Un estudi amb participació de l’IRB CatSud conclou que consumir una ració diària de fruita seca contribueix a una major concentració i una quantitat espermàtica amb menys alteracions
Una recerca a càrrec de personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), la xarxa de CIBER CIBERobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’ha centrat, en el marc d’un estudi publicat a la revista científica Andrology, en la qualitat de la dieta vinculada amb la qualitat espermàtica i s’ha conclòs que els homes que tenen una ingesta de fruita seca regular tenen una millor qualitat espermàtica.
L’estudi ha treballat amb una mostra de fins a 222 homes sans d’entre 18 i 40 anys participants del projecte internacional anomenat Led-Fertyl. Es tracta d’un estudi transversal centrat en els factors dietètics i d’estil de vida relacionats amb la qualitat del semen. Per analitzar la relació entre el consum de fruita seca i la qualitat espermàtica, els investigadors van recopilar informació detallada sobre els hàbits alimentaris dels participants mitjançant qüestionaris nutricionals validats i van comparar-la amb els resultats dels seus seminogrames, la prova clínica utilitzada per avaluar paràmetres com la concentració, el recompte o la mobilitat dels espermatozoides.
Els participants amb un consum més elevat de fruita seca presentaven menys probabilitats de mostrar alteracions en la mobilitat dels espermatozoides, un dels factors que poden afectar la fertilitat masculina. Més concretament, l’equip investigador apunta que els homes que en consumien una ració diària tenien un 75% menys de probabilitats de presentar problemes de mobilitat espermàtica i un 69% menys de risc de tenir alguna alteració en el seminograma.
Referència de l’estudi
Dávila-Córdova E, Babio N, Valle-Hita C, Fernández de la Puente M, Beltran-Arasa A, Cebrián-Puig M, Fambuena-Perez V, García-Serrano I, Murphy MM, Salas-Salvadó J, Salas-Huetos A. Nut Consumption and Sperm Quality in Healthy Men: Results From the Led-Fertyl Study. Andrology. 2026. https://doi.org/10.1111/andr.70204
Prendre decisions precipitades, actuar sense valorar prou les conseqüències o deixar-se portar per impulsos momentanis són algunes de les manifestacions de la impulsivitat. Aquest tret psicològic s’ha relacionat sovint amb conductes poc saludables, com el tabaquisme, el consum de substàncies, així com amb problemes de salut mental i una pitjor qualitat de vida. Tot i això, fins ara hi havia poques evidències sobre com es pot modificar la impulsivitat en persones grans sense trastorns psiquiàtrics diagnosticats.
Ara, una recerca liderada per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) ha demostrat que una intervenció que combina una dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física regular i suport conductual pot reduir els nivells d’impulsivitat. Els resultats s’han publicat a Psychotherapy and Psychosomatics, una de les revistes de referència internacional en els camps de la psicologia i la psiquiatria.
L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades de 306 participants de PREDIMED-Plus Cognició, un subprojecte que avalua la funció cognitiva i diversos aspectes de la salut mental dins del gran assaig clínic PREDIMED-Plus. Les persones participants es van distribuir aleatòriament en dos grups: un va seguir un programa intensiu de canvi d’estil de vida, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió a una dieta mediterrània baixa en calories, augmentar la pràctica d’activitat física i consolidar aquests hàbits mitjançant estratègies de suport conductual; l’altre grup va rebre únicament recomanacions generals sobre dieta mediterrània.
La impulsivitat es va avaluar a l’inici de l’estudi i al llarg dels tres anys de seguiment a través de qüestionaris de personalitat i diferents proves cognitives.
Millora de l’autocontrol i de la presa de decisions
Al cap de tres anys, les persones que havien participat en la intervenció intensiva van presentar una reducció significativa, entre lleu i moderada, dels nivells d’impulsivitat respecte del grup control. Els resultats indiquen una disminució de la tendència a actuar de manera irreflexiva i una millora de la capacitat per valorar les conseqüències de les decisions.
A més, els participants van mostrar una major predisposició a prioritzar beneficis futurs per damunt de recompenses immediates, un canvi de comportament especialment rellevant perquè està relacionat amb una millor autoregulació i amb el manteniment d’hàbits saludables a llarg termini.
“És la primera vegada que es demostra que una intervenció multimodal pot modular la impulsivitat en adults grans, amb un potencial impacte en la prevenció de futures malalties cròniques”, destaca Carlos Gómez Martínez, investigador postdoctoral de Helse Vest i la Universitat de Bergen (Noruega).
Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i colíder de l’estudi, subratlla que els beneficis dels hàbits saludables van més enllà de la salut física. “Una millor capacitat d’autoregulació pot afavorir una presa de decisions més conscient, facilitar el manteniment de conductes saludables en el temps i contribuir al benestar psicològic”, assenyala.
L’estudi ha estat desenvolupat per personal investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, l’IRB CatSud i el CIBEROBN, en el marc del projecte PREDIMED-Plus, impulsat per diversos grups del CIBER de l’Instituto de Salud Carlos III. La recerca ha comptat amb finançament dels projectes europeus Eat2BeNice i PRIME, així com d’altres projectes competitius de l’ISCIII.
Referència científica
Gómez-Martínez C, Shyam S, Camacho-Barcia L, Margara-Escudero HJ, Babio N, Forcano L, Corella D, Cuenca-Royo A, de la Torre R, Jimenez-Murcia S, Pintó X, Fitó M, Fernández-Carrión R, Matura S, Franke B, Haavik J, Fernández-Aranda F, Salas-Salvadó J. Psychotherapy and Psychosomatics (2026). DOI: 10.1159/000550126.
El que menja una dona durant l’embaràs no només influeix en la seva salut, sinó també en el desenvolupament futur del seu fill. En concret, la qualitat dels carbohidrats de la dieta -és a dir, com afecten els nivells de sucre en sang- pot tenir un paper clau en el desenvolupament cognitiu i motor dels infants.
Aquesta és una de les conclusions principals de dos estudis en què ha participat l’IRB CatSud, que apunten que les dietes amb un impacte més elevat sobre la glucosa en sang s’associen amb pitjors resultats en diferents àrees del neurodesenvolupament infantil.
No tots els carbohidrats actuen igual a l’organisme. Alguns provoquen augments ràpids de la glucosa en sang, mentre que d’altres ho fan de manera més progressiva. Aquesta diferència es mesura a través de l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica. En general, els aliments frescos i rics en fibra —com fruita, verdura, llegums o cereals integrals— tenen un efecte més moderat, mentre que els productes més refinats tendeixen a generar respostes més ràpides.
En un dels estudis, es va fer el seguiment de més d’un miler de dones embarassades i dels seus fills durant els primers anys de vida. Els resultats indiquen que una major ingesta de carbohidrats amb valors elevats d’índex i càrrega glucèmica durant la gestació s’associa amb puntuacions més baixes en llenguatge i habilitats motores en els infants petits.
Un segon treball, amb un seguiment més prolongat fins a l’etapa preescolar, reforça aquests resultats. En aquest cas, es van observar diferències en aspectes com la velocitat de processament, les habilitats no verbals o la coordinació visuomotora en funció de la qualitat dels carbohidrats consumits durant l’embaràs.
La coincidència entre ambdós estudis apunta a la necessitat de posar més atenció en aquest factor dins de les recomanacions nutricionals per a embarassades. Més enllà de la quantitat de carbohidrats, els investigadors subratllen la importància de prioritzar aquells que tenen un impacte més suau sobre la glucosa, amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament cerebral òptim des de les primeres etapes de la vida.
En aquesta recerca, hi han participat equips de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IRB CatSud, entre d’altres institucions, en el marc de cohorts de seguiment de mares i infants.
Referències bibliogràfiques
Panisello L, Mateu-Fabregat J, Novau-Ferré N, Ayala-Aldana N, Bernardo-Castro S, Ferrer M, Jiménez-Arenas P, Llurba E, Lassale C, Gómez-Roig MD, Vioque J, González-Palacios S, Contreras-Rodríguez O, Foraster M, Gascon M, Sunyer J, Awad C, Júlvez J, Bulló M. Exploring the relationship between maternal carbohydrate quality and quantity during pregnancy and early childhood neurodevelopment: a prospective cohort study within the BiSC cohort. Eur J Nutr. 2025 Dec 1;64(8):327. doi: 10.1007/s00394-025-03829-0.
Mateu-Fabregat J, Canals J, Jardí C, Hernández-Martínez C, Voltas N, Bulló M, Arija V. Associations of maternal dietary carbohydrate intake, glycemic index, and glycemic load during pregnancy with offspring neurodevelopment. Eur J Pediatr 184, 721 (2025). https://doi.org/10.1007/s00431-025-06519-5
Un estudi internacional troba indicis epigenètics -modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar l’ADN, sovint influïdes per factors ambientals com la contaminació o l’estrès-, associats al trastorn bipolar, una malaltia mental caracteritzada per canvis extrems de l’estat d’ànim, alternant depressió i eufòria, i que podrien contribuir a desenvolupar eines de predicció clínica més precises.
El treball, publicat a la revista científica EBioMedicine sota el títol DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models, representa la metaanàlisi sobre epigenètica en trastorn bipolar més gran realitzada fins ara a escala internacional. La participació de personal investigador vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha estat especialment rellevant, perquè han aportat una mostra de participants pròpia, una de les dotze que han contribuït a l’estudi. La recerca també ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’equip del Consorci Sanitari del Maresme -ambdós integrats a la xarxa estatal Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)-, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La recerca ha analitzat una mostra d’un total de 3.476 persones -de les quals 1.729 patien la malaltia i 1.747 eren sanes-, amb edats entre els 16 i 53 anys i un 56% de representació de dones procedents de 12 mostres internacionals de països diferents. L’objectiu ha estat identificar canvis epigenètics associats al trastorn bipolar.
Entre els resultats més destacats, l’equip investigador ha identificat 47 regions amb modificació epigenètica associades amb el diagnòstic de trastorn bipolar i, d’aquestes es va veure com diverses són regions genètiques implicades en processos relacionats amb la neurotransmissió, la resposta immune i la regulació cel·lular. A més, l’estudi també demostra que les puntuacions de poli-metilació, que són indicadors epigenètics que integren múltiples marques químiques a l’ADN que poden activar o desactivar gens, combinades amb els actuals models genètics, poden millorar la capacitat predictiva del trastorn bipolar, especialment en el trastorn bipolar tipus I.
“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica (més estable) i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Elisabet Vilella, una de les investigadores implicades a l’estudi.
L’estudi ha comptat, també, amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, en el marc d’una gran col·laboració internacional sota el paraigua del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group.
La publicació representa un nou reconeixement a la recerca impulsada des del territori en l’àmbit de la psiquiatria i la salut mental, i consolida el posicionament dels centres participants com a referents en recerca translacional i innovació biomèdica.
Referència bibliogràfica
Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284
Un estudi liderat per l’HUIPM i l’IRB CatSud, amb el suport de la Universitat d’Oslo, revela que el TEA no només afecta el cervell, sinó que implica problemes com l’obesitat i la diabetis
Una investigació basada en l’anàlisi de dades genètiques de centenars de milers de persones ha identificat connexions genètiques ocultes entre el trastorn de l’espectre autista (TEA) i diverses malalties cardiometabòliques, com ara l’obesitat, la diabetis tipus 2 o el colesterol. Aquestes troballes han estat publicades a la prestigiosa revista científica Molecular Psychiatry, i ajuden a explicar per què les persones amb autisme presenten un risc més elevat de patir problemes de salut física al llarg de la seva vida. L’estudi ha estat impulsat per personal investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) y de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), amb la col·laboració de la Universitat d’Oslo i amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els resultats mostren que alguns dels mateixos factors genètics que influeixen en l’autisme també estan implicats en trastorns metabòlics, com l’augment de pes o la diabetis, i ho fan en la mateixa direcció. Això suggereix que existeixen mecanismes biològics compartits que connecten la salut mental i la salut física. En canvi, quan s’analitzen factors relacionats amb la salut cardiovascular, com la pressió arterial, la relació és més complexa. En aquests casos, els mateixos factors genètics poden tenir efectes oposats, cosa que suggereix que els mecanismes implicats són diferents i encara no es coneixen prou bé.
Els investigadors també han identificat més d’un centenar de regions del genoma implicades en aquestes connexions, la qual cosa, obre noves vies per entendre millor com interactuen el cervell i el cos. “Cada cop és més evident que la salut mental i la salut física no es poden entendre per separat i aquest tipus d’estudis ens apropen a una medicina més personalitzada, que tingui en compte tot el conjunt de factors que influeixen en la salut de les persones”, assenyala Gerard Muntané, primer autor de l’article.
Els experts destaquen que aquests resultats podrien ajudar, en el futur, a detectar abans els riscos de salut física en persones amb autisme i a dissenyar estratègies de prevenció més eficaces.
Referència de l’article
Muntané, G., Shadrin, A., Guardiola-Ripoll, M., O’Connell, K. S., Frei, O., Naerland, T., Vilella, E., & Andreassen, O. A. (2026). Genetic overlap and shared risk loci between autism spectrum disorder and cardiometabolic traits. Molecular psychiatry, 10.1038/s41380-026-03563-x.
Advance online publication: https://doi.org/10.1038/s41380-026-03563-x
El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals
Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.
“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’.
L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.
Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal
La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.
Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.
La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113 adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.
Una eina vàlida i precisa
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.
El greix visceral: un indicador de risc metabòlic
Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.
El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
Referència bibliogràfica:
Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.
Un estudi amb 746 persones grans seguides durant sis anys identifica una “empremta microbiana” associada a aquest patró alimentari i a una evolució cognitiva més favorable
Seguir una dieta mediterrània no només beneficia el cor o el metabolisme, sinó que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que l’envelliment avança. Així ho indica una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’IISPV i el CIBERobn, que mostra com aquest patró alimentari s’associa a una microbiota intestinal més saludable i a un deteriorament cognitiu més lent en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.
L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, ha analitzat dades de 746 adults grans amb alt risc cardiometabòlic, que han estat seguits durant sis anys. L’equip investigador ha avaluat el grau d’adherència a la dieta mediterrània, la composició de la microbiota intestinal i l’evolució de la seva funció cognitiva al llarg del temps. Els resultats indiquen que les persones que seguien de manera més fidel aquest patró alimentari presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva.
Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia de la dieta mediterrània. Aquest nou biomarcador, basat en la presència i l’abundància de determinats bacteris intestinals associats a aquest tipus d’alimentació, també es relaciona amb un deteriorament cognitiu més lent. Segons els autors, aquesta troballa aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània sobre el cervell.
Eix intestí-cervell
La funció cognitiva inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per mantenir l’autonomia en la vida quotidiana. En paral·lel, la microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els darrers anys, la recerca ha posat de manifest l’existència de l’anomenat eix intestí-cervell, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i n’afecten el funcionament.
“Aquest estudi demostra que la microbiota intestinal és una peça clau en els beneficis cognitius de la dieta mediterrània”, explica Jiaqi Ni, primera autora del treball i investigadora predoctoral de la URV. “Els nostres resultats suggereixen que alguns bacteris intestinals associats a una major adherència a aquest patró alimentari podrien protegir davant del deteriorament cognitiu”.
En la mateixa línia, el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, director de l’estudi, destaca que “identificar una empremta microbiana associada a la dieta mediterrània obre noves oportunitats per dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable”. De la seva banda, les investigadores del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio i Stephanie K. Nishi subratllen la rellevància dels resultats en un context d’envelliment poblacional i augment de la prevalença de la demència, i apunten que millorar la qualitat de la dieta és una estratègia senzilla i accessible amb beneficis reals per a la salut cerebral.
El treball ha estat liderat per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i Stephanie K. Nishi, membres de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, amb la col·laboració d’investigadors del consorci PREDIMED-Plus. L’estudi s’emmarca en una recerca multicèntrica que contribueix a aprofundir en la relació entre alimentació, microbiota intestinal i salut cerebral al llarg de l’envelliment.
Referència bibliogràfica: Ni J, Hernández-Cacho A, Nishi SK, Babio N, Belzer C, Konstati P, Vioque J, Corella D, Castañer O, Vidal J, Moreno-Indias I, Torres-Collado L, Coltell O, Fitó M, Ruiz-Canela M, Wang DD, Tinahones FJ, Salas-Salvadó J. Mediterranean diet, gut microbiota, and cognitive decline in older adults with obesity/overweight and metabolic syndrome: a prospective cohort study. BMC Med. 2025 Dec 1;23(1):669. doi: 10.1186/s12916-025-04488-y.
Un estudi identifica, per primera vegada, biomarcadors no invasius capaços de detectar de manera primerenca l’esteatosi hepàtica —coneguda com a fetge gras— en població infantil i adolescent que van adquirir en néixer el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). L’estudi, publicat en Communications Medicine, ha estat coordinat per personal investigador de l’àrea CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari La Paz. També pertanyents a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca de La Paz (IdiPAZ) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). El treball suposa un avanç clau per a millorar el diagnòstic d’una complicació que afecta aproximadament el 30% d’aquesta població pediàtrica.
De izqda. a dcha.: Talía Talía Sainz, Anna Rull y Silvia Chafino.
L’esteatosi hepàtica és habitual en persones amb infecció per VIH i la seva prevalença en població infantil i juvenil ronda també el 30%. No obstant això, els mètodes diagnòstics no invasius utilitzats en adults no funcionen adequadament en població pediàtrica. “Fins ara mancàvem d’eines fiables per a detectar el fetge gras en joves amb VIH sense recórrer a tècniques invasives. Era fonamental trobar biomarcadors específics que permetessin identificar la malaltia en les seves fases més inicials”, expliquen Anna Rull i Talía Sainz, investigadores del CIBERINFEC pertanyents respectivament a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Hospital La Paz i que han liderat l’estudi.
Anàlisi metabolòmica avançada
El present estudi va analitzar mitjançant tècniques de metabolòmica avançada mostres de sang i femta de 29 participants per a examinar els greixos circulants, els àcids biliars i els bacteris intestinals. Aquest enfocament va permetre detectar alteracions metabòliques molt precises que podrien indicar la presència de mal hepàtic fins i tot abans que apareguin símptomes.
Entre totes les molècules estudiades, dos tipus de triglicèrids (TG54:5 i TG56:7) i l’àcid biliar UDCA van destacar per la seva capacitat per a diferenciar als joves amb esteatosi hepàtica d’aquells sense la malaltia. “La combinació de les mesures del triglicèrid TG56:7 i l’àcid biliar UDCA va millorar notablement el poder discriminador dels dos grups”, assenyala la també investigadora del CIBERINFEC Silvia Chafino, primera autora del treball.
L’estudi també va revelar que els triglicèrids totals, habitualment emprats en adults per a avaluar la funció hepàtica, no van mostrar diferències significatives entre grups en aquesta cohort pediàtrica, la qual cosa reforça la importància d’explorar triglicèrids específics.
D’altra banda, es va examinar la microbiota intestinal, donat el seu paper en la transformació dels àcids biliars. Encara que no es van observar diferències entre grups, sí que es van detectar correlacions positives entre UDCA i el bacteri Collinsella, coneguda productora d’aquest àcid biliar, la qual cosa podria explicar les tendències trobades, segons va determinar l’equip de recerca.
Finalment, l’anàlisi integrada del perfil d’àcids biliars va permetre identificar una subpoblació dins del grup control amb un patró similar al de la població pediàtrica amb esteatosi hepàtica. L’equip de recerca subratlla que aquests resultats “suggereixen que alteracions primerenques en els nivells d’àcids biliars podrien reflectir un estat patològic incipient, fins i tot abans que existeixin manifestacions clíniques evidents, la qual cosa remarcaria el seu paper prometedor en la predicció de l’esteatosi hepàtica, encara que la seva potencial aplicació clínica hauria d’explorar-se en major profunditat”.
Referència de l’article:
Chafino S, Tarancon-Deu L, Hurtado-Gallego J, Flores-Piñas M, Alcolea S, Olveira A, et al. Metabolomics for searching senar-invasive biomarkers of metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease in youth with vertical HIV. Commun Med. 2025;5:433.
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha dut a terme, aquest dimarts 16 de desembre, la primera jornada PostDoc Day, amb l’objectiu de donar visibilitat a la recerca que duen a terme els investigadors i investigadores postdoctorals de l’Institut.
Els premiats durant la jornada han estat Francisco Algaba Chueca, amb el Primer Premi a la Millor ‘Short presentation’; Laia Just Borràs, amb el Primer Premi a la Millor ‘Flash presentation’; i Bernat Ballvè Gelonch, amb el Primer Premi a la Millor ‘Question’.
