Li J, Clish C, et al. Metabolomics profiles of type 2 diabetes and insulin resistance and their associations with total mortality. Metabolism. 2026;156599.
Un estudi amb participació de l’IRB CatSud conclou que consumir una ració diària de fruita seca contribueix a una major concentració i una quantitat espermàtica amb menys alteracions
Una recerca a càrrec de personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), la xarxa de CIBER CIBERobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’ha centrat, en el marc d’un estudi publicat a la revista científica Andrology, en la qualitat de la dieta vinculada amb la qualitat espermàtica i s’ha conclòs que els homes que tenen una ingesta de fruita seca regular tenen una millor qualitat espermàtica.
L’estudi ha treballat amb una mostra de fins a 222 homes sans d’entre 18 i 40 anys participants del projecte internacional anomenat Led-Fertyl. Es tracta d’un estudi transversal centrat en els factors dietètics i d’estil de vida relacionats amb la qualitat del semen. Per analitzar la relació entre el consum de fruita seca i la qualitat espermàtica, els investigadors van recopilar informació detallada sobre els hàbits alimentaris dels participants mitjançant qüestionaris nutricionals validats i van comparar-la amb els resultats dels seus seminogrames, la prova clínica utilitzada per avaluar paràmetres com la concentració, el recompte o la mobilitat dels espermatozoides.
Els participants amb un consum més elevat de fruita seca presentaven menys probabilitats de mostrar alteracions en la mobilitat dels espermatozoides, un dels factors que poden afectar la fertilitat masculina. Més concretament, l’equip investigador apunta que els homes que en consumien una ració diària tenien un 75% menys de probabilitats de presentar problemes de mobilitat espermàtica i un 69% menys de risc de tenir alguna alteració en el seminograma.
Referència de l’estudi
Dávila-Córdova E, Babio N, Valle-Hita C, Fernández de la Puente M, Beltran-Arasa A, Cebrián-Puig M, Fambuena-Perez V, García-Serrano I, Murphy MM, Salas-Salvadó J, Salas-Huetos A. Nut Consumption and Sperm Quality in Healthy Men: Results From the Led-Fertyl Study. Andrology. 2026. https://doi.org/10.1111/andr.70204
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.